L’Observatori Valencià de la Cultura ha publicat el balanç de les actuacions en patrimoni cultural dutes a terme durant aquesta legislatura per la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport, que es pot consultar en l’adreça següent: www.ovc.gva.es
L’esforç inversor que s’ha fet des de 2015 s’argumenta amb xifres inequívoques: entre inversions directes, ajudes a municipis i entitats culturals i cofinançament per fons FEDER, s’han distribuït 103 milions d’euros en la Comunitat amb criteris d’objectivitat i de necessitat. L’impacte d’aquest esforç ha arribat a tot tipus de béns i immobles: museus, castells, palaus, torres, esglésies, ponts, jaciments arqueològics, edificis civils i d’ús educatiu, centres d’interpretació i obres d’emergència.
En concret, s’han mobilitzat 65.543.000 euros en fons FEDER, 27.684.000 euros en el Pla d’inversions productives, 5.420.504 euros en inversions directes i 4.303.200 euros en ajudes per a actuacions de conservació i protecció dels béns immobles del patrimoni cultural.
Cap de les actuacions realitzades hauria sigut possible sense un nou marc normatiu que es compon de les següents iniciatives: la redacció i articulació de la Llei de patrimoni cultural valencià i museus; la tramitació de la nova Llei de protecció i promoció del Palmerar d’Elx; la dotació a l’Institut Valencià de Conservació, Restauració i Investigació d’una nova naturalesa jurídica com a entitat de dret públic adscrita a la conselleria competent en cultura; el decret de regulació de les actuacions arqueològiques; el decret de regulació de la Junta de Valoració de Béns del Patrimoni Cultural Valencià.
La protecció efectiva del patrimoni també requereix aplicar la figura de bé d’interés cultural i de rellevància local a aquells béns que reunisquen els valors necessaris. Per això, s’han declarat 11 BIC immobles i 15 han sigut objecte d’incoació, i la importància del patrimoni immaterial es reflecteix en la declaració de 15 BIC immaterials i la incoació de 3 més. Amb abast internacional cal subratllar la declaració per la UNESCO, com a patrimoni de la humanitat l’art de la construcció amb pedra seca i les tamborades.
La innovació d’aquesta política es posa de manifest amb alguns programes punters com ‘Cultura Resident’, amb una dotació de més de 400.000 euros dirigits a 20 projectes que tenen la finalitat de donar visibilitat als creadors i creadores d’altres territoris, inclòs l’estranger. El projecte preveu remuneracions mensuals, manutenció i allotjament.
Durant aquest període també destaca la posada a punt d’una plataforma web per a construir l’inventari del patrimoni valencià de la Guerra Civil (www.patrimonigc.gva ).
A més, s’han posat en marxa instruments d’observació i avaluació com l’enquesta de participació cultural, el funcionament de l’Observatori, i la constitució de la Mesa de la Cultura i la de Turisme Cultural, que produeixen la informació necessària per a dissenyar un pla més fonamentat amb un horitzó temporal per a 2019-2025 que ordene definitivament la nova arquitectura de la política referida al patrimoni cultural.
Informació i Foto: Generalitat Valenciana