La Unió Llauradora i Ramadera denuncia que la Comunitat Valenciana està patint una pèrdua continuada i molt significativa de llauradors i ramaders i superfície dins del sistema d’ajudes de la Política Agrària Comuna (PAC). Segons les dades de sol·licituds de les últimes campanyes, s’ha passat de 40.764 sol·licitants en 2023 a 33.607 en 2026, la qual cosa suposa 7.157 sol·licitants menys en només tres anys i una reducció acumulada del 17,56%.
L’evolució confirma que no es tracta d’una oscil·lació puntual d’una campanya, sinó d’una tendència sostinguda durant l’actual període de la PAC 2023-2027. La Comunitat Valenciana va registrar 40.764 sol·licituds en 2023, 37.476 en 2024, 35.287 en 2025 i 33.607 en 2026. En termes gràfics, pràcticament un de cada sis sol·licitants valencians de 2023 ja no figura en la PAC de 2026.
A més, la Comunitat Valenciana lidera la pèrdua percentual de sol·licitants de tota Espanya, amb un descens del 17,56%, per davant de Navarra (-15,13%), La Rioja (-15,05%) i Catalunya (-14,93%). En el conjunt de l’Estat s’ha passat de 622.404 a 563.095 sol·licitants, un 9,53% menys. “Estem perdent sol·licitants a un ritme pràcticament el doble de la mitjana espanyola, per la qual cosa no pot explicar-se únicament com una tendència general de concentració d’explotacions o reducció de perceptors. Existeix un diferencial valencià que ha d’analitzar-se i corregir-se”, assenyala LA UNIÓ.
La superfície declarada en la PAC també confirma la dimensió del problema. En 2023 ascendia a 435.120 hectàrees, enfront de les 404.263 hectàrees de 2026, és a dir, 30.857 hectàrees menys i una reducció del 7,09%. La Comunitat Valenciana també encapçala la reducció percentual de superfície declarada, per la qual cosa coincideixen dos indicadors especialment preocupants: la pèrdua de llauradors i la pèrdua de superfície agrària.
Per a LA UNIÓ, aquesta evolució és coherent amb problemes estructurals com l’abandó d’activitat i superfície agrària, la falta de rendibilitat de nombroses explotacions, les dificultats per a mantindre explotacions professionals i la insuficiència del relleu generacional.
L’organització considera que aquestes dades obliguen a canviar l’enfocament de la negociació de la futura PAC. “No podem considerar un èxit mantindre el xec autonòmic de la PAC si cada vegada hi ha menys llauradors valencians que el cobren i menys superfície agrària dins del sistema”, assenyala.
LA UNIÓ reclama que la PAC 2028-2034 prioritze als llauradors i ramaders professionals i actius, adapte els pagaments a la realitat agronòmica mediterrània, reforce el pagament redistributiu cap a les explotacions professionals i familiars i establisca un verdader règim simplificat per als xicotets perceptors, especialment per davall de 5.000 euros, reduint burocràcia i càrregues administratives. Així mateix, considera necessari un tractament específic per a l’agricultura mediterrània, els cultius permanents i els secans mediterranis.
“La negociació de la futura PAC no pot tornar a limitar-se a discutir quants milions corresponen a cada comunitat autònoma. Hem de parlar de quants llauradors volem que continuen treballant, quina superfície agrària volem mantindre productiva i quin model d’agricultura volem conservar”, afirma LA UNIÓ.
L’organització agrària defensarà així una PAC 2028-2034 “menys preocupada per conservar repartiments històrics i molt més orientada a conservar llauradors, ramaders i superfície agrària productiva”. “La Comunitat Valenciana no necessita únicament mantindre el seu xec de la PAC; necessita una PAC que mantinga als seus llauradors i ramaders”, conclou.
Informació i Foto La Unió Llauradora i Ramadera