Potser Roger s’esbossi un somriure majúscula si en la immensitat del relat futbolístic que està protagonitzant, des del seu conversió en futbolista professional, apareix el nom del Reial Club Celta de Vigo. Els motius s’amunteguen i estan justificats en virtut de tot allò que va esdevenir en el capítol final de dol que va reunir a l’escaire de Vigo i l’equip que s’exercitava des de la banqueta Juan Ignacio Martínez. Els camins marcats s’entrellacen. Hi ha un vincle estret que exerceix de connexió. El pistoler va desenfundar el seu revòlver al feu de Balaídos. Es tracta d’un d’aquests moments capitals que queden retratats a l’interior de la memòria més personal per tot el que significa. No va ser una diana més. En realitat, va ser la seva estrena en l’àmbit de la competició en la màxima categoria defensant l’elàstica de la societat blaugrana. Va ser una espècie de baptisme. Roger va quedar ungit pel sagrament del gol en el cosmos de la Primera Divisió. El comptador de l’atacant, encara en aquells dies vinculat a l’univers del filial, es va posar en marxa al coliseu gallec en una tarda freda i glacial de desembre de 2012.
El temps va semblar aturar-se amb la imatge de l’acció situada a les rodalies de la porteria que protegia Javi Varas. El dubte va semblar germinar. El partit s’apropava al seu ocàs final i el gol conquistat amb anterioritat per De Lucas semblava decantar el signe del partit. No obstant això, no calia desestimar el poder de reacció d’un col·lectiu acostumat a sortejar les contradiccions. Barkero fixava la mirada a l’interior de l’àrea celtiña. La porteria adquiria evanescència. El jugador basc tractava de processar la situació i les coordenades per oferir una resposta convincent des de l’estratègia. Roger va prendre posicions en voltants de la meta gallega de manera paral·lela. El llançament de Barkero va xocar a la barrera local. Els esdeveniments es van precipitar en tot just uns segons. Michel va aparèixer en escena per localitzar l’aparició del Pistoler.
La pilota va creuar l’àrea del Celta per impactar a la bota de Roger. El Llevant va rescatar un punt en l’ocàs de la confrontació. L’import de l’empat adquiria llustre. El jove atacant granota va elevar els braços al cel en senyal de respecte cap a la figura de la seva àvia. El primer gol en l’ecosistema de la Primera Divisió tenia una dedicatòria molt especial. La diana en certa manera condensava les singularitats de l’atacant. Tot allò que succeeix a l’interior de l’àrea no escapa al seu radar. El pistoler estava en l’instant més determinant, en el punt exacte per materialitzar el gol. És una acció que ha comptat amb reedicions al llarg de la seva carrera. Aquell gol estava condemnat a perdurar en l’imaginari blaugrana. En les últimes setmanes el Llevant buscava amb afany elevar els registres anotadors fins a arribar al llindar dels 300 gols en l’elit. El futbol sol ser capritxós en les resolucions que adopta. Potser Roger va ser el golejador més insospitat. El vent no semblava bufar a favor seu. No obstant això, els senyals van ser variant en les jornades prèvies per aliar-se amb la seva persona. L’atac llevantinista era territori fèrtil per a les aventures de Obafemi Martins.
Hi havia un consens absolut al voltant de les seves prestacions. La seva irrupció va ser devastadora. Roger adquiria brillantor a les files de l’Atlètic Llevant. Els gols en el Grup III de la Segona Divisió portaven la seva rúbrica. El pistoler seguia despullant les defenses rivals d’acord amb els fets esdevinguts la temporada anterior el en marc de la Tercera Divisió. Desembre de 2012 va estar marcat per l’exigència. El Llevant es batia a la Lliga Europea, en el format de la Copa del Rei ia la Lliga domèstica. Calia agitar la banqueta. Uns dies abans de la cita davant el Reial Club Celta, les molèsties físiques de Martins i la marxa definitiva de Gekas descorrieron el teló per donar a llum a Roger. El pistoler va saltar al verd del Ciutat en el xoc coper davant el Melilla. No va trigar a desvencijar el marc de Dorronsoro. Juan Ignacio en sala de premsa va revelar que Roger entrava en els seus plans. En els primers dies de desembre el seu nom apareixia entre els convocats per al duel davant l’equip de Balaídos.
Informació i Foto: http://www.levanteud.com