Agricultura ressalta l’impacte del ‘Programa de Millora Sanitària de Cítrics’ de l’IVIA a la sanitat vegetal i la competitivitat del sector citrícola
El secretari autonòmic d’Agricultura, Aigua, Ramaderia i Pesca, Vicente Tejedo, ha destacat “l’alt impacte que ha tingut el Programa de Millora Sanitària de Cítrics de l’Institut Valencià d’Investigacions Agràries a la sanitat vegetal ia la competitivitat del sector citrícola”.
Tejedo ha realitzat aquestes declaracions durant la inauguració de la jornada commemorativa del 50è aniversari del programa, impulsat per l’Institut Valencià d’Investigacions Agràries (IVIA) el 1975.
El secretari autonòmic ha subratllat que “aquest aniversari representa la celebració d´un èxit col·lectiu, fruit del treball conjunt de científics, viveristes, agricultors i institucions públiques que, gràcies a una visió estratègica ia una cooperació exemplar, han situat el nostre país a l´avantguarda mundial en sanitat vegetal de cítrics”.
Celebrada a la seu de l’IVIA a Moncada, ha comptat amb la participació d’investigadors de l’institut, especialistes de la Conselleria d’Agricultura, Aigua, Ramaderia i Pesca, així com representants de l’Agrupació de Viveristes d’Agres S.A. (AVASA).
Per la seva banda, el director general de l’IVIA, Alejandro Tena, ha explicat que aquesta jornada “serveix com a tribut a mig segle de recerca, col·laboració i transferència tecnològica, ia més com a espai de reflexió sobre el futur. En un context de canvi climàtic i globalització, garantir la sanitat vegetal i la biodiversitat genètica és ara més que mai un repte clau per a la sostenibilitat i competitivitat.
El director de l’institut ha reforçat la idea que l’impacte econòmic que ha suposat aquest programa per a l’agricultura espanyola és molt rellevant, “ja que ha permès la renovació de la nostra citricultura sense comprometre la sanitat”.
Varietats lliures de virus
Els experts assistents a la jornada s’han remuntat a la dècada dels 70, quan la citricultura espanyola travessava una greu crisi fitosanitària i la malaltia de la tristesa dels cítrics estava causant la mort de milions d’arbres empeltats sobre taronger amarg, que era el patró que es feia servir de forma generalitzada en aquella època.
Aleshores va començar l’ús de patrons tolerants a aquesta malaltia, però aviat es va comprovar que altres virosis àmpliament difoses causaven greus danys tant en les varietats com en els patrons tolerants a tristesa, cosa que posava en perill la nostra indústria citrícola i podia causar un greu desastre socioeconòmic.
Va ser en aquesta època quan es va desenvolupar la tècnica pionera del microempelt in vitro, que va permetre obtenir per primer cop plantes de cítrics lliures de tots els patògens coneguts. Aquest avenç va ser el germen del Programa de Millora Sanitària de Varietats de Cítrics de l’IVIA, l’objectiu del qual consistia a generar material vegetal sa de totes les varietats i posar-lo a disposició dels agricultors a través dels vivers. Es va tractar d’un programa totalment innovador pel seu temps, ja que va ser la primera iniciativa a nivell mundial a aplicar tècniques de cultiu in vitro per aconseguir plantes lliures de patògens en una espècie de fruita.
Des de llavors s’han comercialitzat prop de 200 milions de plançons certificats i s’ha transformat completament el panorama varietal espanyol. “Els beneficis són inqüestionables- ha explicat Tena- disposem d’una col·lecció de germoplasma de més de 800 genotips de cítrics sans, amb genotips essencials per a programes de millora genètica i altres àrees d’investigació. Les plantes sanes són entre un 10 i un 25% més controlades i la fruita és de millor i la fruita és de millor per a la qualitat. evitat l’entrada de malalties de quarantena”.
Informació i Foto: Generalitat Valenciana