En l’arrencada de la trobada, el Llevant UD FS es trobava còmode amb la pilota i també gaudia de primerenques ocasions per avançar-se. Maxi Rescia va ser el primer a provar punteria després d’un servei des de la cantonada de Cuzzo però el seu xut va marxar desviat. La rèplica la va donar el màxim golejador de l’campionat Adolfo minuts després i, si escau va topar amb Raúl Jiménez llançant-se a la seva esquerra per avortar el perill. Una cosa que no podria fer instants després amb un xurriacada de Sergio Lozano que de miracle no va deixar clavada la pilota a la xarxa després d’entrar l’escaire. El quadre granota per cert va demanar la revisió de l’tant però els col·legiats, després d’acudir a visionar, el van concedir.
Tocava per tant remuntada important des d’abans de l’equador de la primera part, tenint en compte el format de la competició que li concedeix el pas a l’equip millor classificat, en aquest cas el Barça Lassa, en cas de igualada. En aquest sentit, dues terceres parts de el camí -possessió i ocasions- les tenien recorregudes les de Diego Rius però els faltava l’encert. I, quan el tenien, un enorme Juanjo s’interposava davant seu. Maxi Rescia, Cuzzolino i Cecilio es van estavellar contra el porter blaugrana, mentre que DyeGo va enviar la pilota a el pal i Pedro García li va treure el xut a porta buida a l’canoner nacional Adolfo en un segon tram del primer període d’infart.
A la represa, la trobada va seguir progressant cap a un estira i arronsa en tota regla. Raúl Jiménez i Juanjo amarraven als seus respectius equips i en diverses ocasions va fregar l’empat el Llevant UD FS. No obstant això, va ser el Barça Lassa qui va tornar a impactar al mentó granota al 30 ‘per fer el 2-0. El conjunt llevantinista necessitava tres gols, a falta de 10 minuts per al final, per signar la gesta i, lluny d’enfonsar-psicològicament, es va produir la catarsi. Diego Rius va posar en competició el porter-jugador i l’equip va començar a engrandir-se fins acorralar totalment al seu adversari. Rubi era enderrocat a l’àrea de càstig i Pedro Toro implacable anotava el 2-1. Era moment de creure. Després, el conjunt dirigit per Andreu Plaza queia en un parany i cometia la sisena falta grupal, una relliscada que no va perdonar Cuzzolino des del doble penal. Era el 38 ‘, la fe movia muntanyes però les va fer saltar pels aires quan Cecilio, a falta de 3 segons i 7 dècimes per a la botzina, després d’una bona acció de Cuzzolino, li pegava el punterón de l’ànima que clavava la pilota al lateral de la xarxa. El que va venir després, en un partit sense públic, és ben imaginable per la parròquia llevantinista. La història. Una història que es pot seguir escrivint però, de moment, cal gaudir en aquestes hores.
Barça Lassa: Juanjo, Lozano, Marcenio, Ximbinha, Aicardo -quinteto titular-, Boyis, DyeGo, Adolfo, Dani Japonès, Rivillos i Arthur.
Llevant UD FS: Raúl Jiménez, Maxi Rescia, Cuzzolino, Rubi, Chano -quinteto titular-, Gall, Pedro García, Cecilio, Javi Sena, Jorge Sants i Pedro Toro.
Gols: 1-0, min. 8: Lozano. 2-0, min. 30: Daniel Japonès. 2-1, min. 32: Pedro Toro (p). 2-2, min. 38: Cuzzolino. 2-3, min. 39: Cecilio.
Àrbitres: Martínez Segòvia i Núñez Fuster. Van amonestar als llevantinistes Cecilio (5 ‘) i Gall (12’).
Incidències: Quarts de final del play off pel títol de la LNFS en la seva Primera Divisió. Partit jugat a porta tancada per la situació sanitària.