Per contra, en determinades zones, com la Vall d’Albaida, la Safor, l’Alcoià, València interior o Villena-Elda-Petrer, i com a conseqüència de l’manteniment de l’activitat industrial essencial en la lluita contra el coronavirus, la gestió de residus s’ha mantingut o fins i tot ha crescut lleument, clar indicador de l’manteniment global d’activitat econòmica.
Cal destacar que, durant el període 2015-2018, a la Comunitat Valenciana s’han realitzat inversions per més de 50 milions d’euros en plantes de tractament de residus i s’han autoritzat i iniciat altres noves per valor de més de 190 milions d’euros , «el que fa que la nostra Comunitat disposi d’un sistema d’instal·lacions suficients per al tractament previ de tots els seus residus domèstics», ha explicat la secretària autonòmica d’Emergència Climàtica i Transició Ecològica, Paula Tuzón.
Així mateix, diversos municipis han iniciat processos de planificació, execució i millora contínua importants, de les recollides selectives en origen, com ara València o Castelló de la Plana, entre molts altres, d’acord a les noves indicacions a l’respecte de el Pla Integral de Residus de la Comunitat Valenciana (PIRCVA2019), i han incrementat els seus recollides selectives en origen.
També durant el desenvolupament d’aquesta pandèmia s’ha incrementat un 13% la inversió pública en el sistema de tractament de residus, i s’han destinat 2,4 milions d’euros per a l’any 2020 i activat noves obres de col·laboració públic-privada per un import de més de 51 milions en diverses instal·lacions.
Actualment, s’està treballant en millorar la quota d’autosuficiència energètica i d’energies renovables de les instal·lacions de tractament de residus domèstics de Guadassuar, Villena, Picassent o Elx.
En matèria de reducció de la gestió de residus a abocador durant la crisi sanitària, s’han pres mesures addicionals com la posada en marxa de tres línies de fabricació de materials biomàssics a les plantes de tractament de residus domèstics per tal de substituir combustibles fòssils en la indústria, tal com marca el Pla Integral de Residus de la Comunitat Valenciana (PIR).
A més, s’han mantingut els triajes automàtics-mecànics en les plantes de tractament, evitant la paralització de cap torn ni instal·lació per motius relacionats amb la COVID-19, i s’han implantat nous protocols per assegurar la seguretat dels treballadors de la indústria de la gestió de residus domèstics, repartint més de 600.000 equips de protecció individual i desinfectant fins a dues i tres vegades diàries els llocs de treball d’algunes de les instal·lacions.
Paula Tuzón ha volgut fer èmfasi que, a la Comunitat Valenciana, des de l’inici de la pandèmia «no s’han incinerat residus sanitaris, ni tractats prèviament ni sense tractament previ».
La Conselleria ha ressaltat que en aquests mesos no s’han parat els plans de gestió de residus de la Comunitat Valenciana, com ara l’aprovació inicial per part de l’consorci de residus A3 (comarca Alt Vinalopó), aquesta mateixa setmana, d’un projecte de gestió zonal d’ecoparcs fixos i mòbils informatitzats.
A més, contempla una nova recollida selectiva en origen comarcal dels residus tèxtils, amb l’objectiu de separar aquests de el flux de residus barrejats, evitant-contaminacions possibles dels residus tèxtils i incrementant la recollida selectiva global.
També s’ha continuat amb els plans de foment de la reducció en origen mitjançant el compostatge comunitari o el agrocompostaje, «amb el que en només un any hem reduït mil tones de bioresidus de les instal·lacions de tractament, generant un compost de qualitat i de proximitat , gràcies a l’esforç, implicació i col·laboració d’universitats, veïns implicats i associacions ecologistes «, ha conclòs Tuzón.