«L’Ajuntament treballa perquè totes les creences i pràctiques religioses presents a la ciutat siguin reconegudes i respectades, i puguin participar en la vida ciutadana amb normalitat. També vetlla per l’exercici de la llibertat religiosa i de culte, i impulsa la mirada laica que alhora que és inclusiva amb totes les religions respecta la no creença ». Amb aquestes paraules l’alcalde de València, Joan Ribó, ha resumit la voluntat municipal «d’impulsar el diàleg entre les religions i amb l’Ajuntament», i ha destacat l’obertura d’una Oficina per la No Discriminació i per a la prevenció dels Delictes de odi.
L’alcalde ha fet aquestes declaracions en el II Fòrum Mundial sobre les Violències Urbanes i Educació per a la Convivència i la Pau, que se celebra avui a Madrid. Concretament, ha participat en la sessió plenària que ha girat entorn «al diàleg interreligiós contra la violència», en què també han intervendio l’arquebisbe de Madrid, Carlos Osoro, i el teòleg Juan José Tamayo.
En la seva al·locució, Joan Ribó ha explicat que la ciutat de València compta amb 63 comunitats d’un total de 9 confessions religioses, un pluralisme religiós que es manifesta en 132 parròquies catòliques (integrades en la Diòcesi de València) i 16 confessions minoritàries, que sumen , entre totes, 143 llocs de culte. Així mateix, ha indicat que els objectius de l’Ajuntament són «avançar en la protecció de la diversitat religiosa, el reconeixement de la diversitat de creences, el respecte cap a la no creença, i la millora de la convivència». «Volem atendre a la pròpia essència de pluralitat que conforma la societat de la ciutat, i garantir la llibertat religiosa per afavorir la convivència i el reconeixement de la diferència en oposició a la intolerància ia la discriminació », ha afegit.
Per aquesta raó ha destacat que València comptarà per primera vegada a partir de l’any que ve amb una Oficina per la No Discriminació i per a la prevenció dels delictes d’odi, «i en un futur també volem comptar amb un espai de gestió de la diversitat religiosa que faciliti la col·laboració entre les entitats religioses i l’Ajuntament, promogui la convivència entre les entitats religioses i el seu entorn, afavoreixi la seva participació en l’entramat associatiu i cívic i normalitzi la seva presència en l’espai públic ».
Joan Ribó ha al·ludit a trobades que fomenten el diàleg i que serveixen per millorar la inclusió de qualsevol persona, com per exemple, les trobades ecumènics de Taizé, que va recolzar l’Ajuntament de València; també ha recordat “el gest” del Govern de la Nau que des de 2015 «convida a les principals confessions de la ciutat a participar en la Processó Cívica del Dia de la Comunitat Valenciana (simbòlica de la pertinença a un poble)».
«LA GESTIÓ DE LA DIVERSITAT RELIGIOSA, UN ASSUMPTE PÚBLIC»
A més, ha continuat l’alcalde, en València hem dut a terme altres accions encaminades a superar les dificultats en l’exercici efectiu del dret de llibertat religiosa pel que fa a les considerades minoritàries però amb una tradició consolidada. En aquest marc s’han signat convenis per a la prestació d’assistència religiosa en el Cementiri General a les comunitats catòlica, musulmana i jueva, acords per a l’ocupació i ús de la via pública per a desenvolupar algunes pràctiques com la de la finalització del Ramadà o les processons catòliques. També s’ha treballat coordinadament amb entitats com el Moviment contra la Intolerància i s’han impulsat campanyes de sensibilització per conscienciar en l’ús responsable de les xarxes socials fa a la difusió de missatges discriminatoris.
En general, ha assegurat l’alcalde, «la gestió de la diversitat religiosa és un assumpte públic i la protecció de la llibertat religiosa és també un assumpte municipal perquè les polítiques socials no poden ignorar el paper de les entitats religioses en una societat. I en condicions de laïcitat, el convenient seria crear aliances transversals que propiciessin que les entitats religioses juguin a favor de la cohesió social ».
«Totes les administracions han de complir amb l’aconfessionalitat que marca la Constitució espanyola. El Consistori no pot ni ha d’alinear-se amb una determinada visió religiosa. Més enllà d’això, entenem que la societat no és un territori de compartiments estanc, sinó que tot influeix sobre tot; per tant, seria il·lògic pensar que les actuacions d’un Ajuntament no tindran reminiscències de la cultura pròpia del lloc on s’estableix. El que cal evitar és que la religió interrompi el desenvolupament de l’exercici dels poders executiu, legislatiu i judicial », ha conclòs l’alcalde que ha acabat la seva intervenció amb un exemple:” jo mateix com a alcalde, tinc molt clar que no he de presidir una processó com a primera autoritat municipal, ni un acte litúrgic, però sí assistir a una manifestació cultural i popular d’origen
Informació i Foto: http://www.valencia.es