La Universitat Jaume I de Castelló ha aconseguit quasi un milió d’euros amb cinc projectes en la convocatòria de concurrència competitiva d’ajudes per a incentivar la consolidació investigadora, dins del programa de Recursos Humans del Pla Estatal d’Investigació Científica, Tècnica i d’Innovació 2024-2027, el que la situa en quart lloc nacional i primera de la Comunitat Valenciana pel que fa a l’obtenció de recursos en aquesta fita, darrere del Consell Superior d’Investigacions Científiques, que ha obtingut 28 ajudes en tot l’estat; la Universitat de Barcelona, amb 7, i la Universitat Politècnica de Catalunya amb 6, per davant d’universitats més grans.
La convocatòria de 2025 ha atorgat un total de 130 ajudes amb una dotació de quasi 25 milions d’euros. El seu objectiu és fomentar la consolidació de la carrera professional de persones investigadores, nacionals i estrangeres, perquè treballen dins del Sistema Espanyol de Ciència, Tecnologia i d’Innovació (SECTI) amb el propòsit de crear places de caràcter permanent i facilitar l’inici o l’afiançament d’una línia d’investigació mitjançant el finançament d’un projecte propi d’I+D+R o l’adequació, renovació o millora d’espais, laboratoris o equipament.
El rector electe de la universitat pública de Castelló i vicerector d’Investigació en funcions, Jesús Lancis, ha valorat molt positivament les propostes presentades pel personal investigador castellonenc que confirmen, ha explicat, que «el camí seguit en programes d’atracció de talent investigador per la Universitat Jaume I ha sigut encertat i resolucions com aquesta ho demostren».
L’UJI compta amb diverses accions per a incorporar talent als grups d’investigació, dins del Pla de Promoció de la Investigació i de la Transferència de coneixement que inclouen suport a la incorporació de personal investigador, ajudes predoctorals, beques intramurals d’iniciació a la investigació des de màsters i graus o cofinançament de contractes obtinguts en altres convocatòries autonòmiques i estatals.
PROJECTES UJI
El projecte «Reducció guiada de MLPs sobreparametrizats per a una inferència eficient en Transformers» (GROVER) presentat per Manuel F. Dolz busca millorar l’eficiència de les xarxes neuronals basades en arquitectures Transformers, centrant-se en la reducció de costos computacionals i energètics. S’emmarca dins del camp de les ciències de la computació i la tecnologia informàtica i preveu reduccions significatives en temps d’inferència i consum energètic (d’un 20% ambdós) i el 25% de reducció en memòria requerida.
«El processament del temps durant l’exploració mental de records» (TIEMPO), presentat per Raphael Kaplan de l’Àrea de Psicologia i Ciències Cognoscitives, investiga com el cervell escala de forma flexible la durada dels esdeveniments i estudia com s’emmagatzemen i manipulen (temporally scale) les durades dels esdeveniments en la memòria. Així es podria comprendre millor el paper del temps com a component central de la memòria episòdica i com el processament del temps en la memòria podria fallar durant la malaltia.
«Vigilància de l’aigua urbana i ambiental per a revelar les dinàmiques de la resistència antimicrobiana i millorar les intervencions» (AquaSurv), presentat per Lubertus Bijlsma, de l’Àrea de Ciències i Tecnologies Mediambientals, aplica l’epidemiologia basada en aigües residuals (WBE) per a conèixer dades en temps real i a escala poblacional sobre indicadors de salut com l’ús d’agents antimicrobians. Malgrat la poca utilització en aquest camp, una única mostra pot oferir un perfil complet de compostos antimicrobians i gens de resistència.
«Lligadura supramolecular per autoassemblatge jeràrquic tridimensional» (SUPRALITHS), presentat per Nishant Singh en l’Àrea de Materials Estructurals, proposa una nova classe de cristalls col·loïdals tridimensionals construïts a partir de nanopartícules orgàniques amorfes. La capacitat per a dissenyar aquestes superestructures permetrà establir estratègies generalitzables per a fabricar materials complexos i responsius que amplien els límits de la catàlisi, la captura de gasos, la recol·lecció d’energia, l’alliberament de fàrmacs o la purificació de l’aigua.
«Avaluació de l’impacte en salut neurocognitiva de l’exposició a contaminació atmosfèrica durant el climateri» (NAMASTE), presentat per Juana Mari Delgado en l’Àrea de Biomedicina, té el propòsit d’avaluar l’associació entre l’exposició a contaminació de l’aire i la funció cognitiva i el perfil de biomarcadors neurobiològics en població adulta cognitivament sana. Durant el període del climateri, al baixar els estrògens, augmenta la vulnerabilitat de les dones, i l’estudi amb dades cognitives i biomarcadors pot revelar mecanismes primerencs per a actuar de forma preventiva.
Informació UJI
Imatge Efrain Vidal