La tarda de el 31 de març de 1963 va passar a la història com el dia en què els franjiverdes van aconseguir la seva major golejada en l’elit de el futbol espanyol.
I no va ser en un partit qualsevol, ni davant un rival qualsevol. Els il·licitans, amb Otto Bumbel a la banqueta ocupaven la desena posició de la taula, amb un marge de dos punts sobre el descens i els sevillistes són dotzens, amb un punt menys, sent el primer equip que de moment salvava la categoria. Els il·licitans arribaven a el partit després d’aconseguir una lleu millora de resultats, acumulant dos empats i dues victòries en els últims quatre partits i el Sevilla C.F., acumulava dues derrotes, un empat i una única victòria en l’últim mes.
Només faltaven quatre dates per al final de l’campionat i cada punt en joc valia el seu pes en or.
L’Elx C.F. formo de sortida amb Pazos, Ruiz, Alcantarilla, Iborra, Ramos, Lezcano, Pellejero, Chancho, Cardona, Eulogio Martínez i Ángel Romero.
Per la seva banda l’ex tècnic franjiverde Antonio Barris, va alinear a l’Sevilla C.F. amb Mut, Juan Manuel, Gallec, Valero, Campanal II, Manolo Card, Achucarro, Canari, Antoniet, Areta III i Agüero.
El partit només va tenir un protagonista que va ser l’Elx C.F. Lezcano, Eulogio Martínez i Ruiz es van fer amos absoluts de centre de camp, alliberant a Àngel Romero i Cardona que van sorprendre amb la seva velocitat una vegada i una altra a la saga sevillana.
El primer gol el va marcar Ángel Romero als 12 minuts a la rematar una pilota després de jugada d’Eulogio Martínez.Solo dos minuts més tard i en una jugada calcada i amb els mateixos protagonistes, el paraguaià anotava el 2-0. I tres minuts després, en el 17, Eulogio Martínez posava el 3-0 a l’culminar una jugada d’Ruiz i Lezcano.
En tot just un quart d’hora l’Elx C.F. havia sentenciat el partit. Amb aquest avantatge en el marcador els il·licitans van aixecar el peu de l’accelerador i el Sevilla C.F. prendre una mica d’aire anotant el seu gol al minut 21. Agüero recollia un rebuig després d’un xut de Antoniet i la pilota després de donar a Pellejero acabava al fons de la porteria de Manolo Pazos.
Després del descans arribaria la pluja de gols davant un Sevilla C.F. que no va donar senyals de vida. Tot just disputats dos minuts de la segona part, Cardona de xut creuat marcava el 4-1. Només tres minuts més tard Lezcano culminava una jugada d’Eulogio Martínez i Romero. En tot just cinc minuts de la segona part l’Elx ja guanyava 5-1. Eulogio Martínez anotava el 6-1; Cardona després de jugada de Chancho el 7-1 i finalment Lezcano, al 76, després de jugada de Cardona tancava l’històric 8-1, davant la impotència del conjunt sevillista.
Abans de la fi li va ser anul·lat un novè gol als il·licitans. L’equip va guanyar una prima de 10.000 pessetes (60 euros) per barba després d’empatar la setmana anterior a Mestalla i vèncer el Sevilla C.F. tal com ho havien pactat amb anterioritat amb Martínez Valero.
Aquell va ser un dels millors partits jugats a Altabix en els últims anys i després d’aquella important victòria l’Elx C.F. pujava un lloc a la taula i posava molt de cara la permanència un any més a Primera Divisió.
Antonio J. Pàmies
Àrea d’Història de l’Elx C.F.