El Consell ha aprovat l’avantprojecte de Llei de Mesures Fiscals, de Gestió Administrativa i Financera i d’Organització de la Generalitat del 2025, que impulsa noves mesures fiscals de caràcter social adreçades a les famílies, com ara l’ampliació de les deduccions per naixement, adopció o acolliment, així com avantatges fiscals destinats a donar suport als sectors agrícola i pesquer ia atraure inversions de caràcter estratègic.
La coneguda com a Llei d’Acompanyament als Pressupostos, que va sortir a exposició pública el 27 de setembre passat, permet duplicar i fins i tot triplicar les deduccions fiscals previstes en el tram autonòmic de l’IRPF per naixements, adopcions i acolliment familiar en elevar la quantia en funció de les càrregues familiars.
En conjunt, el paquet de mesures fiscals previstes en aquest apartat, destinat a afavorir rendes mitjanes i baixes, beneficiarà unes 41.900 persones amb un estalvi global quantificat en 10 milions d’euros per a límits de renda de 30.000 euros anuals a les declaracions individuals i de 47.000 euros a les conjuntes.
Gràcies a aquestes mesures, els imports actuals de la deducció per naixement o adopció passaran dels 300 euros actuals als 600 euros, si es tracta del primer fill o filla; 750 euros, en el cas del segon o segona, i 900 euros, en el supòsit del tercer o la tercera i successius. L’ampliació dels imports suposarà un estalvi de 9,73 milions d’euros i s’estima que en pugui beneficiar 40.000 persones.
Així mateix, aquestes mateixes millores es traslladaran a la deducció per acolliment familiar, sigui quin sigui el seu règim, de manera que s’inclourà també la guarda amb fins d’adopció, cosa que permetrà augmentar el nombre de persones beneficiàries. En aquest cas, s?estima que es beneficiïn de la mesura gairebé 1.300 contribuents amb un estalvi d?uns 216.300 euros.
A més, les famílies acollidores gaudiran també d’altres deduccions del tram autonòmic de l’IRPF que fins ara estaven limitades a altres modalitats de família. En concret, es podran beneficiar de la deducció per naixement o adopció duna persona amb discapacitat; la deducció per custòdia no ocasional a escoles bressol i centres de primer cicle d’educació infantil de menors de 3 anys; la deducció per conciliació de la feina amb la vida familiar i la deducció per adquisició de material escolar. En aquest cas, l’impacte estimat és de 48.423 euros per al voltant de 600 contribuents.
La deducció autonòmica per naixement o adopció és la tercera deducció autonòmica més aplicada (41.295), darrere de la d’arrendament de l’habitatge habitual (89.099) i la de contribuents amb dos o més descendents (42.782), segons les dades que es disposen sobre la declaració de l’IRPF del 2022.
Supressió del pagament de taxes portuàries a la pesca
Amb l’objectiu de donar suport al sector pesquer, que ha patit de manera especial l’alça de preus mentre el volum de captures ha caigut, s’han eliminat dues taxes que graven el sector a la Llei 1/1999, de 31 de març, de tarifes Portuàries. En aquest sentit es contempla en el text legislatiu la bonificació de la totalitat de la tarifa ‘G-4: Serveis a la pesca fresca i aqüicultura marina’, així com l’exempció del pagament de la tarifa ‘G-2 vaixells’ per a estades a els ports autonòmics. Amb aquestes mesures es beneficien 15 confraries amb un total de 377 vaixells de pesca amb base als ports de la Generalitat, amb un impacte econòmic de gairebé 824.000 euros.
L’objectiu del Consell és donar suport al sector pesquer, afectat per un increment sostingut de costos que afecten la competitivitat. A més, el Reglament de la UE fixa actualment un màxim de 180 els dies de pesca a l’any.
Tipus reduït per a la compra de parcel·les agràries
La Llei de Mesures Fiscals també incorpora com a novetat una rebaixa fiscal del 60 % per a les adquisicions de parcel·les amb vocació agrària efectuades per titulars duna explotació agrícola registrada que no compleixin els requisits per ser considerades persones agricultores professionals.
