La Conselleria d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica sol·licitarà al Govern central que limiti la velocitat màxima de les embarcacions que transiten pel corredor de cetacis de la Mediterrània. L’objectiu és reduir el punt negre de soroll submarí que compromet la comunicació, seguretat, reproducció i supervivència de dofins, balenes i marsopes al corredor de migració del Mediterrani.
La consellera de Transició Ecològica, Mireia Mollà, ha assistit a Barcelona a la primera Cimera Mediterrània pel Medi Ambient i el Clima, juntament amb la consellera d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de Catalunya, Teresa Jordà, i el conseller de Medi Ambient i Territori d’Illes Balears, Miquel Mir.
La reunió s’ha tancat amb una declaració conjunta per «accelerar, a través de polítiques transversals, la mitigació i l’adaptació al canvi climàtic, davant del context d’emergència climàtica, especialment acusada a la conca Mediterrània».
Juntament amb la proposta de limitar la velocitat màxima de les embarcacions per protegir els cetacis del Mediterrani, una iniciativa impulsada per l’organització internacional Ocean Care, han acordat acudir «amb una única veu» a la Conferència de l’ONU sobre els Oceans celebra aquest any a Lisboa per defensar els interessos mediterranis.
Mireia Mollà ha explicat la necessitat de «compartir experiències comunes en positiu per fer de factor multiplicador» i ha avançat la convocatòria d’una «Assemblea del Mar per involucrar l’àmbit institucional i científic, però també la participació ciutadana en la defensa del Mediterrani» .
A la trobada, les delegacions liderades per les conselleries competents en Medi Ambient i Canvi Climàtic han instat el Govern a «atendre la singularitat de l’ecosistema mediterrani i reflectir-ho amb una partida pressupostària», que vagi destinada a revertir la pèrdua de biodiversitat ia minimitzar la pressió sobre el medi marí i els recursos.
La declaració recull que «queden tan sols 10 anys per revertir o reduir significativament els efectes de la crisi climàtica» i que l’economia circular, a més, «ha de formar part de qualsevol estratègia d’economia blava per evitar que cada any 200.000 tones de plàstic acabin a l’ecosistema».
L’últim informe de l’IPCC, que torna a col·locar la Mediterrània entre els punts crítics davant dels impactes i els regs del canvi climàtic, ha planejat sobre la Cimera, que ha posat en relleu el caràcter compartit no només del medi marí, sinó també dels objectius per preservar-ho.
En aquest sentit, Miquel Mir ha incidit que la trajectòria conjunta «permetrà guanyar capacitat per definir les problemàtiques i dissenyar solucions adaptades».
Per part seva, Teresa Jordá ha constatat que el clima està canviant i s’ha referit a alguns dels seus efectes com l’increment de la temperatura en 1,5°C, les sequeres i la pèrdua de collites.
La Comunitat Valenciana pionera en protecció marina
Mireia Mollà ha assenyalat que la Comunitat Valenciana va ser pionera en protecció del medi marí, amb les primeres Reserves Marines de Tabarca (1986) i Columbretes (1990), seguides pels espais marins litorals inclosos a la Xarxa Natura 2000. Finalment, la salvaguarda del mar valencià es va completar el 2018 amb el corredor de cetacis més gran del Mediterrani.
La Comunitat Valenciana també va impulsar un dels primers programes de recuperació de tortugues i ha desenvolupat, amb la col·laboració del Govern de les Illes Balears, una norma de protecció de la posidònia i el primer servei de vigilància marina a les aigües del territori.
Mollà, acompanyada de la secretària autonòmica d’Emergència Climàtica i Transició Ecològica, Paula Tuzón, ha recordat que el nou decret contempla mapejar la presència de praderies de posidònia amb una cartografia actualitzada i, sobre aquesta base, “elevar la vigilància sobre les amenaces per preservar les nostres més de 30.000 hectàrees de bosc submergit”.
La Conselleria de Transició Ecològica compta, així mateix, amb un conveni per a l’estudi i la conservació dels cetacis i les tortugues marines al litoral de la Comunitat Valenciana. L´acord de col·laboració amb l´Institut Cavanilles de Biodiversitat inclou un estudi sobre l´evolució de les poblacions i un programa d´actuacions de protecció.
Informació i Foto: Generalitat Valenciana