El Villarreal CF és un clar exemple d’èxit per la seva continua aposta per la formació dels més joves de la Pedrera Grogueta. Un reflex d?això són els més de 100 futbolistes que han arribat a debutar amb el primer equip des de l?arribada de Fernando Roig, on destaquen noms il·lustres com Santi Cazorla o Rodrigo Hernández.
Així, doncs, la secció Femenina, des de la seva creació l’any 2000, ha seguit la mateixa estela, treballant diàriament en aquesta etapa de formació que és fonamental. Fruit d’aquest treball, aquesta temporada, el primer equip compta amb vuit jugadores que han passat per les categories inferiors de l’entitat:
Marta Querol (Morella, 05/02/2004).
Aixa Salvador (Castelló, 12/10/2001).
Lucía Gómez (Castelló, 11/10/1996).
Irene Miguélez (Castelló, 05/07/2004).
Nerea Vicente (Castelló, 01/07/2002).
Lucía Romero (Alqueries del Nen Perdut, 31/12/2006).
Maria Romero (Castelló, 31/01/2005).
Carmen Carbonell (València, 28/07/1999).
Un sentiment inigualable
“El Vila-real CF és el club de la meva vida. Sóc aficionada des de ben petita i poder defensar aquests colors durant tants anys és tot un orgull”, declara una emocionada Marta Querol. Ella, Aixa Salvador i Lucía Gómez són les tres futbolistes que fa més d’una dècada que són al club groguet –aquestes últimes, en etapes diferents– i, per tant, tenen el Submarí que se’ls atorga als jugadors del planter en la seva desena campanya.
Per la seva banda, l’atacant castellonenc també ho sent com casa seva: “Per mi és casa i és família. El Vila-real és un lloc on puc ser i ser-hi”. Si escau, Aixa compleix la seva onzena campanya com a groga, dividida en tres etapes. “No trobava millor situació i context que aquest per tornar a casa. Tornar a casa t’omple d’entusiasme i quan aquest entusiasme es manté en el temps és perquè ets al lloc correcte”, afirma amb una brillantor especial als ulls.
Pel que fa a Lucía Gómez es podria afirmar, gairebé sense error, que ha complert el seu somni defensant l’elàstica groga: “És casa meva, perquè és el club on em vaig formar i vaig poder tenir la il·lusió de ser futbolista. I també va ser el club que em va acollir en un mal moment i em va fer tornar a il·lusionar-me –la castellonenca estava en ple procés de recuperació del quart trencament del lligament encreuat anterior del genoll–. A més, una de les il·lusions de la meva vida era jugar amb el Vila-real a Primera Divisió i la meva il·lusió ara és tornar-ho a fer”.
Creixent amb valors
La metodologia amb què es treballa a la Pedrera Grogueta no només se centra en la formació tècnica i tàctica, sinó que a més posa èmfasi en els valors fonamentals del club, i així ho destaquen les tres futbolistes.
“Ets com et formen i com t’eduquen, i en això el Vila-real es preocupa molt. Aquest és el seu ADN, perquè forma els nens i les nenes com a futbolistes, però també com a persones”, destaca Lucía.
Per la seva banda, Marta afegeix: “Han estat anys plens d’aprenentatges i experiències que t’escurcin i et porten a ser qui ets. El club sempre m?ha inculcat uns valors que han format part del meu procés de formació”.
I és que aquesta formació és constant, com bé remarca Aixa. “Considero que segueixo sent una jugadora en formació, perquè estem contínuament adaptant-nos i formant-nos per ser millors cada dia. I crec que totes les persones amb qui he compartit estada al club m’han ensenyat a ser millor jugadora i, sobretot, persona”.
I com plasmar aquests valors en paraules? No ho dubten: “treball, esforç, constància, companyonia i respecte”. Fins i tot Querol s’atreveix a aprofundir-hi una mica més, destacant dues frases de l’himne oficial: “l’equip més exemplar” i “tots agermanats”.
En definitiva, un club que és com una família, emfatitza Aixa, “en què es treballa molt bé en tots els àmbits” amb el clar objectiu de “afavorir que els jugadors puguem desenvolupar-nos millor esportivament” i així seguir trencant barreres i complint els seus somnis.
Informació i Foto: Villarreal CF