Els equips de Vida Silvestre i de Xarxa Natura 2000 de la Generalitat han constatat un increment de les poblacions de ratpenats autòctons a les coves i refugis on s’han implantat mesures de conservació i protecció. El seguiment realitzat durant els darrers anys confirma l’eficàcia d’actuacions com la instal·lació de tanques rígides per impedir l’accés no autoritzat a aquests espais, especialment sensibles durant els períodes de reproducció, cria i hibernació.
Un dels exemples més representatius és la cova de Macastre, on la població de ratpenats s’ha quadruplicat des del 2015. En aquell moment se censaven al voltant d’un miler d’exemplars i, actualment, la colònia supera els 4.000, convertint-se en un dels principals refugis de reproducció de la Comunitat Valenciana.
Aquesta cavitat allotja fins a vuit espècies autòctones de quiròpters, entre elles algunes de les colònies més nombroses de ratpenat mediterrani de ferradura (Rhinolophus euryale) i ratpenat de cova (Miniopterus schreibersii) de la Comunitat Valenciana. També constitueix un refugi d’especial rellevància per a la ratapinyada ratera mitjana (Myotis myotis/blythii), la ratapinyada ratera ibèrica (Myotis escalerai) i la ratapinyada ratera patut (Myotis capaccinii), una mena de distribució molt restringida a la Mediterrània occidental que va estar.
La Conselleria de Medi Ambient protegeix aquestes cavitats mitjançant tanques rígides que impedeixen l’entrada de persones i d’alguns depredadors, alhora que preserven les condicions de tranquil·litat necessàries per al desenvolupament de les colònies. Les coves proporcionen unes condicions estables d’humitat i de temperatura que permeten a aquests mamífers reduir la despesa energètica i completar amb èxit etapes crítiques del seu cicle biològic.
Seguiment científic
Els especialistes de Vaersa fan el seguiment de les poblacions de ratpenats en diferents coves de la Comunitat Valenciana des de 1997. Els censos es duen a terme mitjançant tècniques no invasives que eviten qualsevol pertorbació durant la reproducció i la cria.
Per això, els equips se situen a l’entrada de les cavitats al capvespre i fan servir càmeres amb il·luminació infraroja i micròfons capaços de registrar els ultrasons que emeten els ratpenats durant el vol. Cada espècie emet un tipus de so diferent, cosa que permet identificar-la i comptabilitzar-ne els exemplars combinant observacions visuals i acústiques sense necessitat d’accedir a l’interior de les coves.
Després d’abandonar els refugis, les ratapinyades poden desplaçar-se desenes de quilòmetres a la recerca d’aliment per rius, boscos o espais oberts, tornant posteriorment a la mateixa cova per refugiar-se.
Espècies clau per a la biodiversitat
La majoria dels ratpenats presents a la Comunitat Valenciana són insectívors i exerceixen un important paper ecològic com a controladors naturals de plagues i insectes, contribuint a l’equilibri dels ecosistemes i reduint la presència d’espècies molestes per a l’agricultura i les persones.
Tot i els falsos mites associats a aquests mamífers, els ratpenats autòctons no representen un perill per a les persones. No ataquen de forma espontània i únicament poden mossegar si són capturats o manipulats.
La seva biologia presenta, a més, característiques singulars. En moltes espècies, la reproducció es basa en un procés de fecundació diferida: l’aparellament té lloc a la tardor, abans de la hibernació, però les femelles conserven l’esperma durant mesos i la fecundació no es produeix fins a la primavera, quan les condicions ambientals són favorables per al desenvolupament de les cries.
Les femelles formen colònies de maternitat integrades per centenars o milers d’individus, on donen a llum i alimenten les cries durant les primeres setmanes de vida en refugis segurs i amb unes condicions ambientals estables.
A la Comunitat Valenciana hi ha 35 coves que allotgen importants agrupacions de ratpenats. Els períodes d’hibernació, aparellament i cria són especialment sensibles, per tant qualsevol alteració de l’interior d’aquests refugis pot provocar l’abandonament de les colònies i comprometre la supervivència tant de les cries com dels exemplars adults.
Informació i Foto: Generalitat Valenciana