La investigació, publicada a Nature Communications, ha comptat amb la col·laboració de José Luis Sánchez Lizaso i Yolanda Fernández Torquemada, investigadors del Departament de Ciències del Mar i Biologia Aplicada de la Universitat d’Alacant, ha analitzat les densitats i cobertures de praderies d’angiospermes marines en 737 localitats al llarg de les costes de 25 països europeus.
Un terç de la superfície de praderies d’angiospermes marines europees s’ha perdut a causa de malalties, al deteriorament de la qualitat d’aigua i al desenvolupament costaner, amb pèrdues que arriben al màxim entre els anys setanta i vuitanta.
No obstant això, des de llavors, les taxes de pèrdua han disminuït i aquestes praderies s’han recuperat en algunes zones, probablement a causa de les accions de la UE per millorar la qualitat de l’aigua, segons assenyala aquest estudi. Contràriament a les tendències globals, la pèrdua d’aquestes espècies a Europa s’ha reduït i en algunes situacions, fins i tot s’ha produït la recuperació de les praderies.
Aquests resultats porten esperança pels esforços que s’estan realitzant per a la seva conservació, i serveixen per reforçar mesures de gestió com la creació d’àrees marines protegides o les activitats encaminades a reduir la contaminació marina.
Les angiospermes marines són plantes superiors amb flor, no algues, que formen extenses praderies en les zones costaneres. Són ecosistemes clau que sostenen pesqueres, juguen un paper important en la mitigació del canvi climàtic, ofereixen protecció costanera i serveixen de refugi a moltes espècies amenaçades, com els cavallets de mar o les nacres.
Al mar Mediterrani l’espècie d’angiosperma marina més abundant i coneguda és Posidonia oceanica, que és endèmica o exclusiva d’aquest mar. A la Universitat d’Alacant s’han dut a terme nombrosos projectes i investigacions sobre l’estat de conservació de les praderies d’aquesta espècie i sobre alguns dels impactes que les afecten, com les regeneracions de platges, ampliacions de ports i abocaments, entre d’altres.