El Comitè de les Regions ha incorporat tres esmenes impulsades per la Conselleria d’Hisenda i Model Econòmic -a través de la Direcció General de Fons Europeus- al seu dictamen final sobre el Programa de Treball de la Comissió Europea per 2021. Es tracta d’un document que es convertirà en el full de ruta de l’executiu europeu i en el qual s’ha de basar les seves accions legislatives el proper any.
En aquest context, i davant la flexibilització que la Comissió Europea ha donat als estats membres per concedir ajuts d’Estat a les seves empreses per fer front a la crisi del COVID-19, la Generalitat ha presentat dues esmenes que busquen «millorar i reforçar la connexió entre els criteris de la Política de Cohesió i les ajudes estatals dependents de Competència, a fi d’evitar obstacles tècnics i jurídics que dificultin i entorpeixin l’aplicació adequada de Fons Social Europeu, el Fons Europeu de Desenvolupament Regional i el Fons de Cohesió.
En concret, tal com ha explicat el director general de Fons Europeus, Andreu Iranzo, «en ocasions els criteris aplicats per la DG Competition i la DG Regio, respectivament, difereixen a l’hora d’interpretar l’aplicació dels fons i és fonamental una major coordinació de les directrius europees per garantir la major efectivitat de Feder, FSE i el Fons de Cohesió «.
També en relació a la major coordinació de les polítiques Regionals i de Competència, des de la Generalitat s’ha proposat que s’estableixi un major control de les «pràctiques injustes en matèria d’ajudes estatals establertes per aquells agents que acullen les seves ajudes a el Marc Temporal Europeu i que disposen d’una major capacitat de recursos per donar un major suport econòmic als seus sectors productius, el que pot tenir un risc real d’afectació a l’correcte funcionament de l’Mercat Únic, element base de la Unió Europea «.
«La modificació de l’Marc temporal és un bon element per a la recuperació econòmica que també s’està aplicant a Espanya i la Comunitat Valenciana per donar suport a les nostres empreses, però s’ha d’establir un control real, evitant qualsevol abús, en defensa el Mercat Únic», ha reiterat Iranzo.
Finalment, des de la Conselleria d’Hisenda i Model Econòmic, i en coordinació amb la Secretaria Autonòmica per a la Unió Europea i Relacions Externes, s’ha impulsat una iniciativa perquè la Comissió Europea «atengui de forma immediata la crisi humanitària a la Mediterrània».
«Cal aconseguir una solució satisfactòria i permanent de el problema de la crisi humanitària, centrada en primer lloc en la protecció de la vida dels migrants, però també en garantir el respecte dels drets humans i les llibertats fonamentals», ha assegurat
Així, el director general de Fons Europeus ha reiterat que «l’actual crisi humanitària a la Mediterrània és un dels principals problemes a què s’enfronta la Unió Europea des de la perspectiva dels drets humans», pel que ha demanat la «col·laboració de totes les institucions per buscar una solució ràpida i adequada a aquesta crisi humanitària a Europa «.
Les esmenes, que van ser votades majoritàriament per a la seva inclusió en l’informe definitiu, van comptar a més amb el suport d’algunes de les delegacions espanyoles, que es van adherir amb la seva signatura a les mateixes.
Més participació en la gestió de Fons de Recuperació
En les últimes setmanes, la Comunitat Valenciana, al costat d’altres 23 regions de 9 estats membres, també ha sol·licitat a la Comissió Europea «una major participació i protagonisme dels territoris i municipis en la gestió dels fons europeus de recuperació», tal com va avançar el secretari autonòmic per a la Unió Europea, Joan Calabuig.
Joan Calabuig ha remarcat que és «imprescindible que les regions tinguem veu pròpia i formem part de la presa de decisions pel que fa als fons de recuperació, ja que la visió de les autonomies i dels municipis en relació a les seves necessitats és insubstituïble «. «Som les administracions més properes als ciutadans i els que anem a gestionar gran part d’aquests recursos en última instància», ha assenyalat el secretari autonòmic.
El manifest enviat a la Comissió Europea també compta amb el suport d’altres autonomies, com el País Basc, Illes Balears o Catalunya, i regions finlandeses, alemanyes, austríaques, croats, franceses, italianes, poloneses i belgues.
Informació i Foto: Generalitat Valenciana