El ‘Guaje’ Villa, que ha anunciat aquest dimecres la seva retirada de el futbol professional, va jugar cinc temporades al València CF, entre la 2005.06 i la 09.10, però el seu record serà inesborrable en la història blanquinegra. Presentat a Mestalla el 24 de juny de 2005 procedent de el Reial Saragossa, el ‘7’ va entrar de peu en un equip que ràpidament va començar a gaudir amb els seus gols, com l’afició valencianista. Admirador de Quini i de Luis Enrique, sempre es va caracteritzar per la seva humilitat, treball i per ajudar a l’equip a buscar l’èxit que va aconseguir tant en el València CF com a la Roja, guanyant l’Eurocopa de 2008 i el Mundial de 2010.
El seu valedor, Javier Subirats, el defineix en VCF MITJA com «un gran golejador i una gran persona, humil i treballador». El seu primer gol amb el València CF no va trigar a arribar, el 23 de juliol es va estrenar a Mestalla davant el KAA Gent a la Copa Intertoto i encara que no va començar com a titular en Laliga, després marcar-a Reial Saragossa als dos minuts de sortir a la jornada 2, tant que no va celebrar en senyal d’agraïment al seu passat, ja no hi va haver manera d’aturar-lo. En les sis primeres jornades de Laliga va marcar sis gols, elevant a 25 la xifra de gols a final de curs a Primera Divisió: «Hi ha ratxes en què et passes molt de temps sense marcar i després altres en què t’entra tot», reconeixia en el seu moment.
I la graderia de Mestalla aviat va fer familiar el càntic «Illa, illa, illa, Vila meravella». Els seus gols al València CF li van permetre tornar a la Roja a l’octubre de 2005 a les ordres de Luis Aragonés, amb la qual havia debutat al febrer, però el seu pas ja no anava a ser fugaç i es va consagrar fins arribar a les 98 internacionalitats i ser el màxim golejador en la història de la Roja amb 59 gols.
129 gols i un títol de Copa per al record
Amb el seu inseparable medalla de la Verge de Covadonga abans dels partits, el Guaje va deixar una empremta inesborrable en la història de l’València CF, molts records. Amb l’elàstica blanc-marcar 129 gols i va ajudar a conquerir el títol de Copa de 2008.
I entre els golassos que mai es van a oblidar va ser el que li va marcar a l’RC Deportivo des de 50 metres, que va agafar «avançat» a Molina, o el de falta directa a l’FC Inter a la Lliga de Campions en el curs 06.07. També va aconseguir diversos triplets, com el de la nit màgica de Bremen el 2010 a la UEFA Europa League. Màxim golejador nacional en 2006, 2007 i 2010, l’asturià va ser el pitxitxi de l’Eurocopa de 2008 i Bota de Plata al Mundial de 2010.