Molècules de Primera Divisió que juguen a futbol
En l’últim número de la revista ChemPhysChem, de l’editorial ChemPubSoc Europe, el grup de recerca Disseny Molecular de l’Institut de Bioenginyeria de la Universitat Miguel Hernández d’Elx, liderat per la Professora Ángela Sastre, ha publicat un article titulat Distance-Dependent Electron Transfer Kinetics in Axially Connected Silicon Phthalocyanine-Fullerene Conjugates [Cinètica de transferència electrònica dependent de la distància en sistemes de Ftalocianina de Silici-fullereno connectats axialment]. La publicació s’ha dut a terme col·laboració amb el grup de recerca de l’Prof. Francis d’Souza de el Departament de Química de la Universitat de North Texas (Denton, EUA) i el Prof. Paul A. Karr de el Departament de Ciències Físiques i Matemàtiques de l’Wayne State College (Wayne, Nebraska, EUA).
En aquest article es demostra la importància de la distància entre les entitats dadora i acceptora d’electrons en la velocitat dels processos de transferència d’electrons en diferents molècules que es comporten com a anàlegs artificials de sistemes fotosintètics. Es tracta de molècules que presenten en la seva estructura unitats de fullereno, que tenen una forma idèntica a la pilota de futbol i el descobriment va ser guardonat amb el premi Nobel de Química 1997, unides a molècules denominades ftalocianines.
L’interès d’aquest descobriment va fer que l’editorial de la revista proposés als autors realitzar el disseny d’una portada per aquest nombre. Llavors va sorgir la idea d’aprofitar la forma de les molècules per felicitar l’ascens de l’Elx Club de Futbol a Laliga Santander, la Primera Divisió de la lliga espanyola de futbol. En la composició dissenyada apareixen les molècules a l’estadi Martínez Valero. Quan les molècules són excitades per la llum dels focs artificials de la Nit de l’Albà, es produeix el salt d’un electró de la part central de la molècula a un dels fullerens. La molècula on aquest procés és més lent representa l’equip de Segona Divisió, mentre que aquella en què el procés és més ràpid seria una molècula de Primera Divisió. El disseny està realitzat utilitzant en tot moment els colors franjiverdes de l’Elx C.F. i, a més, s’inclou un esquema de la molècula en la qual dues pilotes de futbol assemblen els fullerens i l’escut de l’Elx C.F representa al centre la ftalocianina. Finalment, els electrons (e) presenten una virgulilla (~) dalt indicant que són electrons espanyols.
Luis Martín Gomis va realitzar la portada. Ángela Sastre-Sants tenir la idea de el disseny i Fernando Fernández-Lázaro va ajudar amb el disseny de la portada.