El València CF va fer tot per guanyar, va barallar fins a l’últim segon, va tenir ocasions, algunes molt clares, per marcar més gols, però només va poder aconseguir un empat a un davant un CD Leganés que no va fer res en atac, que va defensar per moments amb deu jugadors i que es va veure afavorit pel VAR en el seu gol des del punt de penal. Els de Mestalla van dominar de principi a fi i, un cop més, els va faltar l’encert en la rematada. Gayà va posar l’emoció al final amb el 1-1 i Batshuayi i Gameiro van fregar el segon gol, sense sort.
El València CF va començar molt endollat, dominant, arribant a l’àrea visitant i en el minut 2 una sèrie de rebutjos van deixar l’opció a Garay perquè rematés de cap a porta i detingués Cuéllar en la primera aproximació local. La necessitat de sumar tres punts era una motivació més per encarar aquest duel a Mestalla que, després d’uns dies mirant al cel, els aficionats van poder baixar el cap i mirar als seus jugadors sobre l’espectacular gespa de Mestalla.
Era un domini total, encara que sense trobar el forat per batre el meta Pepinero. Faltava aquesta última passada que fos perfecte. I Cheryshev, un d’aquests assistents, va haver de deixar el seu lloc per lesió a Carlos Soler al quart d’hora de partit. Obligava a recompondre el centre del camp, ja que l’internacional Sub 21 va passar a la banda dreta i Wass va canviar a l’esquerra. Però res canviava, el Leganés seguia atrinxerat enrere sense cap intenció ofensiva. Rodrigo, des de fora, buscava la rosca, però el seu xut va sortir lleugerament alt.
Amb el futbol lent del Leganés, que defensava gairebé amb tots els seus jugadors davant de Cuéllar, el València CF buscava obrir el camp per intentar obrir la llauna amb passades ràpides i molt verticals. Aquest amuntegament de peces propiciava molts rebuigs i córners, fins a set llançar el conjunt de Marcelino. No obstant això, no hi havia manera de trencar la muralla que va imposar un ex de la casa, Mauricio Pellegrino, a Mestalla. Amb l’empat a zero se’n van anar tots dos equips al descans després d’una primera meitat de domini local sense ocasions clares per marcar.
A la segona meitat el València CF va tractar de sacsejar la fortalesa del Leganés amb més rapidesa en les seves accions. I per a això Marcel·lí va ficar el davanter Batshuayi en atac pel lateral Piccini en una substitució molt definida, l’anar a per la victòria si o si. No obstant això, una acció molt dubtosa va portar l’àrbitre a visionar al VAR i decretar pena màxima que Gumbau va materialitzar en l’injust 0-1 passada l’hora de joc.
El que és el futbol. El Leganés, sense fer absolutament res, anava guanyant. Tot un gerro d’aigua freda. El València CF va reaccionar a força de cor, les cames superaven el cap. Però calia intentar-ho per tots els mitjans. Al minut 78 va sortir Ferran Torres per aprofitar la seva regat i velocitat. Carlos Soler, al minut 82, va provar fortuna des de lluny sense sort. Calia provar i Gayà, tres minuts després, va ficar emoció i il·lusió al xoc amb una rematada que va pegar a l’esquena de la Silva i va sorprendre el meta Cuéllar. Era l’1-1 i el deliri entre els aficionats que estrenyien de valent en suport als seus. Quedava un últim esforç, un últim fuetada a Mestalla.
I ho va tenir Batshuayi, que es va trobar amb el porter, i també Gameiro però es va quedar a un pas del segon gol. El València CF va ser a per totes, va lluitar i va lluitar per guanyar. Va assetjar en els compassos final a un ultradefensiu Leganés, però ja no es mouria el marcador. Un cop més, els de Marcelino no aconseguien el triomf tot i merèixer-per intensitat i ocasions.
Informació i Foto: ValenciaCF