El projecte CRREM, finançat per la UE dins del seu programa Horizon 2020, ha desenvolupat una eina que calcula el nivell d’obsolescència energètica d’un edifici, el volum d’intervenció i quan cal realitzar la reinversió perquè l’edifici continuï el camí que el allunyi de el risc d’obsolescència. Aquesta eina està sent usada per la major part dels grans fons d’inversió especialitzats en el mercat immobiliari de tot el món. L’eina compta amb informació prèvia dels 28 països de la UE per calcular el ‘Decarbonization path’, el camí a la descarbonització.
L’activitat està dirigida a estudiants universitaris interessats en la seva aplicació, a consultors energètics, empreses d’inversió immobiliària, promotors, empreses de valoració i qualsevol altre agent que tingui interès en calcular la inversió que s’haurà de realitzar en un futur proper per adaptar les seves propietats a les normatives nacionals.
Reducció efecte hivernacle
Els acords internacionals sobre el canvi climàtic (des de Paris Agreement- COP21) que ha signat la Unió Europea, i el mateix mecanisme Europeu de Recuperació i Resiliència, contemplen com a objectiu fonamental reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle per al 2030 i 2050. Els acords adoptats perfilen un model d’expansió econòmica amb una reducció ràpida de les emissions en tots els seus àmbits.
El sector immobiliari és un dels emissors principals i es considera que el conjunt de l’estoc d’edificis genera un 40% de el total d’emissions de CO2. Seguint els exemples d’alguns països de la UE, s’espera que aquells que no compleixin les normes d’emissions rebran càrregues econòmiques (en forma d’impostos o penalitzacions en l’activitat) generant un parc d’edificis obsolets energèticament. A aquests se’ls anomena ‘stranding assets’.
Les empreses immobiliàries especialitzades i els fons d’inversió necessiten conèixer la magnitud de el risc que assumeixen les seves propietats de convertir-se en stranding assets, perquè des del moment en què ho siguin deixaran de produir serveis d’espai, el seu cost es dispararà (donades les amortitzacions pendents) i hauran de ser substituïdes. Aquest problema també es dóna en edificis públics, edificis de serveis (com hospitals) i en habitatges, entre d’altres.
El risc es redueix invertint en renovació energètica de l’edifici. La qüestió clau és quan un edifici entra en risc d’esdevenir stranding asset, com cal invertir per evitar-ho, i per quant de temps.
La Càtedra de Transformació de l’Model Econòmic de la Universitat d’Alacant forma part de la nova Xarxa de Càtedres de Transformació de l’Model Econòmic de la Comunitat Valenciana, en la qual també participen les universitats de València, Politècnica de València, Jaume I i Miguel Hernández d’ Elx.