L’Institut Valencià de Cultura celebrarà aquest diumenge el Dia del Cant Valencià d’Estil, una festivitat que porta celebrant-se des del 1998 a la ciutat de València i que reuneix alguns dels màxims exponents d’aquest gènere musical popular.
Les activitats començaran amb una actuació itinerant a l’edifici Rialto de València a les 16.30 hores, per acabar amb una actuació a les 19.00 hores a l’escenari del claustre gòtic del Centre del Carme Cultura Contemporània, amb el públic assegut i amb entrada lliure.
A la jornada, un grup de cantadores i cantadors mostraran totes les variants del cant d’estil i les albaes de l’Horta, que sempre han estat presents a la vida quotidiana, tant en moments especials i de celebració com en activitats habituals com el treball, i són manifestacions de la música tradicional valenciana que es posen en valor mitjançant aquestes activitats.
Al cant d’estil i les albaes es comptarà amb Paqui Gijón, ‘Paquita la del Pedralbí’; Maria Amparo Hurtado; Noèlia Llorens ‘Titana’; Marian Salido, ‘Marian de Gandia’; Inma Pérez, de Rafelbunyol; Blanca Lacalle; Xavier Benedito, Xavi de Bétera; Emilio Luis, ‘Emilio del Puig’; Jonatan Penalba, de l’Alcúdia; Raül Luis, ‘Raül del Puig’; Pepe Sevilla, d’Almenara. Com a versadors, Fernando Ferrer, Ferran El Rallat i Gabriel Elena, Gabriel de Sueca.
Com a acompanyament instrumental, actuaran els músics de vent Víctor Gámez, trombó; Enrique Doménech, clarinet i Carlos Sánchez, trompeta. També es comptarà amb la corda polsada de Pep Juste, guitarró; i les guitarres de Julián Romero i Juanjo Andrada. Es comptarà també amb el Grup de Dolçainers i Tabaleters La Degollà, d’Alcoi. La coordinació i la documentació de les jornades ha anat un any més a càrrec de Jordi Reig.
Cant d’estil
La funcionalitat primitiva i original, tant del cant d’estil com de les albaes, era la de ser utilitzades a les rondes, aquells passejos informals pels carrers en què la música i el cant donaven substància a sentiments aduladors, amorosos i galants (de vegades també grollers) dirigits a núvies, festers o autoritats en general.
Durant el segle XIX i el començament del XX, les rondes, en què es cantava de manera espontània amb permís de l’autoritat o no, eren una activitat festiva molt freqüent als pobles no gaire grans ia l’àmbit rural.
Informació i Foto: Generalitat Valenciana