Mazón anuncia una partida d’emergència de dos milions d’euros per ajuda humanitària a Ucraïna

La Diputació d’Alacant habilitarà una partida d’emergència de dos milions d’euros amb l’objectiu d’oferir ajuda humanitària per a Ucraïna, tal com ha anunciat aquest matí el president de la institució, Carlos Mazón, durant el ple celebrat aquest matí forma unànime tots els grups polítics han condemnat, mitjançant una declaració institucional, la invasió de Rússia contra aquest país.

Segons ha avançat el dirigent alacantí, després d’acordar-se a la Junta de Govern, s’ha iniciat el procés per posar en marxa aquesta línia d’ajudes, que se sufragarà amb romanents, destinada a donar cobertura als diferents programes i projectes humanitaris i d’emergències que les entitats socials i organitzacions no governamentals de la província estan desenvolupant per atendre el poble ucraïnès.

“La partida d’emergència que actualment està vigent al pressupost – dotada inicialment amb 5.000 euros- s’incrementarà amb dos milions d’euros extraordinaris, el més alt en la història d’aquesta institució en aquest àmbit, per posar-los a disposició de les ONG buscant de aquesta forma la millor manera d’ajudar el poble ucraïnès”, ha indicat Mazón, que ha explicat que la iniciativa s’abordarà de forma monogràfica a la Junta de Portaveus “buscant la unió en aquesta qüestió”.

Així mateix, a la declaració signada per tots els grups polítics es manifesta la intenció de la Diputació de posar les seves instal·lacions a disposició dels refugiats procedents d’Ucraïna que arribin a la província fugint de la guerra amb menors d’edat i persones vulnerables.

El portaveu de Compromís, Gerard Fullana, que ha estat encarregat de llegir el document conjunt, ha manifestat que “volem reivindicar el No a la guerra de manera rotunda i clara i condemnar el bombardeig militar dirigit per Vladímir Putin”.

Convocatòries d’ajuts

El ple ordinari de març també ha donat el vistiplau a la convocatòria dajuts a ajuntaments de menys de 5.000 habitants per a inversions en camins de titularitat no provincial, dotada inicialment amb dos milions deuros, que sincrementarà fins a assolir els 4.325.000 euros per tal de donar cobertura a les 82 peticions presentades pels consistoris, tal com ha avançat el diputat de Carreteres, Alejandro Morant.

Així mateix, s’han aprovat les bases dels ajuts impulsats per Cicle Hídric per assistir els ajuntaments a la planificació d’infraestructures hidràuliques dels seus municipis, en aquest cas amb 400.000 euros. A Esports, finalment, es destinaran 200.000 euros a col·laborar també amb els municipis a l’adquisició d’equipament i material esportiu.

Mocions

D’altra banda, durant la sessió plenària el Grup Popular ha defensat una moció, a la qual s’ha incorporat una esmena del Grup Ciutadans, a la qual reclama el cessament immediat de la consellera de Sanitat, Ana Barceló, per argumentar que la manca de material de protecció davant del Covid dels sanitaris de la Comunitat durant la pandèmia va ser degut a que aquests el sostreien.

“Aquest tipus d´afirmacions per part del Consell són inadmissibles”, ha indicat el diputat del Centre Doctor Esquerdo, Juan Bautista Roselló, qui ha qualificat de “nefasta” la gestió sanitària per part del govern del Botànic. “La Comunitat Valenciana és una de les autonomies que pitjor ha protegit els seus professionals sanitaris durant la pandèmia, a qui, a més, ha maltractat i vilipendiat”, ha assenyalat Roselló, que ha reclamat, a més, a la Generalitat que retiri el Recurs de Suplicació contra la sentència del 7 de gener dictada pel Jutjat Social núm. 5 d’Alacant en què es condemna la Conselleria de Sanitat a indemnitzar els metges per no proveir-los de suficients equips de protecció durant la primera onada de la pandèmia de Covid -19.

El portaveu de Cs, Javier Gutiérrez, ha donat suport a la moció de reprovació a la consellera de Sanitat, però ha demanat que es faci un pas més enllà amb la inclusió d’una esmena que ampliï les exigències dirigides a la Generalitat per millorar el sistema sanitari, que ha estat aprovada. En aquest sentit, ha plantejat “atendre necessitats clamoroses, que estan a la vista de tots” com l’augment de les plantilles als centres de salut per evitar quotes per sobre de 1.300 pacients i dedicar també més esforços a la formació ia la investigació

“Es necessiten més recursos per atendre els serveis dʻassistència domiciliària, amb els vehicles i els conductors necessaris, millorar la seguretat i punts dʻurgències que estiguin oberts 24 hores amb personal suficient atendre dignament als ciutadans”, ha exigit. Pel que fa al recurs presentat per l’administració autonòmica a la sentència favorable al Sindicat Mèdic de la Comunitat Valenciana, Gutiérrez ha subratllat que “atenta contra la dignitat dels professionals de la salut”. Segons ha manifestat, “el més honrós seria que la Generalitat dirigís tots els seus esforços, no a desacreditar els sanitaris, sinó a avaluar les flaqueses del sistema adoptant les mesures necessàries perquè mai tornin a quedar exposats davant de qualsevol nova amenaça sanitària”.

L’oposició ha votat contra la moció i ha defensat la gestió sanitària realitzada per la Generalitat durant la pandèmia. ”El Govern valencià, davant d’una situació tan complexa, ha estat capaç de gestionar el dia a dia de la crisi i ha demostrat la seva feina i entrega per aconseguir sortir-ne”, ha dit el portaveu socialista, Toni Pérez, mentre que Fullana ha ressaltat la inversió en matèria sanitària del Botànic davant dels governs del PP.

A l’apartat de mocions, també s’ha rebutjat amb els vots en contra dels grups Popular i Ciutadans la proposta formulada pel portaveu de Compromís sol·licitant la destitució del diputat de Desenvolupament Econòmic, Sebastián Cañadas, per “falsejar dades dels ingressos reals de les ajudes a empreses durant el Covid”, a la qual també s’ha sumat el Grup Socialista, encara que ha arribat a oferir la seva abstenció si el grup Popular retirava la moció de reprovació a la consellera Barceló.

Davant les declaracions de Fullana, que ha acusat el responsable de Foment de “mentir i gestionar inadequadament aquests ajuts”, Cañadas ha defensat l’actuació del seu departament i ha ofert una breu cronologia de tots els fets relacionats amb la posada en marxa d’aquests ajuts i de la informació que puntualment s’ha anat subministrant a Compromís cada cop que l’ha requerida “per tal de deixar clar que no hi ha hagut desinformació i molt menys mentides”.

Cañadas ha explicat que al llarg de la tramitació dels ajuts, les xifres han anat canviant – hi ha renúncies, justificacions més baixes, etc- i ha admès que en un moment determinat hi va haver un error, “en cap cas intencionat”, al càlcul del percentatge transferit als ajuntaments de què es va informar per escrit a l’oposició. “Aquest diputat no menteix. Es pot equivocar, però no menteix”, ha insistit el responsable provincial, que finalment ha xifrat en 6,9 milions d’euros la quantia total de les obligacions reconegudes a finals de febrer.

En aquest sentit, ha manifestat que “vull deixar clar i transparent que la Diputació no paga directament a pimes i autònoms sinó als ajuntaments quan presenten la justificació –cap va sol·licitar la bestreta fins al 100% contemplada a les bases- i que les quantitats totals varien al llarg de la tramitació perquè els consistoris demanen una quantitat i la justificació és més baixa, perquè hi ha renúncies i perquè alguns demanen i després no presenten la documentació”.

Finalment, tots els grups han donat suport a una moció signada pel Grup Socialista en defensa i suport a les persones més vulnerables i una declaració institucional de tota la corporació amb motiu de la celebració del 8 de Març com a Dia Internacional de la Dona. El ple també ha aprovat el I Pla dIgualtat del Personal de la Diputació.

Informació i Foto: Diputació d’Alacant