Si el partit d’aquesta tarda davant la Reial Societat s’hagués decidit als punts com en la boxa després del 0-0 final, ningú s’hauria atrevit a qüestionar el triomf del València CF. Ho va intentar fins al final, va buscar amb intel·ligència el botí dels tres punts tancant al rival després del descans, a Rulli no li van donar temps per al respir … però només va faltar el gol. Ens tenien tan ben acostumats que va saber a poc aquest empat que no va reflectir els mèrits d’uns i altres, però que ningú dubti que aquest València CF està molt viu.
És igual que Marcel·lí canviï peces en l’alineació, el València CF està sent un equip molt reconeixible. Va debutar Roncaglia, Kondogbia va tornar a la titularitat, en atac Marcel·lí va apostar d’inici per la dupla Santi Mina i Gameiro. Seriós, ben col·locat i movent-se amb precisió a la veu del capità Dani Parejo, un dels objectius era no donar opcions a una Reial Societat amb menys quilòmetres a les cames en no competir entre setmana.
En el tram inicial del partit es prioritzava la seguretat al risc, fins l’ensurt que va accelerar el cor dels valencianistes als 14 minuts en una segona jugada que va acabar desviant Garay a córner a tir de Raúl Navas. No entrava en el guió, però l’equip va respondre ràpidament amb un cop de cap de Kondogbia que va blocar Rulli després d’un servei de córner tret amb mestria per Parejo. Era una forma de marcar el territori, a Mestalla mana el València CF.
Existia una sensació de control per part dels dos equips, sense donar concessions més enllà de llançaments llunyans. Només Santi Mina, després de rebre de Gayà i envoltat d’un núvol de rivals, se’ls va deixar enrere sobre una rajola, però el seu centre no va trobar rematador. Llàstima! D’aquí fins al descans, l’afició només es va aixecar de la seva butaca per reclamar unes possibles mans dins l’àrea de la Reial quan Gayà va entrar a l’àrea, però després de fer-se la revisió per part del VAR no es va considerar punible.
Calia donar un pas endavant per buscar la victòria, i així va ser des del primer minut després oxigenar al descans. Al centre d’Gameiro no va arribar Santi Mina als cinc minuts de la represa, però la parròquia de Mestalla es va animar, abans d’il·lusionar al veure a Guedes sortir a escalfar, al qual van corejar el seu nom. Quines ganes hi havia de veure-li de nou amb nosaltres! Cheryshev va enverinar un centre potent que va blocar Rulli. El València CF manava. Kondogbia també ho va intentar, buscant el gol abans de ser substituït traient-li brillantor a la seva esquerra, però va tornar a blocar el porter de la Reial Societat. No hi havia manera.
Era un setge continu, només faltava una bona finalització, que va tornar a buscar Gameiro després d’un perfecte centre de Gayà, però no va arribar l’ariet gal a rematar amb el seu cap. ¡Vamosss! L’afició animava amb força, les sensacions eren bones, s’estaven fent mèrits, però no hi havia manera de moure el 0-0 que reflectia el marcador. Les ocasions del València CF es multiplicaven, com als 64 minuts, quan va tornar a executar Parejo amb mestria un córner, que va rematar Gameiro amb el cap amb Rulli superat … però la pilota es va elevar massa. Es volia el botí dels tres punts, aquest equip no contempla l’empat com a objectiu, després va arribar el torn que ho intentessin Roncaglia i Rodrigo de cap, però no hi havia manera.
Mestalla sentia a prop el gol, no donava crèdit, Rulli no tenia temps per al respir. Però la segona gran ovació no va arribar amb un gol, se la va tornar a portar Guedes quan va entrar al terreny de joc, al crit de «a per ells, a per ells». El València CF tenia tancada a la Reial en la seva àrea, pressionava després de pèrdua, volia guanyar. Des de la grada es transmetia energia als futbolistes als càntics de «avui volem aquesta victòria». La Reial somiava amb un contraatac perfecte, però enrere no es van donar concessions. Fins i tot es va recórrer al comodí que li va donar la victòria al València CF davant la SD Huesca amb una rematada en el temps extra de Piccini, però Rulli va volar per desviar a córner. Increïble! No hi va haver manera, tot i que per mèrits, el València CF va merèixer guanyar a la Real que es manté invicta des que va arribar Imanol a la banqueta.
Informació i Foto: ValenciaCF