Excessiu revés per al València CF en el partit d’anada dels vuitens de final de la Champions. El conjunt valencianista va competir i va gaudir de prou oportunitats per aconseguir un millor resultat a San Siro, però torna de Milà amb un 4-1 que és massa càstig. Els quarts de final després d’encaixar un resultat tan voluminós passen per donar un tomb a l’eliminatòria amb una enèrgica remuntada a Mestalla. Serà difícil, però no seria la primera vegada i el València CF no ha dit encara la seva última paraula. Encara queden 90 minuts per competir davant un equip, l’Atalanta BC, que va treure màxim rendiment a la seva eficàcia en l’àrea valencianista. El València CF, que no va desistir fins al xiulet final, no va poder brindar un bon resultat als més de 2.300 valencianistes desplaçats a Milà, però ja pensa en el partit de tornada a Mestalla.
El partit va començar amb un primer tram electritzant. El conjunt bergamasco, gravitant sempre sobre la figura de ‘Papu’ Gómez, el seu cervell, no va trigar a mostrar les seves credencials. L’argentí va avisar el València CF amb un xut de falta de la frontal i gairebé sense temps per refer-se de l’ensurt Pasalic, amb un atac pel passadís central, exigia a l’màxim a Jaume Domènech, que va respondre a l’un contra un amb una demostració de reflexos extraordinària. L’ ‘1’ va treure una de les mans més destacades de la Champions per contenir a l’Atalanta BC i el València CF es trobava cada vegada millor, estabilitzant el partit després d’un inici en estampida dels locals, però llavors, a la cambra d’hora de joc, va arribar l’1-0. Novament el ‘Papu’ entrava per l’esquerra i connectava amb Hateboer a al segon pal. L’holandès no va fallar.
No mereixia, ni de bon tros, anar per darrere en el marcador el València CF i a la mitja hora de joc va estar molt a prop d’empatar amb una doble ocasió de perill. Soler va treure ràpid una falta a l’esquena de la defensa i Ferran, el més llest de la classe, amenaçava els italians amb un xut que va escopir la creueta. El rebuig, en segona instància, va ser per Gayà, que no va encertar per molt poc. Celades, des de la banda, es portava les mans al cap. Hi havia estat molt a prop l’empat, però calia seguir remant. El València CF necessitava desequilibri en atac i es va encomanar a Guedes. El ‘7’ va prenent temperatura i a San Siro a el segon intent va protagonitzar una jugada d’atac amb Gayà que no va entrar per mil·límetres. El seu xut, buscant el pal llarg, tampoc ho va aconseguir Mangala, que s’havia incorporat a l’atac.
Feia mèrits el València CF, però l’Atalanta BC tornaria a castigar abans de la mitja part, aquest cop mitjançant un fort xut de Ilicic des de la frontal. El conjunt valencianista es marxava a vestidors amb un resultat injust, excessivament voluminós, però calia seguir lluitant. A l’inici del segon temps, Soler va tenir una altra ocasió a les botes després d’una jugada combinativa que va partir des de la dreta amb un centre de Ferran Torres, que minuts després tornaria a donar una bona assistència per Maxi Gómez. Va faltar un polsim de precisió i l’Atalanta BC va encertar per ampliar distàncies. Freuler va fer el 3-0 amb un xut ajustat, inapel·lable per a Jaume Domènech, i Hateboer feia el 4-0 minuts després. Malgrat el revés, el València CF no va desistir en la seva obstinació pensant en la tornada a Mestalla i Cheryshev retallava distàncies només sortir. Encara queden 90 minuts a Mestalla i el València CF, malgrat el resultat, té molt a dir.

