Els futbolistes del Vila-real C i els membres de la Fundació Aspropace ja són amics de per vida gràcies al projecte Endavant. Aquest treball de responsabilitat social iniciat per José Manuel Llaneza ja fa diverses temporades abasta moltes branques i és conegut a tota la província, però pocs coneixen en profunditat Endavant Igualtat, que uneix diferents associacions de Castelló amb els equips de la Pedrera Grogueta.
El Vila-real C comparteix el seu temps amb els membres de la Fundació Aspropace i futbolistes de la talla de Marcos Sánchez, Rubén Gómez, Àlex Jiménez, Hugo Pérez, Ivan Ramos, Ludovic o Richard Franco acompanyen els nois amb paràlisi cerebral en diferents activitats durant la temporada.
De desconeguts a inseparables
“Van a diferents llocs per compartir estones junts com jugar a les bitlles, fer una passejada, anar a prendre alguna cosa… També hi ha un altre grup de periodisme que acabarà fent una entrevista a un jugador del primer equip del Vila-real i un altre que juga a un esport anomenat boccia”, explica Cristian Segòvia, psicòleg del Vila-real C, que argumenta que “hem decidit treballar per grups, com altres anys, a causa del tipus de persones que formen la Fundació Aspropace. Hem fet quatre grups on hi ha jugadors i membres de l’associació i cada grup és coordinat per un tècnic del C”.
Les joves promeses del Submarí estan aprenent a conèixer altres realitats gràcies a aquesta iniciativa. “La primera sensació dels jugadors va ser de nervis per veure com s’havien de desenvolupar i comunicar amb ells, però ens dóna moltíssim perquè estem acostumats a un món molt fàcil on ho tenim tot i amb això baixem al món real i ens humanitzem ”, confessa Iván Puchol, delegat de l’equip i membre del cos tècnic responsable del projecte.
Però ara, jugadors i membres de la fundació ja són ungla i carn. “Van a diferents llocs per compartir estones junts com jugar a les bitlles, fer una passejada, anar a prendre alguna cosa… També hi ha un altre grup de periodisme que acabarà fent una entrevista a un jugador del primer equip del Vila-real i un altre que juga a un esport anomenat boccia”, subratlla Segòvia. A més a més, “el millor és que estem tot l’any amb el mateix grup i això ens fa crear afinitat. T’adones que cada vegada que els veus t’alegres més que l’anterior i ells també”, afegeix Puchol. Així mateix, el gran objectiu, tal com explica el psicòleg groguet, “és compartir aquesta estona una vegada al mes més o menys per veure una altra realitat. A la Ciutat Esportiva sempre tenen la mateixa rutina. Vénen, entrenen, treballen molt bé, però després se’n van a casa i poder empatitzar amb aquestes persones els fa valorar el que tenen”.
Aprendre a veure altres realitats
Els mateixos futbolistes són els més agraïts de poder participar a les activitats d’Endavant amb els seus companys d’Aspropace, en especial, el porter Rubén Gómez. “Jo ho tinc molt de prop. Al meu millor amic el va passar amb vuit anys. Em toca molt de prop i he pogut explicar als meus companys com seria i com havien de reaccionar, però al centre Aspropace ens ho han posat tot molt fàcil”, dóna a conèixer Gómez.
Per la seva banda, el lateral vila-realenc Marcos Sánchez confessa que els “ajuda a veure una realitat força diferent de la nostra i, en particular a mi, m’ajuda a ser feliç perquè veig que ells són molt feliços. Em fa pensar molt i reflexionar sobre que l’important és viure amb allò que tens i ser feliç”.
I és que els futbolistes ja han generat vincles emocionals amb els nois d’Aspropace gràcies als moments que comparteixen en clau Villarreal CF. “Aquests moments amb ells ens han creat vincles i fan que ens centrem també en altres coses i vegem la vida com la veuen amb moments més específics que nosaltres no tenim en compte. Ens ajuden a gaudir del simple, de coses que, amb el que nosaltres tenim viscut, ja no valorem. Ens ajuda a millorar tant com a persones i com a professionals”, subratlla el jove porter d’Alzira.
D’altra banda, els joves de la fundació també aprecien aquests moments, com demostra aquesta anècdota del lateral internacional Sub-19: “Era una cosa nova i que no coneixíem i al principi ens impactava, però va ser un procés molt ràpid perquè ells ens agafen confiança de seguida. L’any passat un noi em va regalar una rosa i t’adones que ells també valoren aquests moments”.
Un procés enriquidor per a Aspropace
Humberto González, monitor d’oci de la Fundació Aspropace, expressa que aquest projecte “és molt enriquidor” ja que els permet “fer activitats que normalment no fem”. I és que “s’han donat casos de veure jugadors pel carrer al cap del temps i que s’aturin a saludar-nos i recordin tots els nois i és de valorar. Es nota que és una feina ben feta”, exposa González, com va passar amb el futbolista grauer Jordi Ortega.
Informació i Foto: Villarreal CF