El Consell ha presentat les seves al·legacions a l’informe del Ministeri d’Hisenda i Funció Pública sobre els treballs del Comitè Tècnic Permanent d’Avaluació (CTPE) del sistema de finançament autonòmic, en les quals pretén corregir la «visió esbiaixada» i l’omissió d’amplis consensos en qüestions clau per part de les comunitats autònomes en el document remès pel departament ministerial. En les seves al·legacions, la Generalitat retreu que el text del ministeri descrigui «reiteradament» les diferències mentre «eludeix» assenyalar els «consensos molt majoritaris» entre les autonomies en qüestions com la garantia de la suficiència, l’exigència de reequilibrio vertical dels recursos entre l’Administració central i les CC AA, la simplificació del model o la compensació pels errors d’aplicació del sistema entre 2009 i 2017.
A més, retreu al ministeri que el document sigui «inexplicablement inconcret respecte a la posició de l’Administració General de l’Estat en la majoria d’aspectes essencials que requereixen la configuració d’un nou model de finançament autonòmic, incomplint essencialment la seva principal finalitat: facilitar al Consell de Política Fiscal i Financera el debat i la presa de decisions per a la determinació d’un nou model».
«Hem fet el treball que no ha realitzat el Ministeri d’Hisenda: Presentar un document que reculli aquelles conclusions que en el curs dels treballs han tingut nivells de consens molt majoritaris i que no hi ha estat reflectit com a tals, així com unes altres que, sense aconseguir aquests suports amplis, sí han estat avalades per una majoria de comunitats. I això sobre els assumptes essencials que han de configurar el nou model, alguna cosa que no ha fet el Govern, que no ha realitzat els seus deures», ha explicat el conseller d’Hisenda i Model Econòmic, Vicent Soler.
Així, les al·legacions presentades davant el ministeri pels representants de la Comunitat Valenciana en el CTPE, José Antonio Pérez i Rafael Beneyto, posen en valor el «ampli acord» i les «evidències clares» que aporten les dades i que va constatar l’Informe dels Experts lliurat al juliol de 2017 sobre la insuficiència financera soferta per les comunitats per atendre els serveis públics fonamentals de sanitat, educació i protecció social en el període 2009-2015. Una insuficiència que va arribar a ser de 25.000 milions en alguns exercicis i que en l’últim any liquidat, 2015, es va situar en 16.500 milions. Aquesta bretxa ha comportat una reducció de la despesa en els serveis essencials del 9%, que en la resta de competències ha estat del 30%.
Per això, «és imprescindible que el nou sistema permeti complir el principi de suficiència i que la capacitat de finançament d’aquest atengui, almenys, la cobertura de la despesa real autonòmica en salut, educació i protecció social al nivell de les necessitats». Per a això, s’hauria de recuperar com a mínim la bretxa constatada en l’últim any liquidat i que va ser de 16.500 milions.
Aquest objectiu de suficiència «pot aconseguir-se mitjançant una recuperació i/o ampliació de la participació real de les comunitats en els tributs compartits, una ampliació dels tributs cedits o un major volum de transferències verticals».
Reconsiderar el percentatge d’IRPF
En aquest sentit, el document també ressalta que «existeix un ampli consens entre les comunitats sobre la necessitat de millorar l’autonomia financera i incentivar la coresponsabilitat fiscal de les Comunitats i, al mateix temps, contribuir a l’equilibri vertical». «Per a això, és factible reconsiderar el percentatge de participació de les Comunitats en l’IRPF, l’IVA i els Impostos Especials i les possibilitats de cessió de nous tributs com a vies que permetin ampliar l’espai fiscal de les Comunitats». Sobre aquest tema, cal recordar que la proposta de nou model del Consell planteja, entre altres qüestions, que s’ampliï la participació en l’IVA del 50% al 70% i dels impostos especials, del 58% al 70%.
Igualtat de drets al marge d’on es visqui
Així mateix, les al·legacions de la Generalitat fan constar, a diferència del que ha realitzat el ministeri, que «hi ha una amplísima majoria de comunitats autònomes de règim comú que considera que el nou sistema de finançament ha d’aconseguir una igualació plena en la cobertura de les necessitats dels seus ciutadans i, per tant, en els recursos assignats a cadascuna d’elles per al seu finançament, tot això en termes homogenis i normatius».
«Els ciutadans tenen idèntics drets i obligacions amb independència del seu lloc de residència i de la seva capacitat fiscal, per la qual cosa el model en el seu conjunt ha de garantir la cobertura de tots els serveis a finançar, i no únicament als denominats fonamentals», prossegueix el text, que afegeix que «l’anivellació plena és compatible amb el criteri de ordinalidad i no exclou que pugui i hagi d’existir espai de decisió» de les comunitats exercint la coresponsabilitat fiscal.
Pel Consell, «la modificació del model ha de permetre aconseguir de forma clara i senzilla un objectiu final: garantir que cada unitat de necessitat tingui el mateix finançament, amb independència d’on es localitzi l’usuari dels serveis públics. Si aquesta necessitat es mesurés en funció de la població ajustada, el sistema ha de proporcionar idèntic finançament per habitant ajustat».
Evitar un tancament el fals de la reforma
I añde que «no perseguir aquest objectiu, ni convertir-ho en la palanca de la reforma, només pot conduir al fet que, de forma immediata després de la posada en funcionament del nou model, es reprodueixin les crítiques i les insatisfaccions davant la seva aplicació i es reactivin les propostes per a la realització de noves reformes en el sistema».
En el text s’indica que la correcció de la insuficiència global de les comunitats permetrà pal·liar les desigualtats en finançament entre comunitats «sense que això impliqui pèrdues absolutes de finançament de cap d’elles». «Amb l’ampliació de la suficiència i l’aplicació del principi d’equitat plena és factible corregir la pràctica totalitat de les inequidades existents i, al mateix temps, respectar el finançament actual de totes les Comunitats de règim comú».
No obstant això, si aquesta anivellació es realitzés durant un període transitori i resultés alguna diferència per determinades comunitats «s’hauria de dotar un Fons de Garantia del statu quo nominal finançat per una aportació estatal addicional» per corregir-la.
Compensació del deute
El document presentat pel Consell també reflecteix que «més de la meitat de les comunitats presents en el CTPE s’han manifestat a favor de recolzar la compensació d’una part del deute autonòmic, sobre la base de que en bona mesura a l’origen no hi ha un excés de despesa sinó una insuficiència d’ingressos, circumstància molt rellevant per avaluar el risc moral de la compensació».
«L’import total a transferir per reduir el volum viu del deute a nivell individual seria un percentatge igual per a totes les Comunitats com a conseqüència de la insuficiència de recursos patida per finançar els SPF en el període 2009-2016», assenyala el text.
I afegeix que «algunes comunitats discriminades financerament en el passat han manifestat, addicionalment, que de no produir-se una compensació específica del seu deute, arrossegaran els efectes de la injustícia patida i que no és realista pensar que aquestes comunitats sobreendeudadas puguin tornar al mercat a mitjà termini, tenint en compte com funciona la indústria financera.»
D’aquesta manera, la compensació, pel Consell, es produiria en dos trams; un, general, per a totes les autonomies, i un segon, específic, per atendre a les comunitats que han comptat amb menys recursos que la mitjana i que, com la Comunitat Valenciana, han gastat per sota de la mitjana. La Generalitat reclama al ministeri que tots els documents aportats per les comunitats figurin com a annex de l’informe definitiu i presentarà vots particulars a aquest per detallar la seva posició concreta sobre aquest tema.
Altres aspectes continguts en el document d’al·legacions fan referència a la reivindicació de les comunitats en el CTPE que es desvinculi el finançament autonòmic de les situacions de pròrroga dels Pressupostos Generals de l’Estat, així com que el Govern millori la informació sobre el càlcul dels lliuraments a compte.
Informació i Foto: http://www.gva.es