Per això, es redueix del 10% al 4% el tipus que grava aquestes operacions a l’Impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats, tot això amb la finalitat de fomentar el relleu generacional, la incorporació de noves persones a l’agricultura i la competitivitat . Es preveu que aquesta mesura tingui un impacte econòmic de 2,6 milions d?euros.
A més, els projectes d’interès autonòmic (PIA) definits pel nou Decret Llei de Simplificació Administrativa tindran una bonificació específica del 50% de l’impost corresponent als actes jurídics documentats, entre d’altres mesures d’estímul. Es busca així reforçar l’atracció de grans inversions en atenció a l’indubtable potencial que tenen aquestes iniciatives per al desenvolupament i la modernització del teixit productiu de la Comunitat Valenciana.
D’altra banda, es manté el 2025 la congelació del cànon del aigua vigent el 2024. El nombre de persones abonades està al voltant dels tres milions.
Impuls a la creació de places residencials municipals
A l’àrea de la Vicepresidència i Conselleria de Serveis Socials, Igualtat i Habitatge, es modifica la Llei 3/2019, de Serveis Socials de la Comunitat Valenciana per fer un pas més en la millora contínua dels mateixos serveis socials, en introduir la possibilitat que les entitats locals puguin proveir i gestionar els serveis socials datenció secundària, sempre que estigui assegurada la coordinació amb lExecutiu autonòmic per garantir la correcta i eficaç prestació dels serveis. D’aquesta manera, s’elimina la impossibilitat material de gestió, afavorint així la creació de places residencials de titularitat municipal i la descentralització del servei, amb l’impacte directe que això té en la reducció de les llistes d’espera i que les persones no es hagin d’allunyar del vostre entorn per no tenir recursos d’atenció secundària al vostre municipi.
Així mateix, s’incorpora una modificació a la Llei 19/2017, de la Renda Valenciana d’Inclusió, per ampliar la forma d’abonament de la prestació econòmica, de manera que a més de realitzar-se a través d’ingrés en compte, també es pugui fer a través de mitjans prepagament, amb la qual cosa s’ofereix cobertura a persones vulnerables que, avui dia, pateixen la bretxa financera.
Unitat Valenciana de la Concòrdia
En l’àmbit de competències de Justícia i Interior, s’adscriu a aquesta Conselleria la Unitat Valenciana de la Concòrdia, prevista a la Llei 5/2024, de Concòrdia a la Comunitat Valenciana. Aquesta es configura, per tant, com un departament de la Generalitat adscrit a la conselleria competent en matèria de concòrdia que gaudirà dautonomia funcional. També es durà a terme un catàleg de vestigis amb persones expertes de les conselleries competents en protecció del patrimoni cultural i de concòrdia.
Així mateix, es realitzen diverses modificacions a la Llei 14/2010, de 3 de desembre d’Espectacles Públics, Activitats Recreatives i Establiments Públics, entre les quals figura la introducció d’un supòsit en el règim sancionador consistent en l’obligació de la devolució de l’import de les entrades davant de la suspensió d’un espectacle (festival) sense causa justificada.
A l’àmbit sanitari s’incorpora la modificació l’annex IV de la Llei 4/2021 de Funció Pública Valenciana, amb la finalitat de crear un nou cos d’Administració Especial de Tecnologia Sanitària dins del grup professional A1, on s’inclouria un total de cinc escales: Científic/a de dades, Enginyeria d’organització, Biotecnòleg/a, Enginyeria Biomèdica i Enginyeria Informàtica.
Aquest canvi és necessari per poder incorporar aquest nou perfil professional a les plantilles, atès els avenços científics i tecnològics, les noves dinàmiques de treball derivades de la digitalització i el redisseny dels serveis públics de salut que estan tenint lloc. Amb això, es dóna resposta a la necessitat actualitzar els llocs de treball a noves necessitats assistencials molt més centrades actualment en la gestió de dades i la millora de l’eficiència.
Millores en estructures agràries i la cadena alimentària
Al marge de les mesures de caràcter tributari per ajudar el sector agrari, però també en relació amb l’àrea d’Agricultura, la Llei d’Acompanyament realitza una modificació a la Llei 5/2019, d’Estructures Agràries, amb l’objectiu de facilitar els processos que comportin una millora en les estructures agràries de la Comunitat Valenciana.
D’una banda, als projectes de reestructuració parcel·lària, s’obre la possibilitat que aquests projectes siguin iniciats també per entitats locals o per corporacions de dret públic (comunitats de regants) i no només per propietaris de les parcel·les, que és el que indica l’actual articulat.
I, per altra banda, per emprendre determinades obres d’infraestructures agràries, per a les quals és preceptiu, segons l’actual llei, la declaració d’obres d’interès general agrari, s’autoritza la conselleria amb competències en Agricultura a declarar-les expressament, mitjançant una norma amb rang de llei, com a obres d’interès general i que aquesta declaració porti implícita la declaració d’utilitat pública i d’urgència als efectes de la llei d’expropiació forçosa.
S’introdueix igualment una modificació a l’actual regulació de la cadena alimentària relacionada amb el procediment sancionador en contractació i pràctiques comercials. Aquesta modificació permetrà que la persona competent de la Direcció General amb funcions a la cadena alimentària pugui incoar expedients sancionadors i designar el funcionariat instructor. És una mesura necessària per aplicar a la Comunitat Valenciana el que estableix la Llei 12/2013 de Mesures per millorar el funcionament de la Cadena Alimentària, i una cosa molt demandada pel sector a grari.
D’altra banda, a l’àrea de Medi Ambient s’efectua un canvi de la Llei 5/2018, de l’Horta de València amb què es pretén eliminar el termini que es va imposar per desenvolupar enclavaments de recuperació de l’horta. En aquest sentit, s’ha constatat que aquesta llei no ha complert els objectius marcats, ja que els ajuntaments només han presentat tres propostes que no han prosperat. La modificació suprimeix els terminis de què disposaven els ajuntaments, de manera que es permet que es presentin noves propostes per instar la declaració d’enclavaments de recuperació de l’horta, així com que les que es van presentar fora de termini puguin prosperar. També es pretén eximir raonadament de les limitacions imposades amb caràcter general que impedeixin o dificultin greument la declaració d’enclavaments de recuperació.
Restructuració de l’Ivace i l’AVI
Dins l’àrea d’Innovació, Indústria i Comerç, es realitzen canvis a la Llei 1/2017, per la qual es crea l’Agència Valenciana de la Innovació i la Llei 9/2019, de Mesures Fiscals, de Gestió Administrativa i Financera i d’Organització de la Generalitat amb què es fa el primer pas per a la integració de l’Institut Valencià de la Competitivitat Empresarial (Ivace) i l’antiga Agència Valenciana de la Innovació (AVI).
D’aquesta manera, Ivace+i Industria tindrà les competències en indústria, emprenedoria, internacionalització i energia i Ivace+i Innovació assumeix totes les competències d’innovació. Des de l’inici de la legislatura es xifra en 500.000 euros l’any l’estalvi que s’aconsegueix amb una reestructuració que suprimeix arcs intermedis.
Protecció de les persones consumidores
També es modifica el text refós de la Llei de l’Estatut de les Persones Consumidores i Usuàries de la Comunitat Valenciana, aprovat per Decret Legislatiu 1/2019, de 13 de desembre, per incrementar les sancions fins a un milió d’euros per a productes que no cobreixin les garanties mínimes de seguretat. L’objectiu és protegir les persones consumidores i lluitar contra la competència deslleial de països no membres de la Unió Europea amb productes pirates.
Finalment, es canvia la Llei 14/2018, de 5 de juny, de la Generalitat, de Gestió, Modernització i Promoció de les Àrees Industrials de la Comunitat Valenciana, introduint canvis dirigits a simplificar la constitució de les entitats de gestió i modernització, tant en els procediments i requisits de constitució com amb la possibilitat de facilitar l’elecció d’una junta directiva.
Informació i Foto: Generalitat Valenciana