Sempre hem entès el turisme de la mateixa manera? Com eren les nostres vacances als anys 60 i com són actualment? És possible viatjar de forma responsable als nostres dies? Aquestes són algunes de les preguntes que emergeixen de Postals, la nova comèdia de la companyia valenciana L’Horta Teatre, que s’estrenarà al Teatre Rialto de València el proper dijous 23 d’octubre.
El descobriment d’una caixa de postals antigues al rastre va ser el punt de partida que va utilitzar la dramaturga Guadalupe Sáez per escriure aquest text, que recorre amb ironia i sentit de l’humor les fites que han marcat l’evolució del turisme a la Comunitat Valenciana (ia Espanya) durant els darrers 50 anys.
A diferència d’altres produccions de L’Horta Teatre com Família Normal, L’Electe, Els Villalonga o L’últim ball, on l’estructura responia a un esquema més clàssic, la proposta dramatúrgica de Postals té una narrativa fragmentada i un enfocament documental que barreja ficció i realitat històrica.
A través de salts temporals, els tres personatges de l’obra -interpretats per Verònica Andrés, Carmen Díaz i Alfred Picó- viatgen a finals dels anys seixanta per viure l’aparició dels primers biquinis a Benidorm durant l’etapa del franquisme desenvolupista; després es traslladen a la dècada dels noranta i són testimonis de l’enorme desenvolupament que experimenta el sector turístic coincidint amb l’expansió urbanística d’aquells anys; tot seguit, el trio protagonista salta als inicis del segle XXI i observa l’arribada dels primers creueristes.
Els esdeveniments que narra l’obra, recolzats per la projecció de fotografies reals, postals antigues i retallades de premsa de l’època, culminen en el moment actual, caracteritzat pel desbordament del fenomen i el sorgiment de problemàtiques com l’impacte mediambiental associat a la massificació turística, la pèrdua de la identitat de les destinacions vacacionals i les dificultats d’accés a la població. Qüestions derivades, tal com apunten les directores de la peça, Pau Pons i Kika Garcelán, “haver declarat tot un país d’interès turístic i, per tant, legítimament explotable fins a l’esgotament”.
“La democratització de les vacances és un dret que ens hem guanyat entre totes i tots. Tot i això, som víctimes i botxins de la degradació del paisatge, de la deformació del patrimoni i de la dependència econòmica de l’estranger, del “guiri” -afegeixen-. Sabem que el model de turisme actual té les hores comptades; el que no sabem és com ni quan serà el final”.
“La gran pregunta que recorre Postals és si és possible viatjar sense explotar, colonitzar o destrossar d’alguna manera els llocs que visitem, i sense molestar els seus habitants. És una invitació a reflexionar, sempre des de l’humor, sobre la nostra responsabilitat en com tractem els altres quan visitem casa seva”, assenyala Guadalupe Sáez, que ha desenvolupat el text en coordinació constant amb Pons.
Equilibri entre l’humor i la crítica social
“El recurs als salts temporals aporten molt de ritme i agilitat a la peça, en què el públic veurà molts canvis d’escenari -explica Pau Pons-. A més de la pantalla de projecció, on veiem imatges reals de cada període, hem introduït molts efectes sonors i música en directe per traslladar el públic a diferents moments de la nostra història recent. Crec que és una famós Fraga i les cançons de Julio Iglesias fins als que van viure els inicis de la música màkina, però també amb els joves que avui troben tantes dificultats per trobar un pis de lloguer a les ciutats”.
“Encara que l’obra té un clar rerefons de crítica social, utilitzem el contrapunt de l’humor, l’exageració i la capacitat de riure’ns de nosaltres mateixes en pensar com hem arribat a aquesta situació. Hi ha un equilibri en tot moment entre el discurs crític i el to distès”, conclou.