El Ple del Consell ha acordat consignar de nou la partida reivindicativa 1.325 milions en els pressupostos de l’exercici 2019 per compensar la infrafinançament que pateix la Comunitat Valenciana i protegir l’estat del benestar, del qual tres dels quatre pilars bàsics (sanitat, educació i serveis socials) són responsabilitat de les autonomies.
L’objectiu d’aquest acord és garantir que la prestació dels serveis públics fonamentals en la nostra comunitat se situï en nivells similars als del conjunt de les autonomies, i fer efectiu el principi de suficiència i equitat que preveu la Llei 22/2009 de Finançament de les comunitats autònomes i règim comú i ciutats amb estatut d’autonomia (Lofca)
L’educació, la sanitat o la dependència no només estan reconegudes i protegides per la Constitució, sinó que representen objectius i obligacions irrenunciables per al Consell.
La nostra comunitat, tal com ha quedat constatat en els diferents informes econòmics, emesos tant per institucions públiques com privades, necessita disposar d’ingressos addicionals per assolir la despesa mitjana per habitant de les comunitats autònomes. Aquest fet ha estat novament ratificat per l’informe elaborat per la Comissió d’Experts nacional per a la reforma del finançament autonòmic.
Insuficiència global de recursos
A hores d’ara hi ha una insuficiència global de recursos de les autonomies, que l’Informe de la Comissió d’Experts a nivell nacional s’ha fixat en 16.000 milions d’euros, i aquesta insuficiència afecta de manera especial a la Comunitat Valenciana, que és l’autonomia pitjor finançada d’Espanya.
Com a conseqüència d’això, tot i que la despesa per càpita de la Comunitat Valenciana és inferior a la mitjana, es genera un dèficit superior, el que suposa una gran injustícia per als cinc milions de valencians, ja que el manteniment d’un nivell similar a la resta de comunitats autònomes en els serveis públics fonamentals ha de realitzar-se a costa d’altres polítiques econòmiques fonamentals per al desenvolupament futur del nostre territori.
Atenent a les últimes dades fetes públiques de la liquidació del model de finançament, la corresponent a 2016, la Comunitat Valenciana està en el 91,8% despesa per càpita del conjunt d’Espanya, el que la situa a 8,2 punts de la mitjana, de manera que és el territori pitjor finançat d’Espanya.
Una situació que no obeeix a una circumstància conjuntural, sinó que s’ha consolidat en el temps, ja que segons els informes del Ministeri d’Hisenda des de 2002 la Comunitat Valenciana està invariablement en el furgó de cua en matèria de finançament.
Els 334.500.000 de finançament addicional són insuficients
Per a l’exercici 2019, el Govern central ha augmentat el finançament en termes de caixa de què disposarà la Generalitat a 334.500.000 respecte al finançament de 2018, incloent la liquidació definitiva de 2016. L’augment, comparant les previsions de liquidació que és la dada que va servir per elaborar els Pressupostos, és de 367 milions.
Aquesta xifra, comunicada per l’actual Executiu, contrasta amb els 80 milions d’increment que l’anterior Govern va assignar a la Comunitat Valenciana en 2018 respecte a 2017, entre lliuraments a compte i liquidació. No obstant això, tot apunta que la xifra d’increment dels 334.500.000 no serà definitiva, ja que el ritme de creixement de l’economia valenciana es preveu superior al de la mitjana estatal.
Aquestes millores, al costat del previsible augment de la despesa de la resta de comunitats per 2019, seran insuficients per absorbir la diferència de despesa mitjana entre la Comunitat Valenciana i la resta d’autonomies.
A aquest escenari de infrafinançament, se suma la incertesa entorn a l’aprovació de la Llei de Pressupostos Generals de l’Estat per a 2019, el que impediria a les comunitats autònomes no tenir un marc financer pressupostari prou estable i transparent per poder projectar els seus pressupostos.
A més, cal tenir en compte que hi ha determinades polítiques sectorials que cal desenvolupar tot i no disposar del finançament necessari, el que origina que les competències atribuïdes hagin de ser desenvolupades amb una menor dotació de mitjans.
Entre elles, podem citar la Llei de Dependència, els convenis per establir els criteris de repartiment dels imports porten suspesos des del 2012, o la prestació d’assistència sanitària a desplaçats temporals a la Comunitat Valenciana.
Per tots aquests motius, el ple del Consell ha acordat aquest divendres que l’estat d’ingressos del projecte de llei de Pressupostos de la Generalitat per 2019 incorporarà una partida específica i diferenciada de 1.325 milions tendent al compliment dels principis de suficiència i equitat que preveu la Llei 22/2009 de 18 desembre
Informació i Foto: Generalitat Valenciana