Morales va debutar en l’univers blaugrana en l’àmbit de la Primera Divisió en els dies finals d’agost de 2014. El seu baptisme va tenir com a escenari el llegendari coliseu de San Mamés. Mendilibar lustre seu currículum. Enrere quedava l’ostracisme que va marcar l’estrena llevantinista al Ciutat davant el Vila-real al naixement de l’exercici 2014-2015. Aquella jornada inaugural ni tan sols va formar part de la convocatòria dissenyada pel preparador basc. Aquesta absència es va convertir en una simple anècdota. No va ser una norma comuna. I serveixi com a testimoni dels fets esdevinguts en el present. Des d’aquesta perspectiva, caldria accentuar el partit que a la tarda d’ahir va creuar el Llevant i l’Alabès en el feu d’Orriols. Paco López va agitar l’alineació. El Comandant estava entre els escollits com és una mena de precepte des de la epifania de la temporada 2014-2015. Les permutes no van afectar al jugador madrileny. El seu rastre no es va perdre. El duel davant l’esquadra alabesa fon el passat i el present. Morales ascendeix en l’escalafó dels futbolistes granotes amb més presències en el firmament de la màxima categoria.
L’atacant va celebrar una remuntada racial adquirint essència i llinatge a l’arbre genealògic de la Primera Divisió des d’un prisma llevantinista. El Comandant va deixar enrere la marca que ostenta Rubén García per colar-se al pòdium dels principals actors amb més protagonisme en l’elit. Els registres de Morales no paren de créixer. És una altra constant. Ahir va fixar el seu expedient a cent tretze partits amb l’elàstica blaugrana formant part de l’Olimp del futbol espanyol. Sobrepassar a Rubén García (cent dotze duels) en aquesta classificació significa alçar la vista per posar l’atenció en Juanfran i Pedro López. Són els jugadors que abanderen l’estadística en tal capítol. Juanfran va clausurar a Vallecas, en l’ocàs de l’exercici 2015-2016, un cicle excels amb cent cinquanta-tres entorxats a Primera amb l’esquadra granota. Pedro López, encara amb recorregut per desentranyar, suma cent vint compareixences des que debutarà a Getafe el 28 d’agost del 2011.
Potser els números que assumeix dimensionin la trajectòria del Comandant en l’entramat que conforma el Llevant. Morales aborda el seu cinquè exercici Lliga a les files de la primera plantilla del col·lectiu blaugrana. És el paradigma de la regularitat amb una mitjana que supera els trenta-cinc partits per curs per superar els cent cinquanta. I forma part del panteó dels mites vivents de l’entitat blaugrana. El fet té rellevància. Per norma la categoria de llegenda sol adquirir-quan la presència real en el verd s’ha difuminat per perdre. No sembla el cas a la vista de les prestacions i també de la incidència del futbolista. Els sòlids llaços constituïts entre les parts semblen indestructibles. El seu discurs és eloqüent i així ho testifica. Hi ha compromís i hi ha devoció a les botes d’una de les referències del vestuari i de la grada d’Orriols. Des que prengués els vots al mític San Mamés seu llinatge no ha deixat d’augmentar. És l’amo del gol en el relat del Llevant en la Primera Divisió quan tot està encara per fer.
Informació i Foto: LevanteUD