Un estudi sobre els sediments arqueològics de l’Arenal de la Mare de Déu, un jaciment a l’aire lliure situat en un sistema dunar al costat de la Llacuna de Villena (Alacant) revela l’existència de campaments amb llars durant el Mesolític. L´objectiu d´aquest treball, publicat a la revista Archaeological and Anthropological Sciences, és aclarir l´origen antròpic produït o modificat per l´activitat humana d´un tipus d´evidència arqueològica comuna però poc estudiada en jaciments mesolítics de principis de l´Holocè localitzada en contextos dunars semiàrids de Europa: les conegudes com a llars en fossa o hearth-pits.
“A la Península Ibèrica és la primera vegada que s’estudia aquest tipus d’estructures de manera detallada aplicant una metodologia sistemàtica per tal de determinar-ne la formació, comprendre millor la seva funció específica i avaluar les alteracions patides després de l’ocupació i l’abandonament del jaciment” , assenyala Ana Polo-Díaz, investigadora del Departament de Geografia, Prehistòria i Arqueologia de la Universitat del País Basc (UPV/EHU) membre del Grup de Recerca en Prehistòria (Gizapre) i primera signant de l’article. Com a novetat, per dur a terme aquest treball, els investigadors han aplicat una nova metodologia d’arqueologia científica interdisciplinària que integra l’anàlisi estratigràfica i textural, la química del sòl, la micromorfologia, la petrografia i la luminescència òpticament estimulada (OSL) i termoluminescència ( TL).
L´equip de treball ha estat integrat, a més d´Ana Polo-Díaz, per l´investigador de la Universitat d´Alacant (UA) i de la Universitat d´Aarhus (Dinamarca) José Ramón Rabuñal; l’investigador de la Universitat de Rennes (França) Guilaume Guerìn, i l’investigador distingit de l’Institut Universitari de Recerca en Arqueologia i Patrimoni Històric (INAPH) de la UA Javier Fernández López de Pablo.
«Els resultats obtinguts permeten confirmar l’origen antròpic de les estructures investigades, la cronologia de les quals s’associa a dues fases d’ocupació diferents: la més llunyana, amb una antiguitat d’entre 9.300 i 9.100 anys, mentre que la més recent té una antiguitat d’entre 8.700 i 8.400 anys», explica Javier Fernández López de Pablo.
Restes trobades: llars i un forn
Pel que fa a la fase més antiga d’ocupació s’han descobert restes d’estructures corresponents a un possible forn a la cubeta, així com a una zona annexa dedicada a l’acumulació de residus de combustió procedents del forn i amb un ús puntual. Pel que fa a la fase més recent, s’han identificat àrees d’activitat de més extensió en superfície respecte a la fase més antiga, on a més d’evidència de foc, s’han documentat residus de l’ocupació d’un assentament que es va estendre entre 200 i 400 anys.
Les dades obtingudes evidencien condicions climàtiques favorables d’habitabilitat durant el període de temps específic en què va tenir lloc l’assentament a l’Arenal de Verge, durant l’Holocè Antic. «Aquestes condicions ambientals es van caracteritzar per un increment en la humitat ambiental, la temperatura i la coberta vegetal, en contrast a una significativa més aridesa detectada en els moments anteriors i posteriors a l’ocupació del lloc durant el Plistocè i l’Holocè Mitjà, respectivament» , indiquen els autors de l’article.
Els resultats d’aquesta investigació obren noves perspectives per a la investigació dels assentaments a l’aire lliure dels darrers grups de caçadors-recol·lectors de la Prehistòria a la Península Ibèrica, en un moment crucial en l’evolució humana, després del final de l’última gran glaciació i el començament del període climàtic en què ens trobem actualment, l’Holocè.
L’estudi publicat forma part del projecte PALEODEM Late Glacial and Postglacial Population History and Cultural Transmission in Iberia. Es tracta d´un projecte ERC Consolidator finançat pel Consell d´Investigació Europea, liderat per l´investigador de la UA Javier Fernández López de Pablo. L’objecte d’aquest projecte és aclarir quin va ser l’impacte climàtic en la demografia dels darrers caçadors-recol·lectors prehistòrics al sud-est d’Europa i avaluar com aquest impacte va afectar la transmissió cultural dels grups humans esmentats.
Informació i Foto: Universitat Alacant