L’Advocacia de la Generalitat presentarà recurs en cassació davant del Tribunal Suprem contra la sentència de Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV), de el 8 d’octubre de 2019, referida a el projecte de centre comercial Port Mediterrani (modificat posteriorment per Intu Mediterrani ), per garantir la seguretat jurídica en tot el procediment.
Els lletrats de el Consell argumenten que la decisió xoca amb legislació estatal i directiva europea i per això sol·licitaran a l’alt tribunal que dicti doctrina per assegurar un procés amb totes les garanties mediambientals, socials i econòmiques.
La sentència de la Secció Primera de la Sala del Contenciós-administratiu de l’TSJCV va anul·lar la resolució de 2016 que va denegar la proposta dels promotors de Port Mediterrani per entendre insuficient la memòria ambiental elaborada per la conselleria competent, i ha instat a realitzar una nova que fixi les condicions perquè l’actuació proposada per la mercantil Eurofund Investiment Port Ademús sigui sostenible.
D’aquesta manera, la sentència va considerar inamovible l’acord de Consell de el 25 de gener de 2013 pel qual es va declarar aquest projecte com Actuació Territorial Estratègica (ATE) pel que fa a la localització a Paterna i va emplaçar la Conselleria d’Agricultura, desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica a redactar una nova memòria ambiental que doni solució i corregeixi fins a 16 deficiències de la iniciativa que enumera.
Avaluació ambiental de la ubicació
Els advocats de la Generalitat adverteixen que contravé la normativa estatal i europea considerar que ja està aprovada aquesta actuació per part de Consell -fins i tot amb correcciones- amb l’acord de declaració de la ATE, atès que tal argumentació és contrària a la llei estatal setembre / 2006, de 28 d’abril, sobre avaluació dels efectes de determinats plans i programes en el medi ambient, norma que, al seu torn, es basa en una directiva europea sobre la mateixa matèria. De fet, amb el criteri de la sentència, la posterior memòria ambiental de la conselleria mai podria ser negativa, cosa que suposa deixar fora d’aquesta avaluació ambiental aspectes com la localització, el consum de sòl o l’anàlisi dels avantatges econòmics.
Tal com expliquen els lletrats, un cop sol·licitada una ATE per part d’un promotor, s’inicia el procediment, que prossegueix amb l’elaboració de l’anomenat “informe de compatibilitat” o “document de referència”, elaborat en aquest cas el 23 de gener de 2013 per la Conselleria d’Infraestructures. Aquest informe va establir el marc general de bases ambientals i va posar de manifest la necessitat que el promotor presentés un Informe de Sostenibilitat Ambiental (ISA) que donés resposta a aspectes com els possibles efectes negatius de l’actuació per al medi ambient o la mobilitat, i l’anàlisi d’alternatives.
El 25 de gener de 2013 el anterior Consell va aprovar la declaració d’ATE, que va incloure com a annex el “informe de compatibilitat” de la conselleria. Els promotors van presentar mesos després l’Informe de Sostenibilitat Ambiental juntament amb el pla a desenvolupar, i tot això es va sotmetre el 2014 a informació pública perquè administracions i ciutadania presentessin al·legacions. Finalment, amb tots aquests documents i consultes, la conselleria competent en medi ambient va emetre la seva Memòria Ambiental
Informació i Foto. Diputació de Castelló