Fins a arribar a l’elit, el futbolista ha d’anar donant passos. No és fàcil complir el somni que un té des de petit quan s’envolta d’una pilota, són molts els ingredients que entren en joc i influeixen per aconseguir la Primera Divisió, situacions difícils, oportunitats, lesions, fortalesa mental, sacrifici, sort, multitud de interessos … i en la carrera d’un professional hi ha moments que acaben sent clau, com ho va ser per a Jaume Domènech seu fitxatge per l’Huracà València entrenat per Nico Estévez el 18 de gener de 2013.
En aquell moment jugava al CD El Palo, club malagueny de Tercera Divisió, i aquest moment va significar un punt d’inflexió en la carrera de el porter de l’València CF, que considera a Nico el tècnic més determinant i important en la seva carrera, seguit de Nuno que li va donar l’alternativa amb el primer equip. VCF MEDIA ha parlat amb Nico, actualment Assistant Coach de la US National Team, la selecció absoluta d’Estats Units. La distància no impedeix que parlin amb freqüència i quan Nico ve per València quadren les agendes per veure.
Al gener de 2013, quan Jaume tenia 22 anys i militava en el CD El Pal, per què va decidir incorporar-li?
José Salcedo es va lesionar de gravetat i necessitàvem incorporar un porter, el director esportiu José Hernández, em va dir que havia de venir a entrenar Jaume, que el veiéssim i donéssim una valoració sobre ell per prendre una decisió, si incorporar o no. Després del primer entrenament, Óscar Suárez, José Hernández i jo vam coincidir que havia de quedar-se i el vam signar. Jaume ens va transmetre, a part de la seva qualitat tècnica amb els peus ia la porteria, ànima, fam i competitivitat, llavors vam creure que era l’opció idònia.
Què va veure en ell per, uns mesos després, incorporar-lo també a l’VCF Mestalla?
En el temps que va estar amb nosaltres en Huracà suc dos partits, va demostrar capacitat, maduresa i competitivitat. Fixa’t que no era el titular, però va fer que Paco hagués de competir al seu màxim nivell. Aquí vam veure un gran potencial en ell, era un espectacle veure-ho en cada entrenament competint, sent positiu i millorant. Això va fer que des del primer moment pensés en ell per ser el porter de l’Mestalla.
Tan clar veia el seu potencial per ser futurible jugador del primer equip?
Sempre he vist un gran potencial en Jaume, però el realment especial en ell, és la seva mentalitat i capacitat de voler millorar i aprendre cada dia, per a ell no existeixen els dies lliures. Per això, no tenia cap dubte que aconseguiria el que es proposés.
Li ve al cap alguna anècdota amb ell o història curiosa amb ell?
Estant en el Mestalla, recordo que em vaig reunir amb ell i tres jugadors a dinar, veníem d’una dinàmica de resultats negativa i jugàvem contra l’AE Prat, que sempre és un camp complicat. Parlem de tenir confiança en nosaltres, que era una bona oportunitat per fer un partit sòlid i guanyar. Amb 0-0 a la primera part ens van xiular un penal en contra que en Jaume va aturar. A la segona part Chumbi i Toni van marcar, vam guanyar 0-2. A l’acabar el partit em vaig acostar a felicitar Jaume, ens vam fer una abraçada i em va dir: «Míster, ni de conya em marcaven aquest penal».
Jaume li considera l’entrenador «més determinant» de la seva carrera, què significa escoltar això per a tu?
Un orgull venint d’algú com ell. Crec que, amb ell, tant a nivell tècnic com a nivell humà, connectem. Compartim molts valors i entenem el dia a dia d’aquesta professió de manera molt similar.
A poc a poc i després d’una altra temporada al filial, va donar el salt a el primer equip. Què suposa per a tu veure-li en l’elit?
Molta satisfacció, perquè ell s’ho ha guanyat. El camí de cada un a l’elit és diferent, el seu ha estat de molt sacrifici, dubtes i moments difícils, però mai ha deixat de lluitar pel que volia fins aconseguir-ho. Sempre ho poso com a exemple quan parlo amb jugadors joves.
Per què és un futbolista tan valorat pels entrenadors sigui o no titular?
Jaume té uns valors i una manera d’afrontar la professió que qualsevol professional ho sap valorar, i això és el que li ha passat sempre.
Hi ha hagut imatges de Jaume que van a passar a la història, com la de la final de Copa. Com va viure aquell moment?
Veure guanyar la Copa d’el Rei al meu València CF i amb Jaume com a porter titular va ser un moment molt emocionant, que sempre portaré en el record.
Aquesta temporada ja suma 18 partits, sent clau en partits importants com davant l’Ajax a la Champions, ¿Jaume és un valor segur per al VCF que tant vol?
És clar, no tinc cap dubte, crec que ha demostrat en cada temporada per què els entrenadors confien en ell. Crec també que el club i l’afició valoren a Jaume com un dels referents de la plantilla.
Informació i Foto: Valencia CF