Un molt bon València CF demostra que segueix molt viu i va aconseguir un valuós empat al Camp Nou davant el FC Barcelona per 2-2, en un partit en què els de Mestalla es van avançar amb els gols de Gameiro i Parejo en una excel·lent primera meitat, però que van patir el doblet de Messi per sumar, al final, només un punt, però molt important davant un rival que portava vuit victòries consecutives en Laliga. Els blanquinegres mantenen els seus bons resultats en la segona volta del campionat en què sumen set de nou punts possibles.
L’inici dels de Marcelino va ser molt positiu amb ràpids acostaments al marc de Ter Stegen, que va salvar una rematada de Parejo i en el rebuig Cheryshev va llançar al pal. Estava ben posicionat, amb ambició i amb les idees clares. No obstant això, davant tenia un rival en ratxa amb futbolistes talentosos que, en qualsevol moment, creen perill del no res. Coutinho, Sergi Roberto i Luis Suárez rondar el marc d’una assegurança Net, qui evitava el pitjor.
Era un estira i arronsa emocionant sobre la gespa amb un València CF amb el cap ben alt i tuteando al FC Barcelona. En una contra espectacular iniciada per un robatori de pilota de Parejo i portada de manera molt vertical per Rodrigo, va ser culminada per Gameiro en el 0-1. El francès va saber desmarcar entre els centrals, va rebre el regal del seu company i va batre de potent xut al porter blaugrana. Tercer tant en Laliga del ‘9’ blanc-. Vagi golàs dels de Mestalla, que ho van celebrar amb magnificència. No n’hi havia per menys. Estaven assaltant un fortí gairebé inexpugnable.
Net seguia tancant amb clau el seu marc i buidava tot el que arribava a la seva zona. El València CF mantenia la seva línia valent de joc i, cap a la mitja hora, un centre de Cheryshev l’àrea va ser castigat per penal per un clar enderrocament de Sergi Roberto a Wass. Parejo va assumir la responsabilitat i amb un potent xut va marcar el 0-2, la seva sisena diana en el campionat. El capità va ajustar de forma perfecta el seu xut al qual res va poder fer el porter blaugrana. Tot anava sobre rodes davant el FC Barcelona. No només per anar davant en el marcador sinó per la seva brillant imatge al Camp Nou.
El pitjor entre tanta alegria va ser l’obligat canvi de Gameiro després d’un brutal xoc cap amb cap amb Piqué. L’ariet francès va aguantar uns pocs minuts sobre el camp, però no va poder seguir en sentir marejat. I en el minut 37 Undiano Mallenco va xiular una altra pena màxima per caiguda de Semedo. Messi va agafar la pilota i va encertar per fer el 1-2. Una pena perquè el FC Barcelona es mostrava sense idees després del segon gol valencianista.
Sergi Roberto va llançar al pal en una bona ocasió local. Messi no va encertar a posar el peu i el València CF va arribar a l’àrea local amb veloços accions per banda de Wass i Ferran. Però ja no es mouria el marcador d’una emocionant primera meitat en la qual l’equip de Marcelino va donar una molt bona imatge en totes les seves línies i en què va marcar dos gols. Ara tocava seguir al mateix nivell en la segona meitat.
Després del descans el FC Barcelona va sortir al màxim de revolucions, però Net també. Messi va disparar ajustat i el brasiler ho va endevinar. Molt segur el porter blanc-. Un centre de Sergi Roberto que va pegar a Lato va donar en el pal. El València CF aguantava amb un gran ordre tàctic l’allau blaugrana. Però va ser capaç a l’hora de joc de rematar al seu rival en una galopada d’un impressionant Rodrigo que Wass tanca amb un xut que pega al maluc de Jordi Alba i es va a córner. Era un avís i la millor forma de treure l’empenta blaugrana. I poc després una passada al segon pal de Cheryshev no va poder ser definit per Rodrigo.
I el que és el futbol de cruel. Una acció individual de Messi a la vora de l’àrea va acabar amb gol de xut entre un núvol de cames de jugadors blanquinegres i, el pitjor de tot, quan millor estava jugant el València CF. Però calia mantenir la personalitat i no abaixar els braços. Una bona notícia va ser la tornada de Kondogbia després de mes i mig de baixa per lesió. Marcel·lí volia reforçar la zona ampla amb la seva potència.
El València CF va reaccionar en els moments finals i es va acostar més a la meta blaugrana. Va moure la pilota, la va aguantar millor i buscava la verticalitat quan era possible. Santi Mina, en la seva primera intervenció, va xutar a les mans de Ter Stegen. Era un altre partit. Els de Mestalla volien més i no es conformaven amb l’empat. Va lluitar fins al darrer segon, però ja no es mouria el 2-2. Bon empat dels de Marcelino en una segona volta en la qual segueix molt competitiu.
Informació i Foto: ValenciaCF