La Conselleria d’Educació, Cultura, Universitats i Ocupació ha donat el vistiplau al Catàleg de Proteccions i Memòria Democràtica del municipi d’Alpuente, aprovat aquest dimecres a la Comissió Territorial d’Urbanisme (CTU) de la província de València.
Per a la redacció han participat tècnics de la Direcció General de Patrimoni Cultural de les disciplines d’arquitectura, arqueologia, paleontologia, història de l’art i etnologia.
L’aprovació d’aquest Catàleg, que forma part del Pla General Estructural del Municipi, ha estat possible gràcies a la col·laboració i el treball conjunt entre la Conselleria i l’Ajuntament d’Alpuente.
El Catàleg recull i classifica els espais i els béns de naturalesa immoble del municipi i els seus 24 llogarets, amb un total de 1.239 elements i jaciments paleontològics i arqueològics protegits, així com els tipus d’intervenció possibles. Del total, 45 estan catalogats com a Bé d’Interès Cultural (BIC) i 164 són Béns de Rellevància Local.
Per això ofereix, de manera succinta, l’estudi i l’avaluació de tots els camps d’interès patrimonial que són presents al municipi distribuït en cinc apartats: patrimoni arqueològic, arquitectònic, etnològic, paleontològic i memòria democràtica.
Paleontologia i arqueologia
Pel que fa al patrimoni paleontològic, cal destacar els jaciments de dinosaures trobats i analitzats a la zona. El Catàleg recull cinc importants jaciments icnològics amb la categoria de BIC (Corcolilla, Arqueta, Losilla i Biscota) i el jaciment d’empremtes fòssils de dinosaure Cañada Paris II, considerat un dels jaciments paleontològics més ben preservats de la Comunitat Valenciana.
Així mateix, cal assenyalar que el jaciment de Corcolilla està inclòs a la proposta nacional per declarar les empremtes de la Península Ibèrica Patrimoni de la Humanitat.
D’altra banda, en matèria de protecció arqueològica, s’han incorporat al Catàleg 126 béns dispersos pel territori municipal, i hi destaquen les pintures rupestres de tipus Llevantí, que donen testimoni de la presència de les primeres comunitats d’agricultors i ramaders a la zona.
Igualment, destaca l’existència d’un conjunt nodrit de gravats rupestres de temàtica pastoril, més recents, que es localitzen de llarg a llarg del terme municipal, moltes vegades vinculats a camins pecuaris i altres espais de caràcter ramader.
Etnologia i arquitectura
Pel que fa al patrimoni etnològic d’Alpuente, és possiblement un dels més importants de la Comunitat Valenciana. Les seves característiques geogràfiques i la seva dispersió de la població, unida a l’explotació agrícola i ramadera de tot el seu terme municipal han generat una sèrie d’infraestructures relacionades amb la ramaderia, amb els treballs agrícoles de secà, de regadiu, amb les relacions religioses, socials o necessitats higièniques i d’aprofitament dels recursos naturals que avui dia suposen un ric i important.
En aquest apartat cal destacar que Alpuente conserva una de les col·leccions més riques d’arquitectura de pedra en sec de la província de València que formen part de l’“Art de la pedra en sec”, declarada Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO.
Pel que fa al patrimoni arquitectònic, al Catàleg destaca el Castell i les Muralles d’Alpuente, l’Aqüeducte dels Arcs (segle XV), el Castell del Poyo i els escuts repartits pels diferents punts de la població.
Altres béns destacables són l’església arxiprestal de la Mare de Déu de la Pietat (segles XIII i XV) amb el seu campanar octogonal amb restes del segle XI; l’Ermita de la Puríssima s. XVIII, ubicada a la carretera cap a la Yesa; o l’Ermita de Santa Bàrbara, recentment restaurada, que acull el Museu Paleontològic d’Alpuente.
A més, Alpuente i els seus llogarets compten amb números Béns de rellevància local; ermites, calvaris, Esglésies, molí de vent, nevera, trinxera i retaules ceràmics als quals se suma a més nombrosos exemples d’arquitectura popular.
Un d’aquests Béns de rellevància local és l’Església Parroquial de Sant Miquel Arcàngel del llogaret de Collado, que conserva un dels retaules més interessants de gòtic internacional valencià, el retaule de la Verge atribuït a Gherardo Starnina, que data de l’any 1400. Estilísticament representa la transició de l’estil dóna expressivitat i la brillantor de la policromia.
Finalment, a la Secció de Memòria Democràtica s’hi han inclòs tots els immobles que encara es conserven, l’ús dels quals va ser alterat durant la Guerra Civil, per vincular-lo al conflicte que s’estava desenvolupant i van jugar un paper rellevant. Després de l’anàlisi d’aquesta matèria, es cataloguen elements constructius relacionats amb l’arquitectura militar del conflicte,
trinxeres, refugis i altres béns.
El Catàleg és un instrument que contribueix a millorar la protecció del patrimoni i harmonitzar l’urbanisme municipal. La Conselleria compta amb una línia de subvencions, dotada amb un milió deuros, per a lelaboració de la secció de patrimoni cultural de catàlegs de proteccions, plans especials de protecció i plans directors per a la intervenció en béns dinterès cultural.
Informació i Foto: Generalitat Valenciana