Cada primavera, la ciutat sèrbia de Kragujevac es converteix en el punt de trobada de marionetistes arribats de tot els racons del món. Allí se celebra, des de fa un quart de segle, el festival Golden Sparke, una de les cites de referència del calendari internacional dins l’àmbit de les representacions escèniques amb marionetes. En tot aquest temps, el certamen ha acollit més de 300 espectacles en competició, ha premiat multitud de companyies i artistes i ha traslladat als carrers la seva passió per aquesta disciplina escènica.
Dirigit a espectadors de totes les edats, el Golden Sparke s’ha convertit en l’epicentre de les noves tendències en l’art dels titelles, i també en un dels esdeveniments culturals més significatius dels països balcànics. En la seva última edició, celebrada fa tot just uns dies, la companyia valenciana La Negra va obtenir un dels guardons principals, l’Espiga Daurada a la Millor Identitat Visual, pel seu espectacle L’Arbre del Teneré. Una distinció que premiava el magnífic treball escenogràfic de l’obra -a càrrec de les artistes Inés Muñoz i Mar Vicens- i s’unia a l’àmplia col·lecció de reconeixements que fins ara acumula aquest muntatge escrit i dirigit per Toni Agustí, entre els quals es troba la inclusió, ara fa un any, al prestigiós Programa.cat, considerat l’Estrella Michelin de les arts escèniques.
Representada l’octubre del 2022 al Centre Dramàtic Nacional, el més important del país dins l’àmbit de la dramatúrgia, L’arbre del Teneré neix d’un exercici de recerca dins del programa Graners de Creació, i va ser estrenada al febrer d’aquell mateix any a Fira Europea d’Arts Escèniques per a la Infància FETEN. Interpretada per Inés Muñoz i Nelo Sebastiá, la peça convida a fer una mirada calmada i detinguda sobre la natura mitjançant la història real d’una acàcia solitària que es trobava al més profund del desert del Sàhara, i que durant temps va ser considerada l’arbre més aïllat i solitari del planeta. On abans hi havia vegetació, animals i aigua només va quedar la immensitat del desert, i l’arbre va romandre-hi durant dècades, rebent les caravanes de tuaregs al mig de la nit i oferint una mica d’ombra als caminants extasiats. Era respectat i venerat, fins que el 1974 un conductor ebri es va estavellar contra ell, acabant amb la seva vida.
El muntatge proposa un joc de llums i ombres que, juntament amb la manipulació de branques, fulles seques i tota mena de relíquies obtingudes de la natura, compon per a la vista allò que va narrant la veu en off. El resultat és una història commovedora, capaç de construir des de la senzillesa tot un imaginari pel qual desfilen temes universals com la supervivència, el futur, la memòria o la transcendència després de la mort. Aquesta ha estat sempre una de les màximes de La Negra: crear espectacles per a la infància i la joventut mitjançant un llenguatge poètic i visual, i una proposta escènica contemporània basada en l’experimentació i la reflexió. Tot just set anys després de la seva formació, la companyia s’ha consolidat com un referent nacional al teatre de manipulació i objectes dirigit al públic familiar, consideració reforçada gràcies al recent reconeixement obtingut al festival Golden Sparke.
Informació i Foto: Companya La Negra