Mollà destaca a Santa Pola l’ecosistema salí que connecta tradició, paisatge i conservació ambiental

La Conselleria d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica, Mireia Mollà, ha visitat el resultat del projecte Artemia al parc natural de les Salines de Santa Pola, impulsat per la Conselleria en col·laboració amb l’Ajuntament de Santa Pola, que estrena el sistema que recrea el funcionament d’una salina marítima a petita escala.

Mollà ha destacat la iniciativa que posa en valor el patrimoni natural, paisatgístic i etnogràfic local a més de dinamitzar l’oferta d’educació ambiental de parc natural. A el museu de la Sal s’uneixen aquests recorreguts guiats que permetran a les persones visitants conèixer el funcionament d’una salina tradicional, des de l’inici fins al producte final.

“Aquest nou atractiu de el Parc connecta als usuaris i usuàries amb la nostra cultura lligada a l’activitat salinera, a més d’afavorir la conservació i el manteniment d’aquesta zona humida, jaciment de biodiversitat únic”, ha assenyalat la consellera.

La minisalina, els treballs van començar en 2019, consta de tres basses (preconcentradora, concentradora i cristal·litzadora) i ha suposat la construcció de motes de separació, canals de desguàs, entramat de murets, comportes, i estructures per a la revegetació de la zona.

Mollà ha subratllat la importància de les zones humides en la mitigació de l’canvi climàtic. “Està científicament comprovat que els aiguamolls emmagatzemen el 40% de l’carboni terrestre mundial pel que la seva destrucció allibera grans quantitats de diòxid de carboni, amb el consegüent increment de la temperatura que implica”.

El parc natural de les Salines de Santa Pola és un ecosistema singular, inclòs a la llista RAMSAR de zones humides d’importància internacional, que dóna cabuda a l’extracció salina a més de ser un hàbitat imprescindible per a la protecció de la important avifauna que habita en aquest entorn d’alta salinitat.

Algunes d’aquestes espècies es troben en perill d’extinció com la rosseta o l’ànec capblanc, mentre que altres estan catalogades com a vulnerables: corriol camanegre, agró roig o gavina corsa, entre d’altres.

La gavina capblanca creix a El Pinet

Mireia Mollà s’ha desplaçat també a la franja costanera de l’Pinet per conèixer in situ el projecte de recuperació de la gavina capblanca, una espècie que des de la seva arribada en els noranta als aiguamolls de la Comunitat Valenciana, ha refermat la seva població al sud de Alacant.

Mollà ha avalat la feina de conservació que ha convertit la finca de l’Pinet, propietat i la Generalitat, “en la major colònia d’aquesta au laromílica a la Comunitat i una de les més nombroses poblacions reproductores de la Península”

La Conselleria, a través del Servei de Vida Silvestre, realitza un seguiment anual de la capblanca, amb un programa regular d’anellament de pollastres, a més de les actuacions de millora del seu hàbitat mitjançant el desbrossament i neteja de vegetació de les illes del Pinet.

Informació i Foto: Generalitat Valenciana

noticiesdigitals

Leave a Reply

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

%d bloggers like this: