El Grup Municipal Popular ha presentat al·legacions, com ja va fer en el primer procediment administratiu de 2018, per evitar que el govern d’Amparo Marco enderroqui la Creu de l’Ribalta. «Es resignificó el 1979 perquè fos el monument que és avui, de concòrdia i homenatge a totes les víctimes de la violència, sense partidismes, ideologies o exaltacions de cap tipus, per la qual cosa no són d’aplicació sobre el mateix les lleis de memòria històrica 52/2007 ni la valenciana 14/2017 «, explica el portaveu Popular adjunt, Sergio Toledo, qui a més afegeix que» tampoc és cert que la Creu de Parc Ribalta sigui un punt en el qual s’hagin dut a terme o s’estiguin donant en l’actualitzeu exaltacions de la dictadura, tal com confirmen informes municipals «.
En aquest sentit, per a Sergio Toledo, titular la resolució al·ludint a un monument inexistent, el de la Creu dels Caiguts, que va deixar de ser-ho en l’any 1979, i incoar un procediment administratiu per eliminar o enderrocar tal monument inexistent, «constitueix una falsedat que vicia l’acte administratiu o resolució que al seu dia es dicti, per no tenir objecte real i verídic, que constituirà, presumptament, a més un delicte de prevaricació «.
La resignificació de l’monument, obra de l’arquitecte Francesc Maristany, mitjançant un acord municipal adoptat el 31 de maig de 1979 pel ple de la Corporació sorgida de les primeres eleccions democràtiques, va permetre que desaparegués el sentit com relíquia de l’franquisme suprimint per aquell acord plenari el escut de la victòria, per tal de donar-li un nou significat, el d’homenatjar les víctimes de la violència. «Així ho hem exposat en les al·legacions, la Creu de l’Ribalta en l’actualitat és un mer símbol d’homenatge i record a les víctimes de la violència sense distinció que no fa mal a ningú. És la ideologia dels socis de govern PSOE, Compromís i Podem què s’ha encarregat de demonitzar aquesta creu creant crispació i divisió social quan mai l’ha hagut, l’equip de govern municipal ha iniciat una croada atemptant contra la llibertat religiosa, perseguint un símbol de l’cristianisme, com és la Creu resignificada. Amb els 80.000 euros que costa enderrocar-la es podria ajudar els sectors colpejats per la pandèmia atenent així a les prioritats urgents que té aquesta ciutat «, afegeix l’edil de l’PP.
Els Populars basen les seves al·legacions en arguments històrics i jurídics que demostren que la Creu de l’Ribalta és un símbol cultural, que res té a veure amb un punt de concentració d’exaltació a la dictadura com s’entesten a fer creure els socis de govern. «Fa 40 anys que no és focus de concentracions de cap tipus i la prova és que el mateix informe de l’Secretari de l’Administració municipal diu que no té cap constància de les mateixes, ni existeix cap forma de que fossin acreditades», detalla Toledo.
Difícilment es pot fer complir o aplicar avui a la Creu de l’Ribalta unes mesures que una llei de memòria històrica obliga, com és retirar escuts, insígnies, plaques i altres objectes o mencions commemoratives d’exaltació, personal o col·lectiva, de la revolta militar, de la guerra civil i de la repressió de la dictadura, de les que no té la Creu des de fa exactament 42 anys. Per això, Sergio Toledo, en nom del seu grup apunta: «Considerem que continuar aquest procediment administratiu i acordar la retirada o enderrocament de l’monument constituirà el més gran dels desviaments i abús de poder per part de les autoritats polítiques que ho acordin».
Respecte de l’autoria de la Creu de l’Ribalta, el monument i Creu de el Parc Ribalta van ser obra, respectivament de l’arquitecte municipal Francisco Maristany i Vicente Traver Tomás. Tots dos històricament reconeguts per la ciutadania castellonenca com a autors de grans obres arquitectòniques d’entre les que podem esmentar, per exemple, l’edifici de l’Casino Antic a la Porta de el Sol o la cocatedral de Santa Maria. Per tant, «la Creu de l’Ribalta podrà o no tenir reconegut valor arquitectònic o artístic, però ningú pot posar en dubte el respecte que com a obra mereix, sent fruit de dos il·lustres personalitats de la història de Castelló. Constitueix sens dubte un factor més a tenir molt en compte per respectar aquesta Cruz i no procedir a la seva retirada, mantenint-la en el seu lloc com a patrimoni de la ciutat i dels seus ciutadans «, conclou Toledo.
Informació i Foto: PP Castelló