La rectora de la Universitat d’Alacant, Amparo Navarro ha expressat davant el Consell de Govern la seva preocupació per la regulació de les pràctiques estudiantils que prepara el Ministeri de Treball i Economia Social, l’esborrany del qual es debat a la Mesa de Diàleg Social en què han quedat fora les universitats. Es tracta de l’anomenat Estatut de les persones en formació pràctica no laboral en l’àmbit de l’empresa, més conegut com a Estatut del Becari. En línia amb el que han manifestat les últimes setmanes els màxims responsables d’altres universitats, com la de Castella-la Manxa o la Jaume I de Castelló, la rectora de la Universitat d’Alacant ha criticat que a l’esborrany “s’hagin obviat els advertiments plantejats per les universitats a través de la CRUE”, advertiments a què, d’altra banda, s’estan unint diferents agrupacions empresarials.
El punt de màxima discrepància amb l’esborrany que es debat al·ludeix a la possible posada en marxa d’una compensació de despeses per a les pràctiques no remunerades, que haurien d’assumir les empreses receptores d’estudiants. Representants empresarials, administracions i universitats coincideixen a assenyalar que es tracta d’una mesura “difícilment quantificable i molt costosa que suposarà la caiguda en l’oferta de pràctiques i que, per tant, podria posar en perill la formació pràctica en educació superior” , una qüestió que, per altra banda, és vital per a la posterior inserció al mercat laboral dels futurs professionals. “Entrem en una dialèctica en bucle perquè per una banda es reclama més formació pràctica i de l’altra, s’entra en conflicte amb els proveïdors de pràctiques a qui a més de gravar pel tutelatge necessari que han d’exercir perquè la formació sigui òptima, es els exigeix una compensació econòmica”, ha explicat la rectora, que considera que “el problema de fons és que s’està fent una anàlisi de les pràctiques des d’un punt de vista laboral i no acadèmic”.
En el mateix sentit s’han posicionat diferents col·lectius empresarials, especialment empreses de menor mida o menor capacitat econòmica, que li han fet arribar el seu desànim “perquè a l’esforç de tutorització que exigeix la formació d’estudiants en pràctiques, s’hi afegeix la possibilitat d’haver de assumir els costos addicionals derivats daquesta compensació. La qüestió no és fútil perquè limitaria greument les oportunitats de formació”, ha declarat la rectora.
Navarro assegura que les universitats “som les primeres interessades que les pràctiques dels nostres estudiants tinguin un caràcter formatiu i no s’utilitzin com a mà d’obra barata i, per això, donem la benvinguda a qualsevol regulació i mecanisme que impedeixi que això passi. Tot i això, volem advertir que els canvis en què s’està treballant van en detriment del mateix estudiantat i del seu accés a una formació pràctica de qualitat que ens permeti tenir els professionals que la nostra societat necessita”.
Paradoxalment, més del 60% de les pràctiques de l’estudiantat universitari es realitzen en administracions públiques, que ja n’han manifestat la dificultat, i en molts casos la negativa, per assumir aquestes obligacions per no disposar de recursos per fer front al cost addicional derivat de les mateixes.
Aquesta situació suposa un problema greu per a totes les titulacions, però és especialment greu en aquelles regides per ordres nacionals o europees que exigeixen un mínim d’hores de pràctiques obligatòries per completar els estudis i poder obtenir el títol.
Cotització a la seguretat social
La compensació de despeses s’uneix a un altre problema afegit i ja regulat que obliga l’entitat receptora a l’alta i la cotització a la Seguretat Social de l’estudiantat en pràctiques.
Aquesta cotització ja suposa un element de dissuasió perquè les empreses i les administracions acullin universitaris en pràctiques. Altres volen continuar fent-ho, però amb la condició d’acollir-se a l’excepció que preveu la pròpia disposició i que deixa oberta la possibilitat que els convenis de pràctiques incloguin l’opció que sigui la universitat la que es faci càrrec de la gestió i aboni aquests despeses de cotització, cosa que afegeix una dificultat addicional per a les universitats públiques, en el cas de les valencianes, com ha assegurat la rectora, “amb un Pla Plurianual de Finançament encara sense tancar”.
D’altra banda, Amparo Navarro ha alertat també del greuge entre titulacions i universitats que podria suposar aquesta mesura, ja que el pes de les pràctiques acadèmiques no és el mateix, i per això en el moment de la graduació, cada estudiant tindrà un temps diferent de cotització a la Seguretat Social. En aquest sentit, Navarro ha posat com a exemple les pràctiques realitzades en laboratoris propis, que no tindrien cotització, davant de les externes, que sí que la tindrien.
La rectora conclou, per tant, que la data de l’1 d’octubre del 2024 que s’ha establert per al començament de l’obligació de cotitzar a la Seguretat Social pels estudiants en pràctiques “és totalment inviable, tenint en compte que encara no s’han donat instruccions clares per part de la tresoreria de la Seguretat Social sobre el procediment a seguir que, de ben segur, requerirà actuacions tècniques específiques”.
Per tot això, la rectora ha traslladat al Consell de Govern la seva intenció de tornar a reclamar al Ministeri de Treball i Economia Social que tingui en compte les universitats en les converses i reunions previstes per abordar l’assumpte i l’insta a establir una demora a laplicació daquesta mesura.
Pel que fa a la resta de temes inclosos en l’ordre del dia abordats al Consell de Govern ordinari del mes de maig, cal destacar que tots han versat sobre assumptes interns que, en tot cas, han estat aprovats per unanimitat.
Informació i Foto: Universitat Alacant