El Levante UD s’imposa a l’Albacete Balompié i accedeix a la final del playoff d’ascens a primera divisió

Levante UD: Joan Femenías; Marc Pubill, Postigo, Róber Pier (Vez, 46′), Àlex Muñoz (Saracchi, 78′); Joni Montiel, Pepelu, Iborra, De Frutos (Soldado, 78′); Brugui (Son, 63′) i Bouldini (Wesley, 58′).

Albacete Balompié: Bernabé; Álvaro R., Djetei, Boyomo (Ros, 46′), Glauder (Juanma, 46′); Manu Fuster, Riki, Olaetxea (Maikel Mesa, 72′), Dubasin (Jobanny Bolívar, 72′); Escrit i Higini (J. Alonso, 46′).

Àrbitre: González Esteban (Col·legi Basc). Va amonestar el llevantinista Vezo (75′) i, per part de l’Albacete Balompié, Escriche (28′) i Riki (53′).

Gols: 1-0, min. 19: R. Brugué. 2-0, min. 39: R. Brugué. 3-0, min. 83: Soldat.

Aquesta vegada no hi va haver lloc per al patiment. D’això ja n’hi ha hagut força al llarg de l’any i també al Carlos Belmonte malgrat la incontestable victòria del Levante UD en el primer partit de l’eliminatòria i que va acabar amb avantatge de dos gols per als granotes. El conjunt d’Orriols va tornar a imposar-se, novament anotant tres dianes i aquesta vegada deixant la porta de Joan Femenías immaculada, amb un contraatac mortífer comandat pel bigolejador de la nit Brugui, ben assistit per De Frutos i Joni Montiel. Amb els dos gols finalitzava el primer temps amb un 2-0 parcial. Després del descans, i ja a la recta final, Soldado posava la cirereta a l’eliminatòria. Ara, a esperar rival d’entre Deportivo Alavés i SD Eibar. El futbol ens torna a somriure.

Tot va sortir a demanar de boca a la primera meitat. Si el conjunt blaugrana arribava al Ciutat de València amb una renda important gràcies a l’1-3 de l’anada al Carlos Belmonte, els esdeveniments depararien un partit, dins del que cal, força tranquil per als locals. Cert que fins arribar l’equador la defensa llevantinista va haver d’estar força alerta i aclarir un parell de pilotes que tenien marxamo d’anar cap a la xarxa però, al 19′, es va desfermar la bogeria a la grada. De Frutos, amb una passada genial, habilitava la posició per marcar Roger Brugué que, controlant amb la dreta i la cursa, batia Bernabé amb un xut amb l’esquerra ajustat al pal dret. I després arribaria el gol de la brega i també el de la tranquil·litat. Després d’un córner tret pels manxecs, Bouldini va rebutjar amb tot i no rendir-se en la pressió a dalt va provocar el 2-0. Va rebutjar la defensa visitant i Iborra la va tornar a tres quarts de camp, on Joni Montiel la va lluitar perquè la pilota tornés a caure a Brugui. I el català tornaria a sortir airós en el duel a mort amb l’arquer de l’equip de Rubén Albés. Gol i s’obria la bretxa al matx ia l’eliminatòria, a l’espera del que passés després del pas pels vestidors.

Al segon temps, el Levante UD va saber fer la lectura correcta, que no era cap altra que, amb quatre gols d’avantatge a l’eliminatòria, donar protagonisme a l’atac albacetista ia l’espera de poder sorprendre’ls amb una ràpida contra. Com va passar en els primers 45 minuts, hi va haver moments d’assetjament i enderrocament per part de l’adversari, fins i tot es va haver de treure alguna pilota gairebé de la línia de gol però la sang no va arribar al riu. Al contrari, els granotes van disposar de bones ocasions per ampliar diferències i, finalment, al 83′ ho va aconseguir Soldado. Saracchi aclaria l’esfèric en una acció defensiva, Wesley feia broma, es girava i, després d’avançar cap a la porteria, llançava el cuir cap a Soldado, sol davant el porter, perquè marqués el 3-0. Va ser el final de la història. El capítol següent, la final a doble partit per l’ascens.

Incidències: Partit de tornada de la primera eliminatòria per l’ascens a la Lliga Santander. Estadi Ciutat de València. 21.826 espectadors.

Informació i Foto: Levante UD