L’Institut Valencià de Cultura, dependent de la Conselleria d’Educació, Cultura, Universitats i Ocupació, presenta la seva nova producció pròpia, ‘La mancha’, una obra de Sergio Serrano sobre la família i el dret a somiar, fruit del text generat al Laboratori d’escriptura Ínsula Dramataria Josep Lluís Sirera.
L’obra, que es podrà veure del 21 de novembre al 8 de desembre al Teatre Rialto de València, compta amb un equip artístic i tècnic integrat per professionals valencians. A més d’escriure el text, Sergio Serrano dirigeix la producció juntament amb Marcos Sproston, i amb la mirada externa de Roland Schimmelpfennig.
La directora adjunta d’arts escèniques de l’IVC, María José Mora, ha manifestat durant la presentació que es continua millorant el programa de produccions pròpies d’IVC en aquesta nova etapa, tractant de ser més coherents en la selecció de textos i creadors.
«L´objectiu és, entre altres qüestions, la renovació de l´escena local i l´accés al circuit de les arts escèniques de nous professionals, tractant de ser més sostenibles en el desenvolupament global dels projectes», ha afegit.
Així mateix, la direcció adjunta d’Arts Escèniques anunciarà properament diferents projectes que ha posat en marxa per reforçar el sector. “Estem treballant en donar un suport més gran a tots els professionals que intervenen en els processos de creació, producció i exhibició, més enllà de les produccions pròpies”, ha apuntat María José Mora.
Així mateix, ha assenyalat que l’IVC ha habilitat una fila 0 per fer donacions al compte solidari de la Generalitat, destinat a la reparació de danys, reconstrucció i ajuda a les persones afectades per la riuada.
Una història sobre la família i el dret a somiar
‘La mancha’ és una tragicomèdia que va escriure l’autor al Laboratori de Dramatúrgia Josep Lluís Sirera, de l’Institut Valencià de Cultura, sota el lema ‘La realitat i el desig’. El text i el seu relat juga amb aquests dos conceptes a partir de la història d’una família que descobreix una taca a la paret de la cuina.
Pep Ricart, Mafalda Bellido, Ernesto Pastor, María Covadonga i Alberto Martín de Miguel interpreten aquesta família que, entre el silenci, la por, la incertesa i la curiositat, no poden deixar de mirar-la.
L’autor parteix d’aquesta petita anècdota per “parlar sobre les seves pors i els seus anhels, sobre la incomunicació, l’absència de futur, sobre allò que amaguem com a individus, però també com a reflex de la societat en què vivim i en tot allò que amaguem , però per sobre de tot, sobre l’esperança que les coses en algun moment siguin diferents”.
El muntatge juga amb el poder de la paraula i la imaginació en un escenari que serà terreny de joc, però també amb la intenció de generar imatges i, sobretot, amb el treball d’interpretació que portarà el pes més gran del muntatge. A més, compta amb la música de Luis Miguel Cobo, l’espai lumínic de Mingo Albir i l’espai escènic de Los reyes del mambo.
L’IVC realitzarà el proper 1 de desembre una funció accessible a persones amb discapacitat sensorial amb subtitulat adaptat, àudio-descripció, bucle magnètic individual i so amplificat.
A més, els dies 21 i 28 després de funció matinal i 28 de novembre després de funció vespertina, l’equip artístic farà col·loquis post funció amb el públic.
Després de la seva estrena al Teatre Rialto de València es podrà veure a les ciutats d’Alacant i Castelló de la Plana.
Les entrades estan a la venda a les taquilles dels teatres Rialto i Principal ia la pàgina web de l’IVC.
Informació i Foto: Generalitat Valenciana