Llevant UD: Aitor Fernández; Coke, Vezo, Róber Pier, Toño; Vukcevic (Rochina, 65 ‘), Campanya, Bardhi; Jason, Morales (Postigo, 87 ‘) i Borja Mayoral (Simon, 78’).
Rayo Vallecano: Alberto; Tito, Ba (Javi Guerra, 46 ‘), Gálvez, Àlex Moreno; Mario Suárez, Uche (Medrán, 29 ‘); Embarba, Pou, Nadó (Álvaro, 65 ‘); i Raúl de Tomas.
Àrbitre: Estrada Fernández (Col·legi Català). Va amonestar, del Rayo, a Embarba (57 ‘) i Mario Suárez (67’). Va expulsar Embarba per doble groga (82 ‘).
Gols: 1-0, min. 13: Campanya. 2-0, min. 43: Vezo. 2-1, min. 70: Álvaro. 3-1, min. 85: Jason. 4-1, min. 90: Bardhi.
Va començar sent un somni i va acabar com una epopeia. Va ser un 4-1 la victòria del Llevant UD sobre el Rayo Vallecano. Amb guanyar d’un i patint hauria hagut prou però el conjunt granota, al costat del suport fidel i desbordat dels seus aficionats, va evitar aquest patir als seus i, per què no dir-ho, amb justícia tirant la mira cap enrere, perquè cap granota es va merèixer tant suspens en aquesta temporada que gairebé arriba al final, va tirar endavant tres punts que es presumeixen determinants per al bon arribar a la meta. Campanya i Vezo van posar la directa en el primer temps cap a un triomf molt coral; va posar l’entrellat Álvaro en l’equador de la segona meitat; i van rematar la feina Jason i Bardhi a la recta final del xoc. Orriols va esclatar d’alegria. Va ser un partidàs de Primera.
Si hi va haver un equip mereixedor de la victòria en el duel a vida o mort d’aquesta jornada 36, aquest va ser el Llevant UD. Si algú va dipositar sobre el tauler totes les seves armes per fer el partit més intel·ligent i precís darrere del camí cap als tres triomfs, no hi ha dubte que van ser els deixebles de Paco López. El poderós contraatac granota es va posar a disposició de l’objectiu comú des del primer segon del partit i en el minut 7 Borja Mayoral ja va disposar d’un mà a mà amb el porter Alberto per avançar als seus. En la primera acció potser la responsabilitat potser li tenallava i el seu xut va marxar molt desviat. Però per res anava a ser la tònica a seguir a partir d’aquest moment. El davanter madrileny, sublim, va conduir la següent carrera de l’equip, a la qual s’anaven sumant més i més efectius d’acord s’albirava el 1-0. Primer va ser Morales el qual va aparèixer pel carril del costat. Després, Toño va emergir de la pista ‘3’ per esgotar línia de fons i centrar cap a l’àrea petita, on va rebutjar malament un defensa rival. Finalment, com un espectre (per al Rayo) es va fer present José Campanya per empènyer la pilota cap al fons de la xarxa.
En 13 minuts ja gaudia d’un avantatge el Llevant UD, que tenia moltes cartes per emportar-se el triomf. Potser faltava un ensurt perquè estiguessin totes sobre la taula: el bon futbol i els mereixements ofensius per una banda però sense descuidar el marc propi. Al 23 ‘, un mal refús va fer que Pou gaudís d’una ocasió immillorable per igualar però Aitor Fernández va treure un peu miraculós per avortar aquesta opció. Tot seguit, es tornava a fer la llum quan Morales era enderrocat a l’àrea de càstig. Era com màgic però Alberto es va estirar tant com va poder per aturar el tir del ‘Comandant’ des dels 11 metres. El quadre d’Orriols, però, no es va deixar portar pel desànim i, encara que Mario Suárez va estar molt a prop d’establir les taules amb un fort xut llunyà que va fregar el pal dret de la porteria llevantinista, qui anava a marcar serien els de Paco López . Al 40 ‘, Morales va voler demanar un tret a l’escaire després d’una deixada de Mayoral i, tres minuts més tard, el 2-0 es dibuixava en el lluminós. L’autor va ser Vezo i la signa un bon cop de cap al servei des del banderí. Just abans de marxar al descans l’avantatge ja era de dos gols. Immillorable però calia seguir lluitant.
De fet, el Rayo va tornar de vestidors amb totes les intencions de retallar aviat les diferències, ficant a Javi Guerra per Ba, un defensa. Els madrilenys intentaven ficar al Llevant en la seva àrea i amb aquests arguments Nadó va ser el primer a intentar el 2-1, amb un xut que va superar el travesser. Els de Paco López no aconseguien ajustar els seus contres, l’última passada, i els visitants van aprofitar aquesta vida extra per marcar finalment amb una bona acció de grup que va culminar Álvaro García. Semblava una broma macabra del destí la d’haver de patir en un xoc en què els granotes van ser tan superiors però, almenys per uns minuts, era el que tocava. No obstant això, aquesta vegada no, el futbol no seria cruel amb els blaugranes. Al 85 ‘, Jason es va elevar fins al cel del Ciutat de València per rematar de amb classe, amb fe, amb orgull, un servei de córner fins que la pilota va besar les malles (3-1). L’èxtasi va arribar ja gairebé en el descompte amb una bonica acció pel costat del ‘8’ de Simon: passada magistral cap a Bardhi que, amb no menys classe, va definir. Sembla inherent patir per als llevantinistes però, amb 4-1, ni el més pessimista del lloc s’escapava a l’eufòria.
Informació i Foto: LevanteUD