Pérez Garijo i l’alcalde de Paterna signen el conveni per a la realització del Memorial de les Víctimes de la repressió franquista

La consellera de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica, Rosa Pérez Garijo, i l’alcalde de Paterna, José Antonio Sagredo, han signat el conveni per a l’execució i el manteniment de la primera fase de l’obra del ‘Memorial de les Víctimes’ de la repressió franquista del cementiri d’aquesta localitat, projecte que va ser aprovat pel Consell el mes de desembre passat.

Pérez Garijo ha afirmat que un dels objectius del ‘Memorial de les Víctimes’ és dignificar-les i ser l’espai d’honor d’aquelles que encara no han estat identificades. El recinte funcionarà també com a centre d’interpretació històrica per explicar el que va passar tant al cementeri de Paterna com al Terrer, el segon lloc de tot l’Estat on més afusellaments es van perpetrar durant els mesos i anys immediatament posteriors a la Guerra Civil.

Per això, la consellera de Qualitat Democràtica ha assenyalat que el Memorial és molt important perquè “dona a conèixer l’horror que va passar al nostre país.” A més, ha afegit que “visibilitzar les víctimes del franquisme és essencial perquè parlem sempre de memòria, justícia i reparació però també de garantia de no repetició.”

Per part seua, l’alcalde de Paterna ha manifestat que “aquest Memorial constitueix un salt de qualitat en la reparació de la memòria democràtica i serà el centre d’interpretació de la història d’Espanya més important del nostre país orientat a la dignificació de les víctimes i les seues famílies”

Memorial de les Víctimes

El ‘Memorial de les Víctimes’ consistirà en la creació d’un espai que inclourà un recinte d’accés públic i una estructura d’obra que simbolitze i servisca per a homenatge i record a les víctimes de la dictadura franquista que van morir en defensa de la democràcia i el règim constitucional de la II República, les quals hagen estat exhumades de les fosses comunes del cementeri de Paterna.

Al Memorial s’allotjaran les restes exhumades no identificades del cementiri de Paterna, així com tots aquells que, havent estat exhumats i identificats, els seus familiars decidisquen la seua reinhumació en aquesta ubicació. D’aquesta manera, es convertirà en un espai públic on es conjugue adequadament el respecte cap a les víctimes i la tranquil·litat i comoditat per a les persones visitants.

Inversió d’1 milió d’euros

L’espai serà declarat Lloc de la Memòria de la Comunitat Valenciana, d’acord amb els articles 20 i següents de la Llei 14/2017 de Memòria democràtica i per a la convivència. Per això, serà senyalitzat convenientment per a la difusió i divulgació dels valors democràtics que representa, en concret, els drets de les víctimes i els seus familiars a la veritat, justícia, reparació i garantia de no repetició.

La Generalitat farà una inversió total d’1 milió d’euros per a l’execució del projecte de l’estructura d’obra i del recinte, que es finançarà a través de la Conselleria de Qualitat Democràtica. El conveni estarà en vigor fins a la finalització de les obres del projecte i, en tot cas, el termini màxim de vigència serà de quatre anys, prorrogables per quatre anys més mitjançant acord de les parts.

Per la seua banda, l’ajuntament de Paterna autoritzarà l’ús especial temporal de la parcel·la del cementeri ubicada al primer tram del quadre 3 perquè es dugue a terme l’execució de les obres. S’encarregarà també de la gestió, el manteniment i la conservació assumint les despeses corresponents de l’estructura d’obra i del recinte, una vegada finalitzat i rebut. Alhora, posarà a disposició de la Conselleria de Qualitat Democràtica els mitjans tècnics municipals per assessorar en la fase de preparació de la documentació tècnica i participar en el seguiment i supervisió de l’obra i en l’aprovació de la recepció.

135 fosses comunes

Al Cementeri Municipal de Paterna hi ha al voltant de 135 fosses comunes on van ser dipositades les víctimes de la repressió franquista després de ser executades a El Paredón o El Terrer, situat a uns 500 metres del cementeri i en altres llocs del municipi.

En total van ser assassinades 2.238 persones provinents de diferents municipis de la Comunitat, així com d’altres localitats del territori nacional. Eren homes i dones compromesos amb la defensa dels valors que representava la II República; valors de llibertat, igualtat, progrés, solidaritat i ciutadania.

El cementeri de Paterna és el lloc de la Comunitat on es constata l’execució del nombre més gran de crims contra la humanitat, una vegada acabada la guerra, i el segon de l’Estat, després del mur del cementeri de l’Est de Madrid. L’inici d’aquest genocidi va començar el mateix dia 3 d’abril del 1939, dos dies després de la declaració de la fi de la Guerra Civil, fins a l’any 1956, moment en què es va produir el darrer assassinat d’un guerriller antifranquista al Terrer.

Lloc digne per a les víctimes

Els familiars d’aquestes víctimes, constituïts en associacions, van començar l’any 2010 a tirar endavant processos d’exhumacions al cementeri de Paterna i fins hui, amb la participació de la Generalitat des del 2019, segueixen lluitant per aconseguir exhumar aquestes fosses i treure’n les víctimes a la llum.

La gran majoria de les associacions de familiars no desitgen que les restes identificades siguen novament enterrades a les fosses que durant tants anys han amagat el terror dels seus assassinats i l’angoixa i el dolor de les seues famílies. A més, actualment són prop de mil les restes no identificades que esperen, emmagatzemades de manera provisional sota custòdia de l’ajuntament de Paterna, trobar un lloc digne per a la seua reinhumació.

Aquesta xifra és previsible que vaja en augment a mesura que avancen les exhumacions, ja que fins ara el percentatge d’identificacions ha estat baix, principalment per incompatibilitat dels familiars o per l’estat de degradació de l’ADN de les restes òssies, així com per les tècniques d’extracció emprades.

Informació i Foto: Generalitat Valenciana