La unitat mixta d’investigació en teràpies avançades en oncologia de la Universitat Jaume I de Castelló i el Centre d’Investigació Príncep Felip de València i l’Hospital General Universitari de Castelló col·laboraran en l’ERC Advanced Grant 2025 del European Research Council, una de les convocatòries més prestigioses i competitives del món, obtinguda per la investigadora María Jesús Vicent, cap del Laboratori de Polímers Terapèutics del Centre d’Investigació Príncep Felip i investigadora distingida a l’UJI i també en el projecte MITONano concedit per l’Associació Espanyola Contra el Càncer.
El Grup d’Investigació en Cirurgia Oncològica (GICO) de l’UJI, coordinat per Antonio Llueca i integrat per professionals i acadèmics de l’àmbit d’aquesta especialitat, serà l’encarregat de proporcionar i processar les mostres clíniques (teixit tumoral i biòpsies líquides) provinents de pacients, fonamentals per al desenvolupament i validació de models d’organoides derivats de pacients en tots dos projectes. En el projecte MORPHEUS, el seu paper és clau per a l’accés a espècimens quirúrgics de colangiocarcinoma. Pel que fa a MITONano, el grup coordinarà, a més, la identificació i validació de panells de biomarcadors diagnòstics (com miRNAs i CA-125) en cohorts de pacients amb carcinomatosi peritoneal per a permetre un seguiment més precís i personalitzat de la teràpia.
El projecte europeu MORPHEUS (Mechano-metabOlic Responsive nanoPlatform for HeterogEnous tUmor Suppression) és una iniciativa científica d’avantguarda que desenvoluparà una nova generació de nanomedicines intel·ligents capaces de «llegir» les propietats físiques i metabòliques de cada tumor i alliberar el tractament de manera seqüencial i precisa. El repte són els tumors sòlids que avui resisteixen les teràpies disponibles. MORPHEUS començarà pel colangiocarcinoma, un càncer de les vies biliars, especialment agressiu i difícil de tractar, amb l’objectiu de desmuntar les defenses que fan resistent el tumor i, més a llarg termini, establir les bases d’una estratègia aplicable a altres tipus de càncer amb un entorn dens i rígid com el carcinoma de pàncrees.
«Cada pacient i cada tumor és diferent. El nostre objectiu és desenvolupar plataformes intel·ligents capaces de respondre a les característiques específiques de cada tumor. Si aconseguim entendre i aprofitar aquesta complexitat, podrem avançar cap a teràpies més precises i eficaces», explica María Jesús Vicent, perquè en el projecte «volem explorar una nova generació de nanomedicines capaces d’adaptar-se dinàmicament a l’heterogeneïtat dels tumors, un dels grans desafiaments de l’oncologia actual, que ens permetrà investigar conceptes radicalment innovadors que podrien obrir noves vies per al tractament del càncer», conclou la investigadora valenciana.
La concessió d’aquesta ajuda reconeix l’excel·lència científica i la trajectòria internacional de María Jesús Vicent, referent en el desenvolupament de materials avançats i nanomedicines per a aplicacions biomèdiques. El seu treball se centra en el disseny de materials intel·ligents capaços de transportar teràpies de forma més precisa i eficaç, contribuint al desenvolupament de nous tractaments per a malalties complexes com el càncer i les patologies neurodegeneratives. En 2025 va ser distingida amb el Premi Rei Jaume I en la categoria de Noves Tecnologies, per les seues pioneres aportacions en nanomedicina contra el càncer, un dels reconeixements científics de major prestigi a Espanya.
En l’edició de 2025, l’ERC ha finançat 319 projectes d’entre més de 3.300 sol·licituds presentades, amb una taxa d’èxit inferior al 10%. El projecte de María Jesús Vicent ha estat seleccionat en el panell Products and Process Engineering, dins de l’àmbit de Materials Engineering, una àrea estratègica que integra enginyeria de materials, nanotecnologia i aplicacions biomèdiques per a abordar alguns dels grans reptes de la salut.
Amb aquesta ajuda europea, el Centre d’Investigació Príncep Felip reforça el seu compromís amb la recerca d’excel·lència i amb la generació de coneixement innovador capaç de millorar la salut i la qualitat de vida de les persones. «Aquest reconeixement situa novament el CIPF en el mapa europeu de l’excel·lència científica i demostra la capacitat del nostre centre per a liderar recerca amb impacte internacional», ha destacat la directora del CIPF, Deborah Burks.
MITONano: una teràpia innovadora que ataca el motor energètic del càncer d’ovari avançat
El projecte MITONano, dirigit també per la investigadora María Jesús Vicent, ha obtingut prop de 400.000 euros per a desenvolupar una nova generació de tractaments contra el càncer d’ovari avançat que s’estén a l’abdomen, conegut com a carcinomatosi peritoneal. Aquesta malaltia representa un gran desafiament clínic, ja que moltes de les seues cèl·lules tumorals desenvolupen resistència a la quimioteràpia convencional.
MITONano proposa una solució innovadora basada en nanomedicina, dissenyada per a actuar de forma precisa sobre els «mitocondris», que són les centrals energètiques de les cèl·lules tumorals. En bloquejar aquesta font d’energia, es limita la capacitat del tumor per a créixer i sobreviure, sense danyar les cèl·lules sanes. Aquestes nanomedicines incorporen molècules actives amb efecte directe sobre els mitocondris, la qual cosa permet tractar fins i tot les formes més resistents del càncer d’ovari. A més, el projecte avaluarà eines per a identificar quins pacients poden beneficiar-se més d’aquest tractament personalitzat.
MITONano també impulsarà el desenvolupament de biomarcadors no invasius detectables mitjançant biòpsia líquida (anàlisi de sang), la qual cosa permetrà fer un seguiment més precís de la malaltia i anticipar possibles recaigudes.
El projecte es desenvolupa al Centre d’Investigació Príncep Felip (CIPF) en col·laboració amb la Unitat Mixta en Oncologia Translacional UJI–CIPF i l’Hospital General Universitari de Castelló amb la finalitat d’afavorir un seguiment més precís i personalitzat de la teràpia que té com a objectiu millorar la supervivència i la qualitat de vida de les persones que avui enfronten un càncer sense opcions terapèutiques eficaces.
Informació i Foto: UJI