El Museu de Belles Arts de València incorpora una nova pintura de Vicent Macip a la col·lecció permanent
El Museu de Belles Arts de València (MuBAV) incorpora a la seua col·lecció permanent l’obra ‘L’Adoració del Nen Jesús’, oli sobre taula del pintor valencià Vicent Macip (ca. 1475-1550), un dels introductors del llenguatge renaixentista al art valencià i pare del reconegut mestre Joan de Joanes.
L’obra, inèdita fins ara, va ser adquirida en subhasta per la Generalitat el mes d’abril passat per un preu de rematada de 40.000 euros.
La secretària autonòmica de Cultura, Pilar Tébar, ha destacat la importància i l’èxit de la incorporació d’aquesta obra a les sales de la col·lecció permanent del Museu “per gaudir de tots els visitants perquè farà que la sala sigui una de les més freqüentades del Belles Arts”.
Alhora ha subratllat que “cap altre museu té un espai tan important dedicat al Renaixement pictòric valencià”.
Per la seva banda, el director del MuBAV, Pablo González Tornel, ha assenyalat que el Museu “ha de continuar creixent, en col·lecció i superfície, per esdevenir un museu de rellevància internacional”.
Igualment, ha recordat que la pintura valenciana del primer Renaixement “es troba entre les més exquisides del panorama europeu” i que Vicent Macip “suposa l’obertura d’Espanya a l’italianisme de Paolo de San Leocadio o dels Hernandos”.
La incorporació de ‘L’Adoració del Nen Jesús’ al recorregut de les sales dedicades a l’art medieval i renaixentista, enriqueix la col·lecció d’obres de Vicent Macip que ja conserva el Museu, formada per trenta-tres obres, que recorre la trajectòria artística des de la seva primer primitivisme com a l”Ecce Homo’ procedent de l’antiga Col·lecció Lladró, fins a les primeres influències de l’italià Paolo de San Leocadio com succeeix amb el ‘Calvari de la Redempció’, procedent de la donació de Pere Maria Orts Bosch.
Característiques del quadre
La pintura, amb unes dimensions de 89,5×65 centímetres, representa el passatge evangèlic de l’adoració dels pastors després del naixement del Nen Jesús, amb la Verge Maria i Sant Josep agenollats que acompanyen el nounat, a més de sant Joan Baptista nen i un grup d’àngels, a la part terrenal. Les figures de Déu Pare i l’Esperit Sant completen l’escena a la part celestial.
Un dels aspectes més significatius és la hibridació que es dóna a l’arquitectura de tall clàssic que aixopluga l’escena, en què els pilars decorats amb motius a candelieri conviuen amb les voltes de creueria que els rematen, cosa que ens parla de aquell llenguatge de transició i de com les novetats renaixentistes italianes s’adaptaven a la tradició gòtica local existent.
L’obra destaca per la seva aparença italianitzant, palpable no només en la proliferació de motius clàssics a l’arquitectura, sinó en altres detalls com la presència de sant Joan Baptista nen, que la vincula a les ‘sacra conversazione’ italianes, o en les actituds de els pastors i àngels presentats en conversa.
La pintura remet a l’etapa de maduresa de Vicent Macip, la segona i la tercera dècada del segle XVI, un moment de la seva trajectòria en què utilitza recursos àmpliament localitzables en altres obres, tant pel que fa als tipus humans com a la introducció d’italianismes en allò compositiu, iconogràfic o decoratiu.
Informació i Foto: Generalitat Valenciana