Dansa València, el festival de dansa i arts del moviment de la Comunitat Valenciana que organitza la Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats a través de l’Institut Valencià de Cultura (IVC), i el Palau de les Arts Reina Sofia presenten l’estrena absoluta de ‘Les filles de Bernarda’, la nova creació de Taiat Dansa.
L’obra es podrà veure divendres 17 d’abril al Teatre Martín i Soler, amb funcions addicionals els dies 18 i 19 d’abril, en el context de la celebració del festival.
Codirigida per Meritxell Barberá i Inma García, la peça proposa una versió contemporània del drama “La casa de Bernarda Alba” de Federico García Lorca. Aquesta lectura coreogràfica se centra en l’enfrontament entre el principi d’autoritat i el desig de llibertat, així com altres grans temes del text original com l’opressió, la injustícia social, la hipocresia i la violència estructural exercida sobre les dones.
Una coproducció estratègica
La directora adjunta d’Arts Escèniques de l’IVC i directora de Dansa València, María José Mora, ha subratllat la importància d’aquesta coproducció entre Dansa València i el Palau de les Arts: “Aquesta col·laboració permet sumar recursos i mirades entre dues grans institucions culturals, i genera un marc de més solidesa i projecció per a les companyies del nostre territori”.
Mora ha destacat també el paper del festival com a plataforma professional. “La programació de ‘Les filles de Bernarda’ durant les dates de celebració de Dansa València facilita la seva visibilitat en un context en què conflueixen programadors i professionals nacionals i internacionals, afavorint la seva difusió més enllà del nostre àmbit”, ha explicat Mora.
Per la seva banda, el director artístic de les Arts, Jesús Iglesias Noriega, ha assenyalat que des de 2019, “la dansa forma part de la temporada del Palau de les Arts com un cicle propi que es consolida i creix amb cada edició, i configura una proposta polièdrica que convida a descobrir la dansa des de múltiples perspectives artístiques i estètiques, i manté una aposta ferma pel talent”.
“Es tracta d´una producció impulsada conjuntament per Les Arts i Dansa València, que reforça el nostre compromís amb la creació contemporània i amb els creadors del nostre territori”, ha afegit.
Des que el 1978 el coreògraf Mats Ek estrenés La Maison de Bernarda, no s’havia tornat a abordar aquest clàssic lorquià amb aquest rigor des de la dansa contemporània. Taiat Dansa reprèn ara el text per traslladar-lo al cos, al moviment ia un dispositiu escènic que converteix la tancada de les cinc filles al veritable nucli tràgic de l’obra.
La tragèdia de la tancada traduïda al llenguatge del cos
Com comparteix Meritxell Barberá, “amb aquest text, Lorca va iniciar un cicle dramàtic en què el seu pensament es torna ja plenament escènic. Hi ha una construcció poètica pensada per al teatre, molt diferent de la de les seves obres anteriors”.
Des d’aquesta base, Taiat Dansa es pregunta com avui es tradueix aquesta tragèdia al llenguatge del cos. “El que ens importa és parlar de com se sent, als cossos, l’angoixa de cinc dones tancades entre quatre parets”, ha exposat Barberá.
La proposta situa l’audiència en una posició de voyeur. “És com si el públic funcionés com un Gran Germà que observa l’experiment de privar de llibertat cinc dones en un espai tancat, sota l’autoritat absoluta d’una mare”, ha assenyalat Barberá.
Les cinc filles són interpretades per set ballarines-intèrprets: Lara Misó, Julia Cambra, Irene de la Rosa, Mariona Jaume Camps, Eila Vals, Wilma Puentes i Celia Sandoya. En aquesta versió, Bernarda Alba no apareix físicament en escena.
Per a les creadores, Bernarda encarna un sistema molt més ampli. Tal com ha explicat l’artista, “representa el principi d’autoritat d’una Espanya negra, castradora, que reprimia la llibertat de les dones i els negava qualsevol capacitat de decisió. Es tractava d’una realitat quotidiana a l’època. L’extraordinari va ser que Lorca s’atrevís a explicar-ho”.
L?espai escènic reforça la idea de presó simbòlica. Al centre de l’escenari hi ha un full monumental, escrit amb una tipografia infantil. Entre aquest gran paper cal·ligràfic del fons i un tul gobelín situat en primer terme, les cinc dones viuen tancades, literalment embotides al text de Llorca.
Com detalla Barberá, l’escena es presenta com un espai clínic, “que remet a una institució psiquiàtrica de principis del segle XX, on les dones diagnosticades de “histèria” eren sotmeses a observació constant”.
Mà a mà amb la directora de cinema Paula Ortiz
Mentre els cossos romanen tancats a les paraules de Lorca, el que se sent en escena són textos originals i contemporanis de la guionista i directora de cinema Paula Ortiz, amb dramatúrgia de Roberto Fratini. “Volíem una reflexió actual que dialogara amb Lorca des del nostre temps, igual que la nostra proposta escènica parteix dels seus principis, però es posiciona en l’avui”, ha subratllat Barberá.
L?elecció de Paula Ortiz no va ser casual. La realitzadora de Saragossa ja va dur a terme el 2015 una adaptació cinematogràfica de ‘Bodas de Sangre’ titulada ‘La novia’. “És una gran investigadora de la figura de Lorca i una creadora profundament connectada amb el seu univers poètic –assenyala Barberá- Sabíem que Bernarda era una història important per a ella i admirem profundament el seu cinema, on hi ha una mirada molt coreogràfica del cos i del muntatge”.
Música electrònica i una soprano especialitzada al Barroc en directe
La música original, composta per Caldo (David Barberá), torna a ocupar un lloc central a la dramatúrgia de Taiat Dansa. Aquesta vegada, la interpretació és en directe i aposta per una combinació d’electrònica, guitarra elèctrica, flamenc insinuat i veu lírica.
Sobre les taules pujaran tres músics, Caldo (guitarra elèctrica, veu i sintetitzadors), el baixista Miguel Villanueva i la soprano Èlia Casanova, especialitzada en música barroca i antiga. “El flamenc està suggerit, no és pur. Ens interessa més aquesta insinuació que sorgeix de la cruïlla entre l’electrònica, la guitarra elèctrica i una veu que connecta amb els orígens del flamenc”, ha matisat Barberá.
El vestidor, per part seva, s’allunya tant del negre del dol com de l’estètica rural dels anys trenta. Les dones vesteixen roba còmoda, actual, en una gamma de grisos que remet al to de la pedra ia l’arquitectura del franquisme.
L’estrena de ‘Les filles de Bernarda’ s’inscriu a més a més en un context simbòlic, el 2027 es commemora el centenari de la reunió del grup de poetes de la Generació del 27, a l’Ateneu de Sevilla, entre ells Federico García Lorca.
Informació i Foto Generalitat Valenciana