La trobada va començar amb l’equip ben replegat enrere, veient com el Reial Betis decantava la balança de la possessió al seu favor sense crear més perill que amb tímids llançaments llunyans sota control, era el València CF qui transmetia més sensació de perill, més ‘verí ‘en atac. La sensació a la grada era que el conjunt verd-dominava, però qui anava a marcar era el conjunt blanc-. I aquesta premonició va arribar.
Després sobresaltar a l’equip de Rubi amb un cop de cap de Gabriel Paulista i dues accions de Gayà, intel·ligent en la lectura d’el joc per anticipar-se a l’rival en la seva sortida abans de trepitjar àrea, en un intercanvi de cops en què també van participar Sidnei i Fekir amb llançaments llunyans, Ferran Torres es va disfressar de velocista i va ser sortejant rivals, fins a tocar la pilota el just dins de l’àrea, perquè Maxi Gómez cacés la pilota i l’enviés a fons de la xarxa. ¡Vamossss! Quina gran jugada de Ferran i què golàs! I com no, Maxi Gómez va seguir fidel a la seva cita de marcar al Benito Villamarín cada vegada que juga allà.
Tot estava sortint la mar de bé, l’equip volia tenir més la pilota, però el que no estava en el guió era que Joaquín empatés el partit cinc minuts després. L’exvalencianista va marcar després d’una rematada arribant des de segona línia, trajectòria ben vista per Álex Moreno. A partir d’aquí, el Betis es va encoratjar i va obligar a Cillessen a treure una mà miraculosa per repel·lir l’xut creuat d’Fekir a un minut de la mitja part, uns minuts després de veure a el porter holandès sortir als peus de Loren que va destorbar el just per evitar la rematada. I així es va arribar a la mitja part.
No va variar la dinàmica en els primers minuts de la represa, estrenyia el Betis, que alhora veia amb sorpresa la qualitat de Parejo amb pilota, amb detalls tècnics que deixaven bocabadats els aficionats. Eren moments de patiment, cap rival dóna facilitats. Àlex Moreno va tornar a exigir la millor versió de Cillessen amb un llançament a al primer pal, que va repel·lir a córner.
El conjunt dirigit per Celades, però, anava creixent a mesura que passaven els minuts, es volia guanyar i va entrar Gameiro a el terreny de joc, que es va sumar a Rodrigo i Maxi Gómez a la recerca de el gol de la victòria. Objectiu que gairebé aconsegueix Parejo, amb una rematada llunyana després d’un rebuig que va obligar a Joel a realitzar un gran aturada. S’havia aconseguit tancar el Betis a la seva àrea, però va ser Fekir amb un llançament violent amb la seva esquerra qui va estar a punt de dur a l’equip local a la victòria. El seu xut li va treure la pols a l’travesser.
El València CF encara no havia dit l’última paraula i Kang In, gairebé «tomba» la porteria amb una gardela a l’travesser en el minut 90 de partit. Quina llàstima! L’equip volia i seguia buscant la victòria, però el partit va tornar a entrar en un intercanvi de cops que va acabar decantant-se en l’últim sospir de el temps afegit a favor de el Betis amb un gol de Sergio Canals de falta directa. L’equip ja té les seves mires posades en la «final» de Champions de dimecres que ve.
Fitxa tècnica:
2. Reial Betis: Joel, Edgar (Borja Iglesias, min. 68), Sidnei (Barragán, min. 76), Mandi, Canals, Guardado, Emerson Royal, Alex Moreno, Joaquín ©, Loren (A. Pedraza, min. 80 ) i Fekir.
1. València CF: Cillessen, J. Costa, Gabriel Paulista, Mangala, Gayà, Parejo ©, Wass, Ferran (Kang In, min. 86), Manu Vallejo (Gameiro, min. 64), Rodrigo (Carlos Soler, min. 74) i Maxi Gómez.
Gols: 0-1, min. 32: Maxi Gómez. 1-1, min. 37: Joaquín. 2-1, min. 90 + 4: Canals, de falta directa.
Àrbitre: Ricardo De Burgos Bengoetxea. Va amonestar als locals Edgar (31 ‘) i Àlex Moreno (65’); i als valencianistes Wass (57 ‘) i Gayà (90 + 2’).
Incidències: Partit corresponent a la 14a jornada de Laliga disputat a l’estadi Benito Villamarín de Sevilla davant 46.545 espectadors.