Només el desig ensenya a mirar és el llibre, pertanyent a la Col·lecció Assaig i acabat d’editar per Publicacions de la Universitat d’Alacant, en el qual el seu autor, Juan Navarro Sant Pius, reivindica el plaer de l’experiència i el pensament cinematogràfics a través d’ la mirada i de la lectura.
En l’actualitat el món i la ment humana estan travessats d’imatges. L’experiència cinematogràfica s’emancipa el pensament i expandeix la mirada, rescatant realitats invisibles i espigolant el món més enllà de la visió instrumental i utilitària de les coses. A partir de breus assajos i ressenyes, la monografia Només el desig ensenya a mirar, que abasta les pel·lícules més rellevants de les dues primeres dècades d’aquest segle en diàleg amb altres clàssics, proposa una pedagogia de cinema a través d’imatges, mirades i pensaments procedents de el cinema, la filosofia i la literatura.
L’estètica de cinema es desenvolupa a partir de dues perspectives que articulen el llibre: a través d’l’anàlisi de pel·lícules i assajos de cineastes on les imatges pensen (com Vertov, Bergman o Hitchcock, entre d’altres) o persegueixen els reflexos de la vida (Ozu , Truffaut, Pasolini …); però també reflexionat sobre el significat de cinema en diàleg amb la literatura (de Maikovski a Piglia, passant per Pessoa, Bradbury o Auster) i la filosofia (Benjamin, Kracauer, Cavell, Zizek …).
Navarro Sant Pius ha distingit sis parts en el llibre. La primera d’elles està dedicada a la pedagogia de cinema; la segona part analitza diferents motius visuals en el cinema; la tercera i també la més extensa està composta per quatre capítols: el primer aborda el pensament cinematogràfic des del punt de vista de les pel·lícules i assajos d’una sèrie de cineastes. El segon té com a fil conductor la reflexió al voltant de la relació entre el cinema i la vida a través de pel·lícules d’Ozu, Truffaut, Fellini, Pasolini, Allen, Malle o Linklater, entre d’altres. El tercer capítol tracta de cinema sorgit des de l’inconscient. I en el quart i últim capítol l’autor aborda la crisi de la realitat i el buit existencial en filmografies com les d’Antonioni, KiesBlowski, Malick, von Trier o Sorrentino. En la quarta secció de la monografia analitza l’experiència vital i intel·lectual de cinema d’una manera específica des de la literatura i la filosofia. La cinquena secció gira entorn de la relació entre història, memòria i autobiografia. Finalment, la sisena i última secció d’aquest llibre està dedicada a la sociologia de cinema.
Informació i Foto: Universitat Alacant