AMICS CASTELLÓ 73
MONBUS OBRADOIRO 68
AMICS CASTELLÓ: Tate (25), Martínez (8), Minlend (2), Stutz (7), Okouo (10) –cinc inicial–;Menéndez (2), Etxeguren (4), Arcs (15), Moto i Roig . 16 faltes. Sense eliminats.
MONBUS OBRADOIRO: Davison (6), Balvin (15), Micovic (2), Jiménez (9), Quintela (6) –cinc inicial–; Andronikaixvili (9), Galán (5), Stephens (3), Muñoz (11), Stevic (2), Rierol i Rojas. 16 faltes. Sense eliminats.
ÀRBITRES: Ariadna Chueca, Joaquín Lizana i Elena Espiau.
PARCIALS: 13-13, 17-23, 21-31, 30-43 (descans); 40-50, 52-57, 60-62 i 73-68 (final de la trobada).
INCIDÈNCIES: Prop de 2000 espectadors a les grades del pavelló Ciutat de Castelló.
L’Amics Castelló va treure el caràcter i la casta per sumar una de les victòries més vibrants que se li recorden en força temps.
En un partit molt complicat per les baixes de Ngom i Faner i davant un rival amb una plantilla sensacional, els de Fede Castelló van reaccionar després del descans quan tenien un clar desavantatge amb un gran treball defensiu i guiats en atac per un estel·lar Jalen Tate.
El tram final dels locals va ser espectacular, culminant així la remuntada i certificant un triomf amb què més d’un al Ciutat de Castelló es fregava els ulls.
El partit va començar amb un interessant duel entre els gegants. D’una banda hi havia al quadre gallec el visitant Balvin, que amb la seva enorme corpulència li guanyava la partida a Okouo, l’encarregat de defensar-lo. la partida.
De fet, en només 6 minuts ja feia 10 punts. Per sort per als locals, es van sumar a la festa Álvaro Martínez i Jalen Tate, que van aportar meritoris punts.
Amb aquesta dinàmica, el xoc transcorria molt anivellat, però al tram final d’aquest període hi va haver un embús en atac per als de la Plana, perquè els santiaguesos van estirar la seva renda (17-21, min. 10).
Passava el temps i l’Amics seguia sense anotar. L’Obradoiro recorria per moments a la defensa a zona i amb dos enormes jugadors “cinc” a pista, donaven molts problemes.
Eren difícils de superar en atac, controlaven en rebot ia més sumaven punts. Així les coses, l’Obradoiro va fer un parcial de 2-8 en només 5 minuts que complicava molt les coses (21-27, min. 15). Tocava estrènyer les clavilles més en defensa i l’hemorràgia va cessar en part.
A més, una cistella d’Okouo i la iniciativa personal del Tate van fer que la cosa no anés a grans i fins i tot que els gallecs demanessin temps mort (27-35, min. 18).
Però per desgràcia va ser un miratge, ja que el Monbus Obradoiro va tornar a estar inspirat per estirar una mica més la diferència i arribar al descans amb una situació delicada per als de La Plana (30-43).
A la represa, l’Amics semblava un altre a l’arrencada, ja que va encadenar un parcial de 6-0. En aquesta ocasió, Balvin estava millor subjecte i ningú al combinat amfitrió abaixava els braços. T
at feia cistelles des de la posició d’escorta o base i la qualitat de Stutz va començar a aparèixer en forma d’importants punts. D’aquesta manera, el parcial del tercer quart va ser clarament per als de Fede Castelló (22-14), de manera que amb un període semblant hi hauria opcions de victòria.
Les sensacions de l’Amics estaven sent esperançadores davant d’un rival molt poderós.
Tocava culminar la remuntada, però malgrat les nombroses oportunitats, els locals estaven fallons, sobretot als triples, amb una sèrie de 3 de 13 al minut 34.
Així, la diferència es mantenia al voltant dels 5 punts fins que finalment va arribar l’esperada empenta local per encendre i fer rugir les grades del Ciutat. Un triple d?Arcos va posar l?empat a 60.
A partir d’aquell moment, la trobada va entrar en una fase molt vibrant i va emergir la figura de Guillem Arcos per ser el referent ofensiu.
El combinat gallec, veient el perill, va recórrer a la defensa en zona un altre cop, per la qual cosa anotar a prop del cèrcol es va complicar molt.
Amb 67-67 ia falta d’1:38 per al final, Balvin va fer un tir lliure. Posteriorment, Tate va fer els dos que va disposar i la defensa local va estar sublim.
L’ecolta nord-americà estava exultant i se la va jugar amb un xut en suspensió que va convertir fent esclatar l’afició castellonenca.
Quedaven 35 segons, 71-68 al lluminós i pilota per a Obradoiro. El partit estava en aquesta defensa castellonenca… i la cosa va sortir de meravella.
Els visitants no van poder anotar i després d’una recuperació una esmaixada d’Arcos va ser el colofó perfecte per a aquest gran triomf de l’Amics Castelló.
Informació i Foto: Amics Castelló