Des de la primera mostra de l’artista Juan Ripollés, el 2010, fins a les escultures ‘My Secret Garden València’ d’Arne Quinze, que va finalitzar el març passat, els catàlegs en línia, vídeos i galeries fotogràfiques permeten un viatge retrospectiu per recordar i recórrer de nou des casa aquestes exposicions d’escultures de gran format.
Després de la mostra de Juan Ripollés, entre 2010 i 2011, amb la qual es va inaugurar aquest espai de lliure accés, l’Umbracle va acollir el 2012 l’obra de Jean Claude Farhi, que va reunir onze peces de ferro en què es admirava la constant geomètrica. També ‘Sweet’, de l’artista francesa Laurence Jenkell, composta per un total de vint-escultures de 2,75 metres d’alçada.
El 2012, Cristóbal Gabarrón convidava a un viatge des de la característica arquitectura nassarita de l’Alhambra fins a les formes audaços de la Ciutat dels Arts i els Ciències amb ‘Les Torres de l’Alhambra’. L’obra d’aquest artista va tornar a l’Umbracle en 2017 amb ‘Les paraules que es queden en silenci’, formada per sis escultures de fibra de vidre policromada i acer.
El 2015, va arribar a el ‘Passeig l’Art’ el conjunt d’escultures ‘El temps i l’espai’, de Jiménez Deredia. ‘Cos de Dona’, de Francisco Simões, va reunir el 2016 una selecció d’obres que representaven diferents figures femenines realitzades en marbre verd, vermell, negre i travertí. Nou tòtems de grans dimensions de l’artista Javier D’Ambrosio, el 2016, convidaven a recórrer ‘ADN Memòria Genètica’.
‘Camins Paral·lels’ va ser l’exposició formada per deu escultures de ferro i resina de l’artista Rogério Timóteo a 2017. La mostra ‘Interval’, celebrada el 2018, era una selecció de nou escultures d’acer i formigó que abastaven el treball dels últims 22 anys de Ruud Kuijer.