El Museu de Belles Arts de València estrena un documental propi sobre l’artista Horacio Ferrer de Morgado
El Museu de Belles Arts de València (MuBAV) ha presentat un documental de producció pròpia sobre l’artista Horacio Ferrer de Morgado, destacat representant de la figuració espanyola dels anys 20 i 30 del segle passat juntament amb artistes com Roberto Fernández Balbuena, Ángeles Santos , Alfonso Ponce de León o Rosario de Velasco, la mostra del qual s’exhibeix precisament al centre en aquests moments.
La presentació ha tingut lloc al fil d’una taula rodona sobre la figuració espanyola dels anys 20 i 30 del segle XX, de la qual tant Horacio Ferrer com Rosario de Velasco en són dos grans representants.
L´acte ha comptat amb les intervencions del director del Museu de Belles Arts, Pablo González Tornel; el responsable de Pintura i Dibuix fins al 1939 del Museu Nacional Centre d’Art Reina Sofia, Raúl Martínez Arranz; i la historiadora de l’art i professora de la Universitat Complutense de Madrid, Maria Dolores Jiménez-Blanco.
El documental, en què han intervingut els fills de l’artista, Adán i Horacio Ferrer Rodríguez, fa un repàs a la trajectòria artística de Ferrer de Morgado, pintor cordovès caracteritzat inicialment per la seva empremta simbolista i naturalista que, cap a finals de la dècada de 1930 i coincidint amb la Guerra Civil, es va alinear amb el realisme social per evidenciar la situació tràgica del país i la necessitat d’unió i lluita.
La producció estarà disponible per a tot el públic al canal de YouTube del Museu de Belles Arts de València.
Horaci Ferrer de Morgado (1894-1978)
Horacio Ferrer va néixer a Còrdova el 6 de novembre de l’any 1894, ciutat on es va formar amb l’escultor Mateo Inurria i el pintor Julio Romero de Torres. El 1915, amb dinou anys, es va traslladar a Madrid per estudiar a l’Escola de Belles Arts de Sant Ferran gràcies a una beca de la Diputació de Còrdova.
Tot i mantenir una clara vocació realista durant tota la seva vida, dos viatges a París, el 1917 i el 1927, deixen empremta a l’obra d’Horaci Ferrer, que sembla coquetejar amb la Vanguardia europea en obres com ’14 de juliol a París’ o ‘ Escena dʻinterior’.
Durant els anys trenta Horacio Ferrer lloga el seu estil figuratiu i rotund, així com el compromís social de la seva obra. Resulta fonamental durant aquests anys la seva vinculació amb el grup conegut com els ‘Artistes en Acció’, en l’exposició de 1932 del qual participa amb les obres ‘Fosa comuna’ i ‘Camí de la costa’.
El 1934 va obtenir una beca per marxar a Florència a aprendre la tècnica al fresc i va romandre a Itàlia gairebé dos anys, període en què la seva pintura es va impregnar de la monumentalitat del primer renaixement i del valor assignat a la materialitat dels objectes dels corrents de la Nova Objectivitat alemanya i la italiana ‘Valori Plastici’.
A Itàlia pinta ‘La dansa’, avui propietat del Museu de Belles Arts de València, i la desapareguda ‘Dones a la font’. A la tornada d’Itàlia, Ferrer de Morgado va pintar les seves obres més significatives, ‘Nens tocant música’, ‘Madre Tierra’, també al Belles Arts de València, ‘Aviones negros’ i ‘Éxodo’, en les quals es va comprometre amb la República i va denunciar les desigualtats socials.
La seva participació al Pavelló de la República Espanyola a l’Exposició Internacional de París el 1937 i la seva notable producció gràfica durant la Guerra Civil, van sentenciar la trajectòria del pintor després de 1939, que va continuar treballant fins a la seva mort, i va realitzar pintures religioses per a la Vall dels Caiguts, la Col·legiata de Sant Isidre o l’ermita del Pardo, així com notables intervencions de restauració a les Descalces Reals, La Granja i Riofrío.
Rosari de Velasco (1904-1991)
Rosario de Velasco va ser una de les grans artistes del segle XX. Amb obres i guardons en reconeguts certàmens com la Biennal de Venècia, a més de mostres a sales tant fora com dins del país com el Centre Pompidou i el Jeu de Paume de París, va ser lloada pel públic i la crítica.
Mai va deixar de pintar, però després de morir va caure en l’oblit. Una exposició el 2024 al Museu Nacional Thyssen-Bornemisza i al Museu de Belles Arts de València ha recuperat aquesta imprescindible i desconeguda figura de l’art espanyol.
Nascuda a Madrid el 1904, va estudiar amb Fernando Álvarez de Sotomayor, director del Museu del Prado i, juntament amb artistes com Picasso, va formar part de la Societat d’Artistes Ibèrics creada el 1924 per tal d’incorporar l’art espanyol a les avantguardes.
Molt jove ja va destacar i als anys 30 va obtenir rotunds èxits amb obres com ‘Adán i Eva’, segona Medalla a l’Exposició Nacional de Belles Arts de Madrid del 1932, avui a la col·lecció permanent del Museu Nacional Reina Sofía i que va marcar la seva carrera artística.
‘La matança dels innocents’, propietat del Belles Arts de València, ‘Les bugaderes’, ‘Pensativa’, ‘Coses’, ‘Maternitat’ o ‘Gitanos’, exposat el 1935 al Carnegie Institute de Pittsburgh al costat de Salvador Dalí, donen compte de la potència de les imatges creades per Rosario de Velasco durant els anys trenta del segle XX.
Inclosa en l’anomenada Nova Objectivitat de l’art espanyol o els Nous Realismes, després de la Guerra Civil Rosari de Velasco es va instal·lar a Barcelona on va iniciar una intensa activitat pictòrica que, en els últims anys i fins a la mort el 1991, la va portar al descobriment de l’oli sobre paper i va suposar un alliberament i una explosió de llibertat creativa.
Informació i Foto: Generalitat Valenciana