En una arrencada frenètic, el Granada CF va colpejar molt aviat amb el gol de Soldado després d’un rebuig de Jaume Costa al centre de camp que va ser als seus peus. L’ex valencianista va córrer cap al marc de Jaume i abans de trepitjar l’àrea va llançar un potent xut que el porter no va poder evitar que entrés en el marc. I ho va celebrar a l’màxim sense pensar que ho havia fet a un club en què va jugar tres temporades.
Cop inesperat i una altra a aixecar d’un obstacle. Rodrigo, en el minut 7, va tenir l’ocasió d’empatar, però la seva rematada va sortir desviat després d’una bona assistència de Ferran. I en el 14, per centímetres, li va ser anul·lat el gol de la igualada per centímetres. El col·legiat va consultar a l’VAR i va privar als de Celades de posar les taules al marcador. Una pena, la mateixa que van viure els locals amb un xut a l’pal de Foulquier.
El València CF es va llançar a l’atac i per la banda de Ferran va crear molt perill. Només faltava ajustar el passi per encertar la rematada definitiu. Maxi Gómez va gaudir d’una gran oportunitat desbaratada amb el cos per Vallejo que es va tirar a la desesperada. Era el minut 22 i els de Mestalla mereixien més premi. Carlos Soler va provar sort, però la seva rematada va anar a les mans de l’meta Aaron. No obstant això, Jaume va tenir un altre ensurt, ja que el pal va repel·lir un xut amb l’esquerra de Yangel Herrera. Era impossible parpellejar perquè la pilota estava en constant moviment.
Estava sent un final de primera part espectacular en què el València CF es va ficar una altra vegada de ple en l’eliminatòria amb el 1-1 obra de Rodrigo, qui ara sí va batre per baix a Aaron i sí va festejar amb ràbia i una immensa alegria aquest gol tan important en un moment psicològic. El davanter es va desmarcar de manera perfecta, Coquelin va aixecar el cap, va centrar mesurat i l’internacional va anotar amb mestria.
El descans va servir per carregar bateries, per posar pausa a una primera meitat intensa i espectacular. Va ser l’únic instant que va servir per agafar aire perquè un cop l’àrbitre va xiular l’arrencada del segon assalt, la bogeria es va apoderar de nou de l’xoc. Ferran ho va intentar amb l’esquerra, però la seva rematada va sortir desviat. Va ser el primer avís blanc-. El segon va ser en un refús amb el pit d’Aaron a xut a boca de canó de Ferran.
Un València CF molt seriós volia rematar a l’Granada i Albert Celades va ficar al camp passada l’hora de joc a Guedes després de més de tres mesos en el dic sec per lesió. Una gran notícia per al valencianisme, sens dubte. Per la seva banda, el Granada també lluitava per guanyar i Machis, que acabava d’entrar, es va topar amb un excepcional Jaume i una manyopla impressionant. El d’Almenara va evitar el pitjor. El tram decisiu va ser vibrant per l’emoció de el marcador i Guedes, amb l’esquerra, va llançar alt en el minut 88 en un xut marca de la casa.
En el descompte, el VAR i González González van decretar un rigorós penal per una mà de Jaume Costa a un salt d’esquena. Una acció que ningú va veure al camp, però sí a la televisió. Una jugada de les moltes que es donen cada partit i que a dia d’avui ningú sap quin es revisa i quina no. D’aquí les queixes dels jugadors valencianistes, especialment de l’protagonista Jaume Costa, qui no s’ho podia creure. Soldat va marcar el 2-1 i ja no hi va haver temps per a res més. El vigent campió diu adéu a la Copa de forma molt cruel i, sobretot, per una acció molt dubtosa